Resultats de la cerca

Dominicà, fou professor de dret canònic a la Universidad de Santo Tomás de Manila, de la qual fou rector i canceller el 1874 Fou vicari provincial dels dominicans de Manila 1875 Emmalaltí i tornà a Àvila Publicà el tractat de dret canònic Jacobi Devoti Episcopi olim Anamiensis Institutionum Canonicorum Libri IV Manila, 1871 i Las campanas Manila, 1863, recull d’articles publicats en els periòdics Católico Filipino i El Oriente , de Manila

Figura destacada de la Illustració a Galícia, ocupà diversos càrrecs oficials Escriví més de dues-centes memòries i informes sobre temes econòmics i històrics Fou un dels pocs conreadors de la poesia en gallec del s XVIII, i el seu sonet A Filida és la peça més important de la lírica gallega d’aquell període

Fou amic de Catul i de Ciceró, i sembla que visqué allunyat de la vida pública Després d’una primera etapa de poeta, es dedicà exclusivament al gènere biogràfic i a la història, que conreà amb un mètode retòric i anecdòtic D’entre les seves obres es destaca De viris illustribus , conservada fragmentàriament i on, seguint el criteri que després adoptaria Plutarc, comparava les vides de personatges grecs i romans

Estudià a Alcalá de Henares Franciscà, fou custodi de la província de Castella 1681-82, cronista de l’orde i predicador del rei 1693 Autor d’una Crónica seráfica 1682-98, on inclogué una Vida de Raimundo Lulio , publicada separadament Madrid, 1686, inscrita dins el corrent propugnador de l’ortodòxia lulliana de l’orde franciscà

Competí amb Píndar en certàmens poètics Típic exponent de la poesia dòrica, fou valorada per l’hellenisme i Ovidi posà aquest nom a la protagonista de les seves elegies amoroses

Fill d’un hidalgo immigrat de Zamora i d’una conversa mallorquina, Gràcia Oliver Graduat mestre en arts 1549, continuà els estudis a París 1550-51 i a Lovaina 1552-54, on conegué el seu oncle, l’erasmista Pere Joan Oliver Treballà al servei de l’impressor M Nucio 1555-61 d’aquesta època són una bona part de les seves traduccions castellanes —editades pràcticament totes a Anvers— de Girolamo Vida, Sèneca, Eutropi, Josep Flavi, Alciato, G Rouille, Lluís Vives i, en especial, Erasme, i també el catecisme publicat per ordre de l’emperador Ferran Fou obertament hostil a les doctrines luteranes…

Viticultor i autodidacte, els seus poemes realistes Aquarela , 1946 Branca tòrta , 1964 denoten influències lorquianes Escriví més de vint obres teatrals, amb les quals propugnà les reivindicacions pageses La font de Bones-Gràcias 1955, etc En el camp de la narrativa publicà Los macarèls 1974, Set pans 1977, La batalha dels teules 1979, etc

Delineant i publicitari, guionista i autor de comèdies populars i sainets molt representats, dels quals destaquen, entre d’altres, Amor direcció prohibida 1958, La núvia portava cua 1961, L’estiuet del senyor Martí 1978, No em toquis la flor 1982, La teva dona m’enganya 1989, Avi jove vol companyia 1993,  Ens ha caigut la sogra 1995,  Casats per amor a la pasta 1999,  L’amor entra per la finestra 2003,  Un intrús a la família 2005,  Un amant de comèdia 2008 i El sofà dels secrets 2008 Escriví teatre infantil Patufet 1964, Juguem tot fent teatre 1971, premi Ciutat de Barcelona 1969, Aquilí i…

Es donà a conèixer amb The Origin of the Brunists 1966, obra que li valgué el premi William Faulkner de novella D’altres obres seves són les novelles The Universal Association, Inc J Henry Waugh, Prop 1968,  The Water Power 1972, Whatever Happened to Gloomy Gus of the Chicago Bears 1986, Gerald’s Party 1986, Night at the Movies 1987 i  Ghost Town 1998, l’obra teatral Charlie in the House or Rue 1992, així com el llibre crític de la societat ianqui The Public Burning 1977 També ha publicat poesia i crítica en un gran nombre de revistes i publicacions És membre de l’American…

Fou notari i exercí càrrecs polítics Traductor de Ciceró, Sèneca i Boccaccio, i autor de Zedekunst ‘L’art de viure’, 1586, tractat d’ètica estoica Defensor de la llengua nativa, escriví també poesia i comèdies