Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
xaronisme
Literatura
Denominació donada a certes manifestacions literàries produïdes entorn de la meitat del segle XIX a Catalunya que es caracteritzen per un col·loquialisme de base popular i de gust dubtós.
Els seguidors, anomenats xarons, utilitzaven la sàtira –mig política mig literària– i el llenguatge barroer i vulgar en les seves obres Es contraposava a la literatura culta de les acadèmies i dels Jocs Florals Parallelament, a la premsa també hi hagué una important presència de grafisme i dibuix del mateix tipus i estil
paràbola
© Corel Professional Photos
Literatura
Bíblia
Gènere literari, de caràcter pedagògic o polèmic, mitjançant el qual hom revesteix el pensament en forma d’una historieta que tothom pugui acceptar fàcilment.
Així Jesús, als qui el criticaven perquè menjava en companyia de gent de mala fama, els parlava de l’alegria d’un pare el dia que torna el seu fill esgarriat i del mal humor del germà gran, que no vol prendre part en la festa La paràbola era d’ús corrent entre els rabins dels primers segles de l’era cristiana, però entre totes les conegudes sobresurten les de Jesús per la varietat, la naturalitat i la força persuasiva Els tres primers evangelis han transmès una quarantena de paràboles de Jesús, unes revelant el pla de Déu, altres justificant el seu comportament i unes altres exhortant a la…
poesia visual
Literatura
Tipus de manifestació poètica que, per damunt de tot, confia en el poder d’atracció i comunicació visual dels elements compositius de l’obra.
Substitueix els ingredients tradicionals del poema, com ara el ritme, el metre, l’estrofa i la sintaxi, per un sistema expressiu nodrit bàsicament per elements extrets dels repertoris tipogràfics, del dibuix, del gravat, de la fotografia i dels codis d’informació no lingüística, sovint inserits en la vida quotidiana Si bé el paper acostuma a ésser el suport habitual, això no és obstacle per a fer servir també objectes volumètrics, la forma i la funció dels quals poden ajudar a la definició del poema, tal com poden fer-ho el lloc que aquest ocupa en la superfície total sobre la…
premi
Art
Literatura
Sociologia
Reconeixement i recompensa al millor llibre, obra científica, acció, trajectòria, persona o entitat per part d’una comissió o jurat encarregat d’atorgar-lo.
Sota la denominació d’un mateix premi hom pot atorgar distincions en diversos camps cas dels premi Nobel o bé especialitzar-se en un de concret, com ara el premi Pritzker d’arquitectura 1922 o la medalla Fields 1936 de matemàtiques En general, la institució i concessió de premis va a càrrec d’institucions governamentals, d’acadèmies, fundacions o empreses Les funcions explícites i implícites dels premis depenen de molts factors, però l’estimulació de les aportacions en un camp de la ciència, l’art, la tècnica, etc, d’una banda, i la difusió pública d’una obra o d’un creador, de l’altra, en…
còmic
Art
Literatura
Gènere artístic, gràfic i narratiu que explica una història per mitjà de personatges, l’acció dels quals apareix dibuixada en una successió de vinyetes.
El còmic pot ser mut o pot anar acompanyat d’aspectes verbals incorporats gairebé sempre per mitjà de bafarades que representen les veus dels protagonistes També hi poden aparèixer un gran nombre d’onomatopeies que participen d’un fort component visual i estan integrades a la resta del dibuix Aquest gènere té els seus precedents llunyans en algunes cultures antigues, com l’egípcia i les mesopotàmiques El seu origen recent, però, va associat a l’evolució de la impremta i a la possibilitat de reproduir dibuixos i illustracions per a un públic ampli Així, cal remuntar-se a les…
neoclassicisme
© Corel Professional Photos
Art
Literatura
Moviment estètic de base intel·lectual originat pel cansament davant les fórmules del barroc final o l’esgotament de la seva capacitat creadora a la segona meitat del segle XVIII.
Influïren decisivament en la seva aparició la realització d’importants descobriments arqueològics a Pompeia i a Herculà, l’aplicació general de les doctrines acadèmiques i la difusió de noves tendències polítiques oposades al principi monàrquic tradicional Fou un moviment de curt predomini, puix que aviat fou superat pel Romanticisme, més popular, tot i que les seves derivacions, amb algunes variants, perduren al llarg de tot el segle XIX Teòrics com J Winckelmann i A Quatremère de Quincy, pintors com AR Mengs i JL David, escultors com A Canova i B Thorvaldsen i arquitectes com Ch Percier, P…