Resultats de la cerca

Sorgit en un període de múltiples tendències, la seva poesia cultiva sobretot una certa mitologia de la incapacitat de la paraula en la captació del fenomen poètic Les seves obres principals són O grito claro 1958, Sobre o rostro da terra 1961, As marcas no deserto 1978,  O incêndio dos aspectos 1980, premi del PEN Club de Portugal, Volante verde 1986, Acordes 1989, As armas imprecisas 1992, Lâmpadas com alguns insectos 1993 i Figuras solares 1996 El 1974 començà la publicació de la seva obra completa Com a assagista és autor de dos llibres importants Poesia, liberdade livre 1962 i A poesia e…

Reaccionà contra els excessos declamatoris del Romanticisme final i conreà una poesia d’inspiració simple i popular i de temàtica amorosa, que reflectia les aspiracions de la petita burgesia del seu temps La seva obra fou publicada pòstumament Campo de flores , 1893

Publicà i dirigí, a Olot, La Aurora Olotense 1859 i El Faro de la Montaña , a Barcelona El Espectador 1872, a Sabadell Los Ecos del Vallés 1880 i Diario de Sabadell 1881-86 i a Arenys de Mar Ecos de la Costa 1886-88 És autor de la lletra i la música de sarsueles El conde de Neumurs , Gent de fàbrica , 1873, d’un oratori, del drama Arnau de la farga, i del treball La industria de Sabadell 1870

Resideix a Barcelona des del 1965 La seva obra lírica és recollida en els volums Borralleira pra sementar unha verba 1974, Non teño outra cantiga 1975, Do Faro ao Miño 1978 i Aquarium 1982 Ha estudiat la premsa gallega en l’exili Nova Galiza Revista dos escritores galegos antifeixistas, Barcelona, 1937-38 i ha recopilat en un volum els discursos dels parlamentaris galleguistes durant la República Ha publicat els assaigs polítics Castelao e Catalunya 1979 bilingüe, en gallec i català, i Nacionalidades colonizadas de Europa Occidental 1980, a més de Simboloxía do Románico de Pantón 1999

Republicà, participà des de molt jove en nombroses activitats periodístiques El Faro Bisbalense , El Independiente de Girona —del qual fou director i fundador—, Revista de Gerona i El Demócrata , on publicà un article que l’obligà a exiliar-se a París 1887-1925 S'especialitzà en la traducció d’obres mèdiques franceses al castellà traduí també dues obres de Guimerà al francès Dirigí la revista Catalunya-París 1903-04, portaveu del Centre Català de París, i París Quichotte 1905 En 1888-90 redactà el full autògraf El Corresponsal de París De nou a Girona, hom creà la Biblioteca Municipal amb la…

Feu estudis de periodisme a Madrid i d’història de l’art a Granada, ciutat on viu des del 1974, dedicat exclusivament a la literatura i a donar forma a una de les trajectòries narratives més originals i consistents de la novellística espanyola actual Es donà a conèixer amb Beatus Ille 1986, novella a la qual seguiren El invierno en Lisboa 1987, Premio Nacional de narrativa 1988, considerada una de les seves obres més importants, i Beltenebros 1989, totes dues portades al cinema i vinculades, com la primera, amb esquemes del gènere negre, cicle narratiu que culminà a El jinete polaco 1991,…

Vida i obra Estudià dret a la Universitat de Barcelona i es doctorà a Madrid amb la tesi  Genealogía ideal del Imperialismo Teoría del Estado Héroe 1905 El 1903 participà en el Primer Congrés Universitari Català, on intervingué amb una ponència que tractava de l’extensió dels ensenyaments especulatius, tot proposant la creació d’una facultat laica de teologia separada de la de filosofia, en una intervenció molt crítica amb la situació dels estudis filosòfics tradicionals dins l’àmbit català Abans havia collaborat publicant poemes, articles de pensament polític i de crítica literària i…