Resultats de la cerca

Estudià dret a Barcelona, i es traslladà a Londres, on residí fins el 1875 Dedicat a estudis cervantins, intentà d’identificar Don Quixot amb el seu autor La estafeta de Urganda, 1861 La verdad sobre el Quijote , 1865 La génesis del Quijote , 1883 Publicà poesies en castellà i en anglès Leyenda del corazón , 1882

Començà a cursar filosofia a la Universitat de Barcelona el 1935, però a causa de l’esclat de la Guerra Civil Espanyola interrompé els estudis, i durant un temps ocupà un càrrec dirigent a la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya , i fou mobilitzat a l’exèrcit republicà Després de la guerra reprengué la carrera universitària i es llicencià el 1942 L’any següent fou catedràtic de filosofia en un centre d’ensenyament mitjà de Santander fins el 1947, en què feu una estada a la London School of Economics, on conegué els nous corrents de la psicologia industrial El 1951 es…

Enginyer industrial, creà i dirigí diversos cineclubs Condal, Laietà, Escola d’Enginyers, etc, associacions i institucions cinèfiles Federación Española de Cineclubs 1970-73, Institut del Cinema Català 1977-79, Setmana Internacional de Cinema de Barcelona 1969-81, Federació Catalana de Cineclubs 1982-87, Asociación Española de Historiadores del Cine 1988-90, Mediateca de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya 1994 i Grup de Recerca Cinematogràfica 1996, adscrit al Museu de la Ciència i de la Tècnica de CatalunyaExercí la crítica cinematogràfica en diaris i…

De formació autodidàctica, és autor de diverses monografies com la Bibliografía crítica de las ediciones del Quijote impresas desde el año 1605 hasta 1917 , en collaboració amb el seu fill Joan Suñé i Fonbuena una segona edició, continuada fins l’any 1937, es publicà a Cambridge, EUA, el 1939 Entre el 1930 i el 1936 edità a Barcelona la Crónica cervantina

Eclesiàstic, des del 1922 fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres Dirigí la Biblioteca Clàssica Catalana 1906-10 i publicà alguns estudis sobre literatura catalana medieval 1911-13 Entre 1918 i 1942 fou professor del Seminari Conciliar de Barcelona i director de la seva biblioteca Del 1912 al 1942 dirigí la pàgina literària d' El Correo Catalán amb llargues tongades de collaboracions en català

Fill de l’arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas  i germà de l’escriptor Arístides Mestres i Oñós Cursà estudis a l’Escola de Belles Arts, on rebé les ensenyances de dos professors antagònics, Claudi Lorenzale i Lluís Rigalt, i es dedicà professionalment al periodisme gràfic La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , La Publicidad , El Globo , Almanaque sud-americano , entre d’altres i a la illustració d’obres clàssiques Virgili, Cervantes o de novellistes Pereda, Pérez Galdós i assagistes Pompeu Gener contemporanis, fins que, el 1914, perdé la visió dels dos ulls i hagué de…

Estudià filosofia i lletres a les universitats de Barcelona i de Madrid, on es llicencià en Filosofia i Lletres Després d’uns quants anys a l’ensenyament, dirigí durant quaranta anys Editorial Lumen, experiència que reflecteix en el seu llibre Confesiones de una editora poco mentirosa 2005 La seva obra de ficció, sempre protagonitzada per dones i des d’una òptica que hom ha qualificat de “consciència femenina”, és de to introspectiu Com a novellista, és autora de la trilogia formada per El mismo mar de todos los veranos 1978, El amor es un juego solitario 1979, premi Ciutat de…

Com a poeta i crític, es mogué en l’òrbita dels Jocs Florals de Barcelona en fou mestre en gai saber 1883 i membre del cos d’adjunts, mantenidor en set certàmens, secretari 1884 i 1925 i president 1903 Parallelament fundà i dirigí La Illustració Catalana ,  La Llar i La Familia Cristiana Collaborà en La Renaixença ,  Joventut , etc, i, de manera preferent, en les empreses editorials i periodístiques de Francesc Matheu Destacà en la defensa dels drets de Catalunya i de la seva llengua intervenint, per exemple, en el Primer Congrés Catalanista 1880, en la discussió de les Bases…

Fou professor a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i director artístic de l' Enciclopedia universal ilustrada Espasa Publicà un Resumen gráfico de la historia del arte 1906, reeditat sovint, i algunes narracions en català El Ton de la Muga, 1905, premiada als jocs florals del 1905 Collaborà, amb texts i illustracions, a Catalunya  i a Illustració Catalana Fou el pare d’ Eudald , Estanislau , Raimon i Francesc Duran i Reynals

Vida i obra Assaonador de pells, era fill d’un altre Miquel Parets, de qui heretà l’ofici, i de Caterina Alaver Es casà successivament amb Maria Roura, Isabel Mans i Marianna Vinyes, i escriví un extens dietari que, amb el títol de De molts successos que han succeït dins Barcelona i molts altres llocs de Catalunya dignes de memòria , comprèn el període 1626-60 Hi descriu tots els esdeveniments notables de la vida política, social i quotidiana de la Barcelona del segle XVII la gran fam del 1631, el motí del Corpus de Sang, les vingudes de prínceps i monarques, les festes i els cerimonials…