Resultats de la cerca

La seva àmplia cultura literària i sensibilitat es palesen en els poemes d' Oktostychy ‘Octaves’, 1919, Dionizje ‘Dionisíaques’, 1922, Lato 1932 ‘L’estiu del 1932’, 1933, Warkocz jesieni ‘La trena de la tardor’, 1954 i el volum pòstum Muzyka wieczorem ‘Música al capvespre’, 1980 Mestre indiscutible del conte i de la novella curta, sap presentar els seus personatges en un clima líric característic Els seus temes preferits són la bellesa de la vida, el pas inexorable del temps, la mort i el patetisme del destí humà Entre els reculls de contes es destaquen Panny z Wilka ‘Les senyoretes de Wilko…

Entre les seves novelles cal esmentar Vestibulul ‘El rebedor’, 1966 Pǎsǎrile ‘Els ocells’, 1970 i Racul ‘El cranc’, 1976 Com a assagista ha publicat Corn de vînǎtoare ‘Corn de caça’, 1972 i Pro-domo 1974

Treballà des de linotipista fins a empassa-sabres i faquir, i lluità en la guerra civil Arribat a Peterburg 1920 i protegit per Gor'kij, entrà a formar part dels “Germans Serapis”, i el 1921 començà a publicar les seves experiències Partizany ‘Guerrillers’, 1921, Bronepojzd 14-69 ‘El tren blindat 14-69’, 1922 i Cvetnyje vetra ‘Vents de colors’, 1923, on palesa un bon coneixement dels ambients que descriu Després del 1925 canvià d’estil, i es dedicà a manifestar la primitivitat de l’escriptor i del seu món Tajnoje tajnykh ‘Misteri dels misteris’, 1927, Pokhoždenija fakira ‘Viatges d’un faquir…

Màxim representant del simbolisme realista rus, defensà la reconstrucció de la realitat a través de la descoberta dels símbols Rector de la Universitat de Bakú, emigrà a Itàlia 1924 i es convertí al catolicisme Escriví Rimskije sonety ‘Sonets romans’, 1925 i Svet vecěrnyj ‘Llum de tarda’, 1914-44

Utilitzà el pseudònim de Ba’al Šem Ṭob ‘L’amo del bon nom’ i fou l’iniciador de l’ hassidisme

Residí a Samos com a esclau Popular a l’Atenes del segle V, esdevingué un personatge llegendari, com ho testimonia la Vida d’Isop del segle IV aC Li han estat atribuïdes moltes faules el primer recull, fet, sembla, per Demetri Faleri al segle IV, en conté unes quatre-centes, escrites en koiné —llengua comuna, general i de caràcter uniforme que es presenta en tot un territori—, allegories, usant figures d’animals, del gènere humà, amb una clara intenció moralitzant influïren l’antiguitat tardana a Roma foren refetes i vulgaritzades per Fedre i els períodes medieval i renaixentista A part la…

Jesuïta, fou autor de nombroses obres de contingut satíric A Historia del famoso predicador Fray Gerundio de Campazas ridiculitzà la ignorància dels predicadors barrocs fou publicada en dues parts la primera, el 1758, i la segona, que fou prohibida per la inquisició, el 1770 Traduí J Croiset Año cristiano i Lesage Gil Blas de Santillana En ésser expulsats els jesuïtes, partí cap a Bolonya

Per l’estil sembla no ésser el mateix Iṣḥaq ben Zeraḥya ha-Leví, sinó, probablement, un net seu