Resultats de la cerca

Marquès i després duc d’Almodóvar del Río Fou successivament ambaixador a Peterburg, a Lisboa i a Londres, fins el 1778 Fundà la Sociedad Económica de Amigos del País, de Segòvia Escriví Década epistolar 1781, on exposà la situació de la literatura francesa, i Historia política de los establecimientos ultramarinos de las Naciones Europeas , adaptació, inacabada, de l’ Histoire philosophique de Raynal

Fill d’una família benestant, estudià a Salamanca Beneficiat de la catedral de Còrdova, acomplí missions per Galícia, Navarra i les dues Castelles Una amonestació episcopal pel fet de tractar amb comediants, d’anar als toros i d’escriure versos profans i les justificacions que hi oposà li confereixen una imatge de clergue refinat, culte i vagament mundà A partir del 1603 residí a Valladolid, aleshores seu de la cort Maldà per fer-se una situació econòmica sòlida, però no hi reeixí, ni pel fet d’haver estat nomenat capellà de Felip III El 1626, ja malalt, tornà a Còrdova La seva obra, ultra…

Nebot de Luis de Góngora y Argote i membre de la Companyia de Jesús, ensenyà matemàtiques i astrologia a la Universitat de Mèxic Figura representativa del barroc, fou un concurrent assidu a certàmens literaris, els quals apareixen descrits en la seva obra Triunfo parténico 1683 Escriví també Primavera indiana 1662, Manifiesto filosófico contra los cometas 1681, Paraíso occidental 1684, Infortunios de Alfonso Ramírez 1690, considerada com el primer intent de novella mexicana, i Trofeo de la justicia española 1691, entre altres Com a cartògraf reial, féu excellents mapes, un dels…

Catedràtic de llengua i literatura de la Universitat de Granada, és autor d’estudis sobre mística castellana i s’ha especialitzat sobretot en la literatura castellana del Siglo de Oro Ha publicat, entre altres treballs, Temas del Barroco De poesía y pintura 1947, Poesía y mística Introducción a la lírica de San Juan de la Cruz 1958, El teatro y la teatralidad del Barroco 1969, Manierismo y Barroco 1970, Góngora y Quevedo, poetas 1972, Lope y Góngora frente a frente 1973, i Qué es el “Arte nuevo” de Lope de Vega 1978

Militar de professió, residí a Amsterdam Seguidor de Góngora, escriví poesies i comèdies aplegades a La flor de Apolo 1664 i Coro de las musas 1672

Doctorat 1951 en filologia romànica amb una tesi sobre les fonts del Polifemo de Góngora premi Menéndez y Pelayo, fou professor de literatura castellana de la Universitat de Barcelona des del 1947 el 1960 i el 1961 ho fou de la de Wisconsin, als EUA i catedràtic del 1975 fins a la jubilació 1988 Interessat en l’anàlisi de fonts literàries, publicà nombrosos estudis sobre el Siglo de Oro —com els dedicats a Góngora 1952 i 1957, als preceptistes 1953 o a Erasmo y Cervantes 1949— i la literatura moderna castellana —sobre la novella de la postguerra 1967— i catalana —…

Deixeble de Ramón Menéndez Pidal, guanyà la càtedra de llengua i literatura espanyola de la Universitat de València 1933 que canvià, després de la Guerra Civil, per la de filologia romànica de la Universitat de Madrid Conferenciant, lector i professor visitant de diverses universitats europees i nord-americanes, entre elles l’Autònoma de Barcelona 1933-34 L’any 1948 ingressà a l’Academia Española i, del 1968-1982 en fou president també fou membre, entre d’altres, de l’Academia de la Historia 1959 Com a filòleg, historiador i crític literari utilitzà alguns dels vells mètodes positivistes, es…

Molt influït per Góngora, el seu estil és barroc És considerat el primer dels poetes de la literatura argentina, encara que una gran part de la seva obra encara resta inèdita Cal destacar Coronas líricas, que escriví al convent dominicà on es retirà cap al final de la seva vida

Conegut amb el pseudònim El Lunarejo , fou un gran orador i figura destacada del culteranisme hispanoamericà Sacerdot, fou professor d’art i teologia al seminari de Cusco La seva obra més important és Apologético en favor de don Luis Góngora, príncipe de los poetas líricos españoles 1662 escriví una obra de teatre, en quítxua, sobre el rapte de Prosèrpina i uns comentaris a Os Lusiadas

De família noble, ingressà a l’orde de Calatrava i residí a la cort Home pledejaire i aventurer, fou enemic de Quevedo i de Góngora, però mantingué amistat amb Cervantes, el retrat del qual hom suposa que pintà En les seves obres literàries atacà el culteranisme Discurso poético i traduí poemes de Lucà Farsàlia i del Tasso Aminta També excellí amb el recull propi Orfeo 1624