Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
congruència
Matemàtiques
En un anell, relació d’equivalència compatible amb l’estructura, definida per aRb
si i només si a
i b
són congrus mòdul un element de l’anell: aRb
⇔ a
≡ b
(mod m
) ( congru
).
Aplicada, en particular, a l’anell dels enters
factor
Matemàtiques
Nombre que expressa el quocient de dues magnituds de la mateixa espècie, per la qual cosa és adimensional.
Aquesta definició estricta no ha estat sempre aplicada, i hom confon sovint els factors amb els coeficients
Arthur Lyon Bowley
Economia
Matemàtiques
Matemàtic i economista anglès.
Fou fundador de l’ Econometric Society i fomentà l’ús de les tècniques de mostreig en l’estadística aplicada
teoria de les catàstrofes
teoria de catàstrofes Les cinc catàstrofes elementals de codimensió menor que quatre
Física
Matemàtiques
Corpus teòric desenvolupat pel matemàtic francès René Thom d’ençà del 1972, i originat en l’intent de modelitzar els canvis discontinus que hom observa en la natura.
En molts sistemes, una petita variació quantitativa de les condicions inicials dóna lloc a una enorme diferència qualitativa en el comportament a llarg termini del sistema situació anomenada bifurcació de comportament Això és important per a l’estudi dels fenòmens d’estabilitat estructural, on cal que el sistema sigui insensible a petites pertorbacions En la teoria de les catàstrofes, aquest requeriment implica que el sistema dinàmic que modelitza el fenomen natural pugui ésser descrit localment per mitjà d’una de les set formes normals conegudes com a catàstrofes elementals , tot i que…
Michel Chasles
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Fou professor de geodèsia i mecànica aplicada a l’escola politècnica, i de geometria superior a la Sorbona Creà la geometria projectiva moderna independentment de Jakob Steiner Autor de Traité de géométrie supérieure 1852 i Traité des sections coniques 1865
Sofja Kovalevskaja
Sofja Kovalevskaja
Matemàtiques
Matemàtica russa.
Deixebla de Weierstrass i dotada d’un gran talent, es dedicà sobretot a l’anàlisi matemàtica, on féu notables aportacions a l’estudi de les equacions en derivades parcials i mostrà com la teoria de funcions pot ésser aplicada a problemes de física Escriví també algunes novelles
regla de falsa posició
Matemàtiques
Mètode per a resoldre l’equació a x = b, utilitzat abans d’ésser inventada la notació algèbrica actual, consistent a utilizar la fórmula (escrita en la notació actual) on x1 i x2 són nombres tals que .
La regla, doncs, era aplicada determinant dos nombres x 1 , x 2 tals que a x 1 i a x 2 superessin b i determinant a continuació les diferències d 1 i d 2 abans de determinar x Aquesta regla, que fou introduïda a Europa pels àrabs, probablement procedia de la Xina
Marie-Joseph Kampé de Fériet
Matemàtiques
Matemàtica francesa.
Contribuí a crear i desenvolupar moltes de les branques de la matemàtica pura i aplicada Foren transcendents les seves aportacions a la mecànica de fluids, anàlisi, probabilitat, teoria de les equacions funcionals, teoria generalitzada de la informació, etc Fou investida doctora honoris causa a les universitats de Gant i Bolonya, i nomenada membre de les acadèmies de ciències de París, Madrid, Varsòvia, Washington i Nova York
matroide
Matemàtiques
Estructura algèbrica consistent en un conjunt E i un conjunt S de parts no buides de E que satisfan: tot singletó de E pertany a S
.
Si X ∈S , aleshores tota part Y no buida de E inclosa en X pertany també a S i, per a tota part A de E , si X i Y són dos elements de S continguts en A i maximals, aleshores card X = card Y La teoria de matroides fou introduïda per Withney el 1935 i ha experimentat un desenvolupament ràpid en ésser aplicada als espais vectorials i a la teoria de grafs