Resultats de la cerca

És el principal representant de l’escola realista iraquiana, autor de La darrera llanterna, Omar Beg, La serventa, El somriure i la primavera, El mur del silenci  1953,  El petit home  1953 i  Els comtes de tardor 1980 També publicà l’assaig Tragèdia de l’art  i dues obres de teatre,  Els missatgers de la Humanitat  1946 i  La fusta i el vellut  1980 La seva collecció “Našīd al-arḍ” ‘L’himne de la terra’, 1954 fou considerada subversiva durant els últims temps de la monarquia haiximita i motivà que hagués d’abandonar el seu càrrec de magistrat

Des del periòdic Al-Ṭā'if exposà les seves idees nacionalistes contra les grans potències europees Després de la victòria dels anglesos a Tell Kebīr passà a la clandestinitat Nou anys més tard fundà una revista satírica, Al-Ustāḏ , que fou prohibida És autor d’obres literàries en àrab dialectal

Fou un dels creadors de la literatura nacional del Kazakhstan, que, fins al tombant de segle, no sortí de la condició oral Abaj l’enriquí amb traduccions de clàssics russos Puškin, Lermontov, Krylov i amb llibres de poemes inspirats en el folklore i en el paisatge

Emigrà a Itàlia el 1767 És autor del poema heroic De Deo Deoque Homine 1769, reeditat i traduït diverses vegades, i d’altres poemes de tema americà

Es donà a conèixer amb poemes contra l’ocupació nazi És autor de l’extens poema Een voetreis naar Rome ‘Viatge a peu a Roma’, 1946 i de diversos llibres de viatges, com Morgen bloeien de abrikozen ‘Demà floriran els albercocs’, 1954 i Odysseus in Italië ‘Ulisses a Itàlia’, 1962

Inclòs en l’escola neorealista, per les fonts tradicionals i populars de la seva obra, comunista des de molt jove, no participà en la lluita política Agrònom de professió, abandonà el treball pels viatges i la recopilació del folklore literari És dels pocs escriptors que no escriví sobre la revolució i la guerra civil russes En els seus contes i relats es barregen la faula i la realitat, el mite i la llegenda del passat amb la vida present, tot expressat amb el llenguatge màgic de la tradició oral russa V kraju nepuganykh ptic ‘En el país dels ocells no espantats’, 1907, Za volšebnym kolobkom…

Jove, el 1867, fundà a Barcelona, conjuntament amb Joaquim M Bartrina, la revista literaria “El Crepúsculo” El mateix any emigrà a Amèrica i s’establí a Buenos Aires Hi collaborà a “La España”, “La Nación Argentina”, “El Correo Español”, “La Ilustración Sudamericana”, “El Nacional” i “Unión Argentina”, etc Participà, alhora, en la fundació de diverses publicacions, entre les quals la més important fou “El Almanaque Sudamericano” 1877-1903, que dirigí Va escriure obres de teatre com Flores i abrazos , La emancipación de la mujer i El dominio del lujo també va escriure la lletra de diverses…

La seva obra palesa inequívocament la influència de la terra nadiua Crònica d’una ciutat , 1935 Desolació de Creta , 1945 la trilogia El cretenc , 1948-50 Famós per les seves novelles El sol de la mort 1960, La testa de Medusa 1964 i El pa dels àngels 1966, edità les cartes que li adreçà el seu mestre Kazandzakis

De molt jove anà a l’Argentina, a Buenos Aires, cridat per l’oncle Marull, apotecari en aquesta ciutat Estudià a la Universitat de Chuquisaca, on obtingué el batxillerat en dret canònic i es doctorà en teologia Tornà a Buenos Aires, on probablement exercí com a advocat Partidari dels interessos polítics anglesos a l’Argentina, aprofità l’avinentesa de les invasions britàniques 1806-07 en aquest país Més tard, perseguit, el 1808 fugí al Brasil Sota la protecció de l’almirall de l’esquadra britànica s’introduí en l’ambient de la cort imperial de Rio de Janeiro, i aviat fou nomenat secretari de…