Resultats de la cerca

De l’època romàntica sorgí el realisme en novella, però després del 1850 la difusió del positivisme i l’entusiasme, ple de fe, pels estudis científics conduí els novellistes a un nou planteig, més de la temàtica i la finalitat de la narració que no pas de la forma narrativa L’escriptor utilitza els mètodes de les ciències experimentals i accepta la tesi de Taine l’home és sotmès al determinisme universal els sentiments i els caràcters són rigorosament predestinats, i unes lleis, especialment les lleis de l’herència, regeixen el context literari, així com les lleis naturals regeixen la…

No té altre ritme que el que li dóna la combinació mètrica en què s’integra No són versos els monosíllabs resultants de dos recursos sonors usats per la poesia catalana antiga aquell que, destacat, repeteix, reforçant-la, la rima del vers precedent, i aquell que funciona com a rim multiplicatiu, aparença de versos d’una o més síllabes proveïts de la mateixa rima del vers més ampli a l’interior del qual compareixen Tampoc, les repeticions monosíllabes en poemes en eco És un vers tributari de composicions plurimètriques, on es barreja amb versos d’altres metres Com a vers individualitzat capaç…

És un procediment que, bé que hom pot trobar-ne antecedents anteriors, ha estat emprat sobretot pels narradors contemporanis es manifesta i aconsegueix la realització màxima a l’obra de Joyce, en tant que va vinculat amb les doctrines de la psicoanàlisi i, generalment, amb la concepció relativista i multivalent de la personalitat humana

La mètrica grega i la llatina la segona de les quals deriva de la primera es fonamentaven en la quantitat de les síllabes Aquestes podien ésser llargues — o breus  ̆ La síllaba llarga, segons les consideracions dels retòrics antics, era pronunciada en un temps doble de la breu, la qual corresponia a una unitat de temps anomenada mora Una agrupació determinada de síllabes llargues i breus formava els peus mètrics Així, per exemple, - ̆, troqueu  ̆-, iambe - -, espondeu - ̆̆, dàctil  ̆̆-, anapest - ̆-, crètic  ̆-̆, amfíbrac etc D’un conjunt de peus mètrics hom obtenia com a resultat el vers…

En la poesia quantitativa grecollatina, el terme fou emprat per a designar indistintament tant els peus mètrics com els versos o les estrofes En el sentit més estricte, hom dóna el nom de metre a la unitat de repetició dintre el vers que consta de dos temps marcats — —, espondeu — ̆—, crètic, etc, que equival a una durada de quatre unitats de temps com a mínim Si la unitat de repetició dins un vers consta només d’un temps marcat ̆—, iambe, etc rep el nom de peu , i per a constituir-se en metre cal que consti com a mínim de dos peus Així un metre iàmbic seria representat per ̆— ̆— En el sentit…

En la mètrica catalana els versos es mesuren pel nombre de les síllabes, comptant-les fins a la que conté el darrer accent Si es correspon a un mot agut, coincideix amb el nombre real de les síllabes que formen el vers quan acaba en un mot pla o esdrúixol, resten fora de compte les síllabes àtones que vénen després de l’últim accent Aquest procediment concorda amb el de la mètrica francesa, però discrepa de la castellana i la italiana