Resultats de la cerca

És un dels cementiris prehistòrics més importants de l’illa, amb més d’un centenar de tombes, en bona part monumentals circulars, rectangulars, micronavetes, d’inhumació i d’altres, d’una etapa posterior, més senzilles, d’incineració Hom pot datar-la entre els segles VII-VI i III-II aC Fou excavada 1957-69 per un equip dirigit per Miquel Tarradell, subvencionat per la Fundació Bryant Els materials són al Museu d’Alcúdia

Presenta, clarament diferenciades, una primera fase pròpiament indígena talaiòtica que finalitzà al darrer terç del s VI aC, seguida d’un període colonial durant el qual tingué contactes comercials amb Eivissa s IV i III aC i, finalment, la fase romanitzada s II aC-IV dC Les excavacions, a càrrec de P Gasull, V Lull i E Sanahuja, foren iniciades el 1975 i, fins ara, han estat localitzats dos talaiots de planta circular amb columna central polilítica, deu habitacions, quatre llars, una cisterna i la muralla que encercla el poblat

És un edifici rectangular, de 24 per 10 m, de nau única, amb absis rectangular, gairebé quadrat Conserva restes del paviment de mosaic i de l’altar Té també baptisteri i algunes dependències complementàries poc definides Correspon al tipus de basílica oriental africà, com les altres de les Balears, i ha estat datada als s V-VI

La classificació és establerta a partir del temps obtingut en el conjunt de les proves

És la més antiga de l’Índia després de la sànscrita Els primers documents, anomenats Śaṅgam del 200 aC al 200 dC, amb arrels possiblement anteriors, formen dues colleccions el Pattuppāṭṭu ‘Conjunt de deu càntics’ i l' Eṭṭuttokai ‘Collecció dels vuit versos’, antologia de poesia popular i de contes, de contingut èpic, eròtic i de panegíric, amb poques influències bramàniques El llibre poètic més venerat és el Kuṛaḷ, de Tiruvaḷḷuvar ~400, conjunt de 1 330 versos curts sobre la virtut, la riquesa i la felicitat que, per llur alta moralitat hom l’ha comparat al Sermó de la muntanya , ha estat…

Els sòrabs produïren obres religioses en llatí entre la fi del segle XV i el segle XVI La primera fita important és la traducció del Nou Testament al baix sòrab el 1548 Fins a la fi del segle XVIII quasi tota la producció escrita en sòrab és de tipus religiós Destaquen diverses traduccions, parcials o completes, de la Bíblia, a més d’algunes gramàtiques i vocabularis Ja aleshores, les dues modalitats dialectals es reflectiren en la llengua escrita, diferenciació vigent encara avui El primer escriptor profà d’importància és Jurij Mjén 1727-85 El Romanticisme impulsà la florida literària del…