Resultats de la cerca

És un dels fundadors del realisme búlgar, i escriví contes i novelles en búlgar, serbi i rus Stranicy iz knigi stradanij bolgarskogo plemeni ‘Pàgines de sofriments del poble búlgar’, 1868, Vinovata li sud’ba ‘En té la culpa el destí', 1869

Fou el representant principal del sentimentalisme rus, palesat en Bednaja Liza ‘La pobra Liza’, 1792 La seva contribució a la llengua literària fou significativa, per tal com la féu més dúctil i l’acostà al llenguatge parlat Com a historiador escriví, amb una visió liberal, Istorija gosudarstva rossijskogo ‘Història de l’estat rus’, 1816-26

El 1950 es traslladà a Cluj, on es graduà en literatura i llengua hongareses per la Universitat de Bolyai Una part important de la seva producció és destinada als lectors infantils i juvenils, gènere que li donà molta popularitat Fou també un traductor destacat de l’alemany i el francès a l’hongarès Molt actiu en la difusió de la literatura hongaresa a l’estranger, el 1987 es donà de baixa de la Unió d’Escriptors Romanesos quan el govern li denegà el visat per a assistir a una conferència d’escriptors a Rotterdam Denuncià sovint el tracte discriminatori del govern romanès a la minoria…

Es formà a Itàlia sota la protecció d’Ugo Foscolo, i residí a Londres i a Corfú finalment, tornà a Anglaterra, on morí Publicà unes vint Odes 1824-26, influïdes pel neoclassicisme, en les quals expressà els seus sentiments de llibertat, d’odi contra la tirania i d’apassionat amor envers la seva pàtria, que aquells anys assolia la independència

Els seus poemes originals es troben, sobretot, en els reculls Streĉita kordo ‘Corda tibant’, 1931, Rimportretoj ‘Retrats en rima’, 1931, un dels quals cantà el “fort sentiment català” de mossèn Joan Font-Giralt, bon orador en esperanto i Ezopa saĝo ‘Saviesa d’Isop’, 1956 Són magistrals les seves versions en vers de Baudelaire, Dant, Goethe, Heine, Shakespeare, dels hongaresos Madách i Petöfi, i de molts altres Com a assagista i gramàtic cal citar Lingvo stilo formo ‘Llengua, estil, forma’, 1931, Parnasa gvidlibro ‘Guia al Parnàs’, 1932 i Plena Gramatiko de Esperanto 1935, les…

Hom no coneix detalls de la seva vida, altrament mitificada Entre les seves obres, culminació de la literatura sànscrita i de temàtica predominantment amorosa, es destaquen Meghaduta ‘El núvol missatger’, Malavikagmímitra Raghuramsa ‘La nissaga de Raghu’ i, sobretot, Abhijńasakuntala —coneguda pel nom de l’heroïna Sakúntala i traduïda al català per CA Jordana 1927 i BVallespinosa 1970— i el drama Vikramórvasi traducció catalana de Pere i Joan Coromines, 1970

És autor d’una cassida, la més coneguda de la literatura àrab, en la qual elogià Mahoma, que abans havia atacat Mahoma, en senyal de perdó, li lliurà el seu mantell al-Burda

Amic de Marcial, fou famós sobretot a partir del segle IV, gràcies a les referències de Lactanci i perquè fou publicada la seva obra amb comentaris La virulència de les seves primeres sàtires sembla que li causà dificultats amb l’emperador Domicià després fou més cautelós La seva obra consta de setze Sàtires La forma dels versos és variada, amb hexàmetres d’una gran perfecció Les sàtires personals sempre foren referides a persones ja mortes De to nacionalista i retrospectiu, inspirat en la recuperació dels clàssics llatins, les seves sàtires foren especialment admirades pels escriptors…

Doctor en lletres i professor, successivament a les universitats de Barcelona i Màlaga Participà en la Caputxinada 1966 i fou expulsat de la Universitat de Barcelona per motius polítics La seva obra rebé la influència de Jaume Vicens i Vives, de qui fou alumne Participà activament en moviments cristians de barri i en grups d’esquerra, com ara a les Forces Socialistes Federades, grup fundat el 1962 Entre altres obres sobre la ideologia i els moviments socials i polítics dels segles XIX i XX, publicà L’era industrial a Espanya 1961, Rodes de molí 1964, Federalismo y revolución Las ideas…

Aquesta epopeia, inspirada en una llegenda pahlavi, constituí també el primer lligam entre l’antic món iraní i l’islàmic i influí en la literatura posterior