Resultats de la cerca

Fidel al judaisme durant el pogrom de 1391, es convertí al cristianisme el 1414 amb el nom de Francesc de Sant Jordi, i escriví una epístola polèmica circular adreçada a diversos jueus, invitant-los a seguir el seu exemple de conversió

Autor de catecismes i d’altres texts religiosos, és recordat sobretot per Lou trimfe de la lengouo gascouo, aus playdeiats de las quoüate Sasous et deous quoüate Elomens daoüant lou Pastou de Loumaigno 1642, poema barroc, escrit en llengua rica i acolorida, que conegué diverses reedicions

Des del 814 residí a la cort d’ací que la seva Vita Ludovici , bé que és una font de primera magnitud per a estudiar aquest regnat, tingui un to de panegíric El període historiat en aquesta obra abraça des del 769 fins al 840 El relat fins l’any 829 és menys original que la resta, i per a la redacció utilitzà informació d’altres autors, com el monjo Ademar La Vita conté precisions molt valuoses per a la història de la pre-Catalunya carolíngia

De pares italians, visqué la major part de la seva vida a Itàlia Fou cronista de la casa de Savoia És autor, entre altres obres, de Delle rivoluzioni della Catalogna 1644, crònica molt ben documentada del Corpus de Sang, reimpresa tres anys més tard amb un apèndix sobre la Guerra dels Segadors 1640-42

Visqué a Bagdad, a la cort del príncep Uways a qui dedicà diversos panegírics Es féu famós amb el poema àulic Mihr Muštari 1377, traduït ben aviat al turc

Participà activament en la insurrecció del 1863, i, en fracassar aquesta, recorregué un temps Europa i restà molt influït per la cultura italiana Escriví obres històriques, drames, etc, i és considerat al seu país com un dels màxims poetes de l’època Poezje 4 vols, 1869-94

Compongué himnes religiosos d’expressió espontània i intensitat malenconiosa Els seus poemes, inclosos en la seva correspondència o bé memoritzats i posteriorment anotats per la seva serventa, tingueren una gran influència en la lírica gallesa posterior

Considerat com un dels lírics més importants del seu país, publicà Tergiversaciones 1925, Libro de signos 1930, Prosas de Gaspar 1937, Antología poética 1942, Fárrago 1954, etc, les quals palesen influències simbolistes, modernistes, avantguardistes i de poesia popular

Amb Yeats i George Moore, fundà el 1899 l’Irish Literary Theatre, i després Abbey Theatre 1904 Publicà estudis folklòrics i peces dramàtiques Seven Short Plays 1909, The Image 1910 Escriví, a més, Our Irish Theatre 1914

Convertit al cristianisme a 14 anys, fou deixeble d’Orígenes Bisbe de Neocesarea de Capadòcia ~240, evangelitzà la Capadòcia i el Pont La llegenda dels seus miracles li valgué el títol de Taumaturg Deixà, entre altres escrits, un panegíric d’Orígenes La seva festa se celebra el 17 de novembre