Resultats de la cerca

Entre el 1830 i el 1848 collaborà en l’almanac Kranjska Cbelica ‘L’Abella de Carniola’ Molt influït per Byron i els romàntics alemanys, és autor de nombrosos sonets en què canta un amor sense esperança, reunits en la seva obra mestra Corona de sonets 1832, on conflueixen i s’amalgamen el motiu amorós i el patriòtic És també autor del poema èpic Krst pri Savici ‘Baptisme a la Savica’, 1836, que té per motiu els darrers combats dels eslovens pagans contra els cristians Defensor de la causa nacional d’Eslovènia, contribuí a la creació de la moderna llengua literària eslovena

General de l’exèrcit imperial austríac, començà primer a escriure en alemany, però a partir del 1844 prengué consciència de la seva llengua i el seu país, influït pel naixent nacionalisme croat, i esdevingué amb la seva poesia lírica Prvijenci , ‘Primícies’, 1846 Nove pjesme, 'Cants nous’, 1851, amb les obres èpiques Pvrvi ljudi , ‘Els primers homes’, poema filosòfic i religiós i les obres dramàtiques Marko Kraljević, 1851, on glorifica l’heroi llegendari serbi, un dels més eminents poetes croats, que destacà entre els seus contemporanis per la riquesa de sentiments i la noblesa de…

Inicialment començà a escriure en aquest darrer idioma, que posteriorment compaginà amb el hindi La seva obra, en la qual és palesa la influència de les idees de Gandhi, és una descripció dels ambients rurals de l’Índia tradicional Cal esmentar la novella Godan 1936 i les narracions curtes recollides sota el nom de Mansarovar ‘El llac sagrat’, 1936-50 en vuit volums

Llicenciat en dret, fundà l’editorial Hispano-Europea, de temes econòmics i científics Fou fundador, com a liberal cristià, de l’Institut d’Estudis Europeus, de la secció espanyola de la Lliga Europea de Cooperació Econòmica, de l’Institut d’Estudis Nord-americans, i exercí, a temporades, el periodisme polític Publicà La lucha por Europa 1952, La democracia como objetivo 1978, Unos granos de cordura 1982, etc

Fundà amb M Altolaguirre la revista Litoral Els primers llibres, Tiempo 1925, Canciones del farero 1926, presenten certs contactes amb la poesia de García Lorca i d’Alberti La temàtica de la guerra civil es reflecteix en Llanto en la sangre 1937 i Cancionero menor 1938 Exiliat a Mèxic, la seva tasca fou incessant Mínima muerte 1942, Jardín cerrado 1946, Antología 1954, Nostalgias, sueños y presencias 1961, amb un accentuat subjectivisme i amb inquietuds metafísiques

Collaborà a La Universidad 1905 i a Revista Contemporánea 1910 S'inicià en la diplomàcia i fou encarregat d’afers estrangers a Colòmbia 1927-28 Malgrat ésser l’introductor a Xile del vers lliure, preferí les tècniques tradicionals, en especial el sonet El 1949 fou publicada la seva Antología i Viejos Poemas inéditos El seu ideari filosòfic el portà en els seus assaigs i les seves narracions de tema social a una fusió d’anarquisme i tolstoianisme les seves novelles, La reina de Rapa Nui 1914, Alsino 1920 i Un juez rural 1924 són, més que res, allegories, i la seva temptativa dramàtica…

A més dels seus inicis en castellà Ánfora , 1948, llengua en la qual continuà publicant, la seva obra en gallec comprèn O paxaro na boca 1952, Verbas derradeiras 1976, Concerto de outono 1981, Prometo a flor de loto 1992, premi Miguel González Garcés, Vida secreta de Rosalía 1996, Ribadeo, Ribadeo 2002, Medea en Corinto 2003, As arpas de Iwerddon 2005, As vodas palatinas 2005 i Deter o día cunha flor 2009, Premio de la Crítica de poesia gallega La seva poesia és de to intimista, amb una tècnica molt acurada És autora d’assaigs i estudis literaris, entre els quals hi ha Álvaro Cunqueiro e ‘…

Estudià llengües romàniques a Pennsilvània i a Nova York El seu trasllat a Europa 1908 fou decisiu s’installà primer a Londres, a París 1920-24 i després a Itàlia 1924-45, on s’entusiasmà pel feixisme i d’on fou tret pels seus compatriotes, el 1945, i traslladat als EUA com a presoner de guerra Allí fou declarat boig i tancat en un manicomi de Washington 1946-58 després tornà exiliat a Itàlia La seva obra màxima són els Cantos , el primer dels quals, Quia Pauper Amavi , data del 1917, i els darrers 96-109 del 1959, sota el títol Thrones i Drafts and Fragments 110-112, del 1968 The Pisan…

Fou catedràtic de la Universitat de Cervera Durant la primera guerra Carlina dirigí el diari de l’exèrcit carlí Publicà l’opuscle Carlos V, rey legítimo de las Españas 1837 i aplegà els seus articles a El Restaurador Catalán , de Berga, en un volum 1840 En acabar la guerra, s’exilià a França El 1843 publicà a Montpeller Noticia de la última guerra civil de Cataluña

Escriví més de 300 000 versos religiosos, epigramàtics, satírics i morals en un estil popular El seu poema principal, amb caràcter de crònica, és Wojna chocimska ‘La guerra de Chocim’, 1670, però publicada el 1850