Resultats de la cerca

S'inicià escrivint llibres pornogràfics, de moda aleshores, fins que fou condemnat per les autoritats 1791, i començà les seves activitats literàries Hàbil pintor, illustrà moltes de les seves obres, entre les quals es destaquen Mukashigatari inazuma-byōshi ‘Les armes dels llamps, una vella història’, 1805 i la continuació, Honchō suibodai zenden ‘La illuminació en l’embriaguesa, història completa’, 1809, obres inspirades en els esdeveniments dramàtics, amb la finalitat de provocar l’emoció, l’estupefacció i l’horror en el lector

Llicenciat en dret Fou un dels fundadors de Falange Española a Barcelona i s’allistà al terç espanyol Esclatada la Guerra Civil, fou condemnat a mort dues vegades per espionatge a favor dels franquistes i indultat per la pressió dels escriptors catalans, encapçalats per Josep Janés i Olivé A la postguerra, fou director de Solidaridad Nacional i president de l’Ateneu Barcelonès 1939-52 No tragué profits econòmics de la situació i avalà intellectuals processats pel franquisme Posteriorment, visqué retirat de la política Prosista clàssic i brillant, publicà, entre d’altres, Tras el águila del…

Fou funcionari de governació a Barcelona i Alacant on fundà, amb Pere Carratalà, la revista literària El Duende , 1858 Republicà, fou alcalde d’Elx 1865 i patí un llarg empresonament Participà en les juntes revolucionàries del 1868 i en les guerrilles que actuaren a Oriola arran de la Revolució de Setembre Fou autor de la memòria Elche y la tempestad 1853, del drama en vers Las siete palabras del Redentor en la cruz 1850, en collaboració amb Francesc Antoni Botella, així com de diversos poemes i fulls solts polítics

Hom ha suposat que era fill del jueu convers Jerónimo de Santa Fe Molt lligat a la cort d’Alfons IV el Magnànim, a més d’una llarga sèrie de poemes de caràcter amorós féu nombroses composicions sobre l’estada del rei —que acompanyà— a Itàlia, que constitueixen, malgrat el seu limitat valor literari, un interessant diari poètic de l’expedició

S'inicià amb contes d’un lirisme emocionat que evoquen el paisatge de la Transsilvània natal i les experiències que l’autor hi visqué a la seva infantesa En les obres posteriors, especialment en les novelles, enfoca qüestions del comportament humà, condicionat per la moral i el poder Malgrat l’habilitat tècnica i la varietat estructural, les seves creacions resten fidels al realisme Cal destacar-ne Farkasok a Küszöbön ‘Llops al llindar’, 1961, contes, Az ötödik pecsét ‘El cinquè segell’, 1963, novella, Húsz óra ‘Vint hores’, 1964, novella reportatge, Az áruló ‘El traïdor’, 1966, novella curta…

Impressor, imprimí a Oriola 1909-13 diversos periòdics com El Clarín , La Opinión i La Primavera Tingué després impremta a Monòver i Alacant, on dirigí 1924-36 el diari catòlic El Día , del qual fou propietari en 1926-36 Publicà els reculls poètics Flores silvestres 1908, Cantos de voluntad 1915, Por las rutas floridas 1921, Canciones de amor 1931 i Poesías 1946 Fou també autor d’obres com De mis andanzas por la vida 1916, Jávea 1920 i Orihuela Historia, geografía, arte y folklore 1954

Tradicionalista, deixà els estudis de medicina per participar com a sanitari en la tercera guerra Carlina Exiliat un any a Marsella, s’establí a Barcelona, on collaborà en la creació d’ El Correo Catalán i fundà Lo Borinot , setmanari satíric des del qual impulsà sonades campanyes antiliberals 1877-81 Escriví obres de teatre còmiques, entre les quals A fi de curs , Lo cataplasma , Ball d’etiqueta , La sorpresa i Pa modern , i conreà la poesia lírica, especialment la de caràcter festiu premiada una vegada als Jocs Florals de Barcelona, el 1895, que escriví per a vetllades, festes diverses i…

Deu la seva fama a dues novelles sentimentals, el Tratado de amores de Arnaldo y Lucenda 1491 i sobretot la Cárcel de amor 1492, que assolí nombroses edicions durant els s XVI i XVII El 1793 fou editada la traducció catalana de Bernardí de Vallmanya Narra les desgràcies amoroses de Leriano i Laureola i el suïcidi del primer Escrita en part en forma epistolar, exercí influència sobre La Celestina

Un dels fundadors de la cultura llatinoamericana Professor a Medellín, passà una bona part de la seva vida fora del seu país Collaborà en Revista Contemporánea Bogotà, Hispania Londres i La Nación Buenos Aires Aplegà la seva labor de crític en Crítica y arte 1932 i Letras Colombianas 1944 els seus estudis de filòleg, en Divagaciones filológicas y apólogos literarios 1934, i les seves memòries, en De mi vida y otras vidas 1949 i a El humanismo y el progreso del hombre 1955

Menà una vida errant i fora de la llei, per la qual cosa es convertí en heroi de la literatura clàssica d’aventures Sovint ha estat considerat autor d’una de les mu'allaqa que decoren els murs de la Ka'aba Hom li atribueix també el poema Lāmmiyyat al-'Arab , bé que sembla datar del segle X