Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Leopold Staff
Literatura
Teatre
Poeta i dramaturg polonès.
Els seus poemes, pessimistes durant la joventut, es manifesten amb el pas dels anys plens d’amor a la vida i proven l’acceptació del món per part del poeta Entre els seus reculls poètics cal destacar Dzień duszy ‘El dia de l’ànima’, 1903, Ptakom niebieskim ‘Als ocells del cel’, 1905, Tęza łez i krwi ‘L’arc iris de llàgrimes i sang’, 1918, Wiklina ‘El vímet’, 1954, etc
Anacreont
Literatura
Poeta grec, fill de Skitines de Teos.
La invasió de les ciutats jòniques de l’Àsia Menor per part dels perses obligà els seus a refugiar-se a Abdera, ciutat on visqué un temps Entre els anys 537 i 520 sojornà a la cort de Polícrates de Samos i, a la caiguda d’aquest, inicià una vida errant que es resolgué en establir-se, cap al 518, a la cort pisistràtida d’Atenes Hom no conserva notícies d’ell a partir de la caiguda d’Hiparc 514, però la tradició afirma que morí a 85 anys en algun lloc de l’Àtica Amb la seva poesia, de la qual resten 170 fragments molt breus i que es veié condicionada a l’acceptació del règim…
fabliau
Literatura
Tipus de narració en vers conreada a França sobretot als s. XII-XIV.
Destinat a un públic burgès, no solia tenir cap objectiu moralitzador ni crític Alguns fabliaux són discretament satírics, i altres són més grollers, i gairebé sempre llur única finalitat sol ésser la diversió del públic Generalment no tenen una unitat formal ni temàtica Dels cent cinquanta que es conserven són interessants Les trois aveugles de Compiègne , de Cortebarbe, Le lai d’Aristote , d’Henri d’Andeli, Jouglet , de Colin Muset, i Le vilain mire Els fabliaux francesos tingueren des de molt aviat una gran acceptació al Principat de Catalunya eren ja coneguts al s XII per Guerau de…
Xesco Boix
Xesco Boix
© AVUI
Música
Arts de l'espectacle (altres)
Nom amb què és conegut el músic, cantant de folk i animador d’espectacles infantils Francesc Boix i Masramon.
Fill del poeta Josep Maria Boix i Selva Influït pels cantants nord-americans, fundà el Grup de Folk 1966, que adaptà temes dels Estats Units i en creà de nous Després formà el grup de cançó infantil Ara va de bo 1971, que recuperà i creà temes populars catalans i també adaptà al català cançons de molts altres països Tres anys després cantà en solitari, però vinculat als grups El Sac i Els Cinc Dits d’una Mà Excellí en les seves actuacions —molt nombroses— en directe, per la seva extraordinària capacitat d’atreure i guanyar-se l’atenció i l’afecte dels infants Enregistrà discos i cassets…
,
Miquel Pérez i Sánchez
Literatura
Arquitectura
Poeta i arquitecte.
Fins ara ha publicat cinc llibres que constitueixen un cicle poètic homogeni i coherent que acosta aquesta obra als registres de la poesia metafísica, en què cada títol, a més, té un referent en els principals components de la vida aire, terra/fang, foc, aigua i èter, alguns ja assenyalats en el títol En el primer, Mirall de miratges 1987, es descobreix la potencialitat de la paraula com a instrument d’experimentació A Helena, amada 1993, s’estableix un viatge als orígens de la civilització amb un espai-temps concret que s’identifica amb Grècia Foc humit 1996 mostra…
Francis Scott Fitzgerald

Francis Scott Fitzgerald
© Fototeca.cat
Literatura
Novel·lista nord-americà.
És un exponent notable de l’època del jazz i de la rebellia i la desillusió de la joventut després de la Primera Guerra Mundial Estudià a Princeton, i el 1917 féu el servei militar Després de la guerra començà d’escriure This Side of Paradise ‘Aquest costat del paradís’, 1920, la seva primera novella, obtingué un gran èxit Amb la seva muller, Zelda Sayre, escriptora, residí a França, on escriví The Beautiful and the Damned ‘Els bells i els condemnats’, 1921, Tales of the Jazz Age ‘Contes de l’època del jazz’, 1922 i The Vegetable ‘El vegetal’, 1923 Amb The Great Gatsby ‘El gran Gatsby’, 1925…
revista
Arts de l'espectacle (altres)
Espectacle teatral compost de diversos números de varietats, cant i ball, sovint amb un mínim argument que serveix d’enllaç entre els diferents quadres i que recull humorísticament al·lusions a temes d’actualitat.
La primera mostra de revistes als Països Catalans es troba en espectacles que evoquen esdeveniments d’actualitat, com els calendaris escenificats Antany i enguany 1865, de Conrad Roure i Eduard Vidal i Valenciano El gènere, incipient encara, es polititzà arran de la Revolució de Setembre i s’estructurà definitivament com a passatemps, amb influències franceses, en obres de gran èxit com El Robinson petit 1871 de Josep Coll i Britapaja Ja al segle XX, fou impulsada per Joaquim Montero, que intentà encomanar-li el dinamisme cinematogràfic a la sèrie Monterograf 1914 i assolí la plenitud amb…
Raimbaut d’Aurenga
Literatura
Trobador provençal.
Fill de Guilhèm d’Omelàs fill de Guilhem IV de Montpeller i de Tiburga, de la qual heretà el comtat d’Aurenja Fou essencialment un baró feudal que conreà la poesia trobadoresca com un cultíssim afeccionat i amb la intenció de palesar-hi la seva personalitat Afirma que no feia versos amb intenció d’obtenir-ne remuneració i que en la seva poesia no cerca una acceptació àmplia i popular, sinó tan solament complaure una reduïda selecció d’homes entesos en les filigranes de l’art D’on que, al seu transcendental debat amb Giraut de Bornelh 1170, defensi el trobar clus, o poesia…
Ryszard Kapuściński
Literatura
Periodista i escriptor polonès.
Es llicencià en història a la Universitat de Varsòvia, i entre el 1959 i el 1981 fou corresponsal de l’agència oficial de notícies polonesa per a l’Àfrica, l’Àsia i l’Amèrica Llatina i més tard collaborà amb Time , The New York Times i Frankfurter Allgemeine Zeitung Cobrí un gran nombre de conflictes contemporanis, molt especialment al Tercer Món, i els seus reportatges aconseguiren una gran acceptació gràcies a l’hàbil combinació de la crònica periodística amb la història i la literatura Alguns dels seus més de vint llibres foren traduïts a una trentena d’idiomes Hom pot…
Emilio Castelar y Ripoll

Emilio Castelar y Ripoll
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Retòrica
Polític, orador i escriptor.
Estudià dret, filosofia i història Ocupà la càtedra d’història d’Espanya de la Universidad Central 1858 Militant del partit demòcrata, des del 1863 dirigí “La Democracia”, on defensà les posicions econòmiques liberals d’un sector del republicanisme espanyol, enfront de les tendències socialitzants i federalistes, patrocinades per Pi i Margall, director de “La Discusión” Separat de la càtedra 1865 a causa d’un article de caire antimonàrquic, el conflicte universitari i polític que suscità la seva depuració s’inserí en els moviments que portaren a la Revolució del Setembre de 1868 A les corts…