Resultats de la cerca

Al servei de l’emperador Uda II, es féu monjo budista a la mort d’aquest 1324 A més de la poesia, conreà sobretot l’assaig, com en la collecció Tsurezure-gusa ‘Anotacions sobre els moments d’oci’, escrit cap al 1335, miscellània de reflexions, màximes i anècdotes que influïren en el sistema d’educació japonès, sobretot a partir del s XVII

Fou jutge de l’aljama de Còrdova 1138-49 És autor de diverses poesies religioses i profanes, una de les quals, epigramàtica, composta en commemoració del matrimoni d’Abraham ben Meir ibn ‘Ezra, i d’un tractat de lògica, d’inspiració neoplatònica, titulat ' Olam Qaṭan ‘Microcosmos’ en la seva versió hebrea, molt posterior

Deixeble d’Iṣḥaq ibn Gayyat, és autor de nombroses poesies profanes i religioses, la majoria de les quals avui perdudes

Li és atribuïda una singular poesia litúrgica, composta de mil paraules que comencen totes per la lletra àlef Fou escrita el 1308

Cap al 1190 escriví a Barcelona, de retorn d’un viatge, el Séfer Ša'ašu'im Llibre d’ensenyaments delectables, versió catalana d’IMGonzález i Llubera, 1931, en prosa ritmada, que dedicà a Šéšet Benvenist Obra mestra en el seu gènere, és un recull de 15 faules i contes, d’origen divers, aforismes, moralitats i poesies, enllaçats per la relació d’un rodamon desenganyat Li són atribuïdes també una poesia litúrgica i dues obres de medicina

Fou deixeble de Mošé ben Ḥanok a Còrdova i residí a la cort d’al-Ḥakam II Per diferències sorgides a l’aljama cordovesa s’embarcà a Pechina Almeria i viatjà al N d’Àfrica, Palestina, Síria i l’Iraq És autor de nombroses poesies litúrgiques, algunes de les quals descobertes recentment a la guenizà del Caire, i d’un comentari, en àrab, del Talmud

És autor d’una cèlebre qasīda en hebreu 1045 dedicada al visir Šemuel ibn Nagrella