Resultats de la cerca
Es mostren 251 resultats
maniqueu | maniquea
Lèxic comú
Dit de la persona o del pensament que aprecia les coses segons els principis absoluts del bé i del mal, sense matisos i sense un estat intermedi.
peça
Escacs
Cadascun dels objectes o figures que es mouen i intervenen en certs jocs, com els escacs, les dames, etc.
celada
Escacs
En el joc d’escacs, estratègia en què hom permet al contrincant aconseguir un avantatge aparent per a induir-lo a fer una jugada errònia.
atzucac
Escacs
En el joc d’escacs, situació en què qualsevol moviment que faci el jugador implica un afebliment de la seva posició.
obertura
Escacs
Primera fase de les partides d’escacs, durant la qual els jugadors mobilitzen les peces tot plantejant el desenvolupament de la partida.
Generalment consta de 10 a 15 moviments Hom divideix les diverses obertures en tres grups fonamentals obertes , quan la partida s’inicia amb 1P4R,P4R obertura espanyola, dels quatre cavalls, italiana, escocesa, vienesa, gambit de rei, etc semiobertes , quan les negres contesten 1P4R amb qualsevol altre moviment distint d’1P4R defensa francesa, Caro-Kan, siciliana, Alekhin, etc i tancades , quan les blanques obren amb qualsevol altre moviment distint d’1P4R gambit de reina, defensa eslava, nimzoíndia, índia, holandesa, obertura catalana, etc
estar (el rei) en escac
Escacs
Estar amenaçat el rei, en el joc d’escacs, d’ésser matat per una peça contrària en una sola jugada.
escac i mat!
Escacs
Expressió emprada en el joc d’escacs per a indicar que el rei que està en escac no el pot eludir, i per tant la partida és acabada.