Resultats de la cerca

Fill de mestres i educat en un entorn de classe mitjana blanca i protestant que seria molt present en la seva obra, el 1954 es graduà en literatura a la Universitat de Harvard, on fou caricaturista i columnista d’una revista satírica El 1955 amplià estudis a Oxford i, retornat als EUA l’any següent, començà les collaboracions amb la revista The New Yorker com a columnista i autor de ficció El 1958 s’establí com a escriptor pel seu compte i publicà els primers llibres el recull de poemes The Carpentered Hen and Other Tame Creatures 1958, i la novella The Poorhouse Fair 1958 El 1960 publicà…

El 1917 fou cofundadora del grup literari “Siuru” Membre honorari del PEN-Club des del 1931, el 1944 s’exilià a Suècia El 1917 publicà Sonetid ‘Sonets’, primer recull de poemes, de to melangiós i intimista Posteriorment, amb Haal varjust ‘Veus de l’ombra’, 1927, Kiri sudamelt ‘Una pedra treta del cor’, 1935 i Onnevarjutus ‘Eclipsi de la sort’, 1929 evolucionà cap a l’expressionisme i manifestà preocupacions d’ordre filosòfic i existencial, i una amarga reflexió sobre el destí del seu país

Estudià el batxillerat a la seva vila nadiua i filosofia i lletres a Madrid Preparà diverses oposicions i finalment guanyà la càtedra de grec a la Universitat de Salamanca 1891, d’on fou rector molts anys Visità Barcelona ja el 1889 amb motiu de l’Exposició Universal Aviat collaborà en diversos diaris castellans barcelonins i en alguna revista àcrata, com Ciencia Social Féu amistat sobretot amb Pere Coromines i Jaume Brossa i després amb Joan Maragall Inconformista i debellador de persones, institucions i règims, fou confinat a Fuerteventura 1924 per la Dictadura de Primo de Rivera Al cap d’…

Coneguda amb el sobrenom d' al-Ḥansǟ’ ‘la del nas arromangat’ Es convertí a l’islam després de la batalla de Badr 624 És autora de sentides elegies dedicades a diverses desgràcies que sofrí

Passà la infantesa i part de la joventut a Valladolid, on s’inicià com a redactor al diari El Norte de Castilla i collaborà en programes de ràdio El 1961 s’establí a Madrid, on desenvolupà la seva carrera literària i periodística És autor de nombroses novelles en un estil proper a la crònica costumista, al qual amb el temps, anà incorporant elements de més complexitat Travesía de Madrid 1966, Las ninfas premi Nadal 1975, Diario de un escritor burgués 1979, A la sombra de las muchachas rojas 1981, El día en que violé a Alma Mahler 1988 i Leyenda del César visionario 1992, Premio…

Membre de la tribu dels quraixites, portà una vida disbauxada, plena d’aventures amoroses, moltes de les quals constitueixen el tema de les seves poesies El seu divan d’amor és un dels poemes personals més reeixits de la poesia àrab clàssica

Visqué a la cort del seljúcida Malik Šāh , el visir del qual, Niẓām al-Mulk, li encomanà la creació i la direcció d’un observatori astronòmic a Merv Reformà el calendari iranià reduint l’antic any solar persa al lunar musulmà És autor, en àrab, de dos tractats de filosofia i de ciències de la natura i de notables obres algèbriques mètode per a l’extracció d’arrels quadrades i cúbiques, classificació d’equacions de segon i de tercer grau segons el nombre dels termes que contenen —bé que no arribà a resoldre ni les imaginàries ni les negatives—, etc Assolí, però, la màxima fama com a poeta És…

De família noble, dona de gran cultura, sojornà molt de temps a l’estranger Alemanya, Àustria, Itàlia i Egipte És considerada la poetessa de la “renaixença” ucraïnesa La seva primera obra lírica és informada per un amor apassionat a la llibertat especialment la llibertat nacional i social del seu poble i constitueix un enaltiment del populisme i del socialisme Nevil’nyčyj pisni , ‘Cants dels esclaus’, 1895 Els seus darrers poemes dramàtics s’inspiren en ambients històrics concrets del món clàssic, del cristianisme primitiu o de l’època medieval Vavylons’kyj polon , ‘La captivitat de…

En la seva joventut estigué molt vinculat als moviments nacionalistes del seu país Posteriorment, adoptà una vida bohèmia i recorregué gran part d’Europa El 1940 s’establí definitivament a Zagreb Autor prolífic i polifacètic, escriví assaigs, crítica literària i llibres de viatges La seva lírica, iniciada amb Lelek Sebra ‘El plany de l’esclau’, 1920 i Ojadjeno zvono ‘La campana adolorida’, 1933, palesa un to ombrívol i pessimista, però evolucionà cap a una visió serena i de conciliació amb la realitat

Fou promotor de campanyes contra la blasfèmia, i publicà Ideari del doctor Sardà i Salvany 1927, en dos volums, Significación espiritual de los pesebres 1920 i Memòries i records del doctor Sardà i Salvany 1927