Resultats de la cerca

Les biografies provençals li aplicaren la llegenda segons la qual estigué enamorat de Saurimonda, muller de Ramon de Castell-Rosselló el marit, gelós, el matà i donà el seu cor com a menja a la dama, la qual, en saber-ho, se suïcidà La llegenda, que el convertí en prototip del màrtir d’amor , era d’origen oriental, s’havia estès per Europa al s XII i fou aplicada també a d’altres poetes L’atribució a Guillem de Cabestany fou recollida per Boccaccio al Decamerone i per Stendhal a De l’amour 1822 Les dades biogràfiques reals, poques i indestriables de les d’un altre personatge del…

El 1931 fou elegit president de l’emissora Ràdio Associació de Catalunya i publicà la revista Catalunya Ràdio La seva poesia recull l’esperit maragallià amb reminiscències de Sagarra Divuit poemes 1924, L’ànima nua 1930, L’íntim paisatge 1938 i Cinc poemes escenificats 1952 Ha escrit també teatre en vers, El neguit de la sang 1927, Guillem de Cabestany 1934 i Els set llebrers 1958