Resultats de la cerca

El 1918, quan tenia un any, anà amb la seva família a viure a Tànger i el 1924, a Madrid Mobilitzat per l’exèrcit de la Segona República, passà al bàndol franquista Després de la guerra, l’any 1944 s’establí a Madrid i hi estudià econòmiques Llicenciat 1947 i doctorat el 1950, fou catedràtic d’Estructura Econòmica 1955-69 i, en protesta per les depuracions a la universitat, fou professor a les universitats britàniques de Salford 1969-70 i Liverpool 1970-71  Exercí diversos càrrecs en l’administració pública assessor del Ministeri de Comerç  l’any 1951 i, en 1971-75, fou assesor econòmic de la…

En 1941-47 visqué en un kibbuts i de molt jove participà activament en el moviment sionista, militància que determinà la seva producció literària en Hubalaḥ ba-Sadot ‘Travessà els camps’, 1947, versió cinematogràfica de Y Millo, 1967 exalta la lluita dels jueus en la construcció del seu nou país Ha-Gěvul ‘La frontera’, 1966 és una descripció de la situació d’Israel poc abans de la guerra dels Sis Dies, i en Ḥayai im Ismael ‘La vida amb Ismael’, 1969 planteja la problemàtica de la convivència entre àrabs i jueus Escriví també algunes novelles de tema històric, com Melek Basar wa-Dam ‘Un rei de…

Funcionari de l’administració, formà part de la resistència grega i fou condemnat a mort pels alemanys Alt funcionari de l' OIT , recorregué els països del Tercer Món Un dels millors escriptors grecs de la seva generació publicà, entre altres obres, L’error 1965, Es busca esperança 1990 i M'hi nego 1998

Fidel al corrent didàctic del neoclassicisme, conreà el gènere de la faula, amb què es féu famós, com el seu coetani Iriarte Les seves Fábulas morales 1781 es basen en els models tradicionals Fedre, Isop, La Fontaine, etc Escrites en vers, el seu estil, bé que prosaic, no manca d’una certa gràcia descriptiva Cal recordar La cigarra y la hormiga, Las moscas, La lechera , etc Enemistat amb Iriarte, escriví contra ell l’opuscle Observaciones sobre las fábulas literarias

Cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, sociologia i filosofia a Heidelberg i ciències teatrals a Colònia, i es doctorà en filosofia 1973 Fundà i dirigí l’Agrupació de Teatre Experimental 1953-56, d’abast universitari, i, amb Miquel Porter i Moix  creà el grup experimental Teatre Viu  1956-59, que s’integrà, el 1957, dins de l’ Agrupació Dramàtica de Barcelona , on el 1959 dirigí Tu i l’hipòcrita , de Maria Aurèlia Capmany i Farnés, i Ball robat , de Joan Oliver i Sallarès El 1960 fundà, amb Maria Aurèlia Capmany, l’ Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual  EADAG, que dirigí fins a…

Consagrà la seva vida al servei del seu país Deixeble d’APerbòsc, creà el Colètge d’Occitania 1927, per on han passat molts escriptors occitans, i dirigí la revista Lo Gai Saber Escriví una Gramatica occitana 1943 i nombrosos estudis sobre escriptors occitans, com Filadèlfa de Gèrda, August Forès, etc

Conegut per Yagocésar Fou deixeble de Francesc d’AGalí i de l’Acadèmia Baixas de Barcelona Es presentà individualment el 1916 a Barcelona i hi participà en diverses exposicions, com també a París, a la Biennal de Venècia del 1924, etc Pintor d’un simbolisme literari i casticista, publicà en castellà contes, novelles i poemes i estrenà comèdies i drames amb certa influència valleinclanesca Crític d’art a La Esfera , El Noticiero Universal , etc , publicà Sabor y pintura 1943, semblances d’artistes catalans del vuit-cents Emprà el pseudònim de Fray Galán

Llicenciat en dret a Madrid 1907, publicà diversos estudis sobre història del País Valencià Sedición del año 1693 en el Reino de Valencia 1941, La villa de Callosa de Ensarriá 1960 i Bosqueig històric i bibliogràfic de les festes de moros i cristians 1958

La seva obra palesa la influència de VGBelinskij, dels socialistes utòpics francesos i de MV Petraševskij Cal destacar Gubernskie očerki ‘Articles de províncies’, 1856, descripció de l’antiga Rússia agrícola, i Gospoda Golovl’ovy ‘Els senyors Golovliovi’, 1875, on satiritza les contradiccions de l’època postreformista i desemmascara la classe dels terratinents i la dels nous capitalistes

Autor del Firāq-nāma ‘Llibre de la separació’ i del matnawī d’aventures Ǧamšīd ū Hursīd, que influí en la lírica persa posterior, és considerat el gran precursor de Ḥāfiẓ