Resultats de la cerca
Es mostren 4873 resultats
adaptació
Cinematografia
Literatura
Reelaboració d’una obra literària en una altra llengua, gènere o mitjà expressiu.
Per exemple, el Pigmalió de George Bernard Shaw, traslladada del món original londinenc al barceloní per Joan Oliver, o la novella El procés de Franz Kafka, convertida en peça dramàtica per André Gide i Jean-Louis Barrault i, més tard, convertida en film per Orson Welles Les adaptacions d’obres literàries al cinema són molt abundants aquest és el cas de l’anomenat film d’art
anticlímax
Literatura
En una obra dramàtica, acció descendent que segueix la culminació d’una acció tensa en la qual l’autor ha acumulat un gran nombre d’efectes expressius i conceptuals ( clímax
).
anticipació
Literatura
Figura retòrica amb la qual són refutades per endavant les objeccions que poden ésser fetes.
antagonista
Literatura
Personatge que en una obra de ficció hom oposa a la figura del protagonista.
ritme anapèstic
Literatura
Ritme de marxa aconseguit amb anapests, usat als cants militars dòrics i, més tard, a la comèdia i a la tragèdia grega.
Per extensió hom designa a vegades així el vers en llengua romànica que té l’accent en la tercera síllaba precedida de dues àtones o feblement accentuades
anapèstic | anapèstica
anapest
Literatura
En la comèdia grega, i a causa del ritme, la part principal de la paràbasi o discurs del corifeu al públic.
maṯnawī
Literatura
Gènere poètic d’origen persa utilitzat a les literatures islàmiques.
Generalment de tema narratiu o didàctic, els versos rimen de dos en dos
marinisme
Literatura
Corrent literari, caracteritzat pel preciosisme, l’èmfasi i la retòrica enginyosa.
Iniciat a la primera del s XVII amb el poeta Giambattista Marino, s’estengué ràpidament per tot Itàlia, i fins i tot arribà a influir les literatures europees del seu temps, on trobà correspondència amb altres tendències similars gongorisme en la literatura castellana, eufuisme a Anglaterra, etc
maqāma
Literatura
Gènere literari àrab en prosa rimada.
Consisteix en un conjunt d’anècdotes independents però amb un mateix protagonista Fou adoptat a les literatures persa, siríaca i hebraica al-Ḥarirī, a través de la qual passà a la picaresca castellana Aventuras de Gil Blas de Santillana i Vida de Marcos de Obregón , sobretot