Resultats de la cerca

Escriví la novella Dashakumara-tcharita ‘Història dels deu prínceps’ i possiblement el tractat poètic Kâvyâdarscha ‘Mirall de l’art de poesia’

Dirigí el diari florentí “La Nazione” Nomenat professor de literatura a la Universitat de Pisa 1860, en poc temps esdevingué un dels mestres més importants del mètode històric i crític Entre les seves obres cal destacar el recull de les Sacre rappresentazioni dei secoli XIV-XVI 1873, Le origini del teatro in Italia 1877, La poesia popolare italiana 1878 i Scritti danteschi 1913

Llicenciat en jurisprudència, treballà al ministeri d’ensenyament Fou professor d’història del teatre a la Scuola di Recitazione 1923 Formà part de l’equip de redacció del diari “L’Idea Nazionale”, i fundà les revistes “Scenario” i “Rivista italiana del dramma” Fundà l' Enciclopedia dello spettacolo 1954-68

Estudià dret i el 1955 ingressà al partit comunista S'exilià a Mèxic, Cuba i Txecoslovàquia, entre d’altres països Ha publicat La ventana en el rostro 1961, El turno del ofendido 1963, Los testimonios 1964 i La taberna y otros lugares 1963 Conreà també l’assaig Morí assassinat

En l' ensenhament de Ramon Vidal de Besalú Abrils issi'e mais intrava és consultat per un joglar sobre la decadència de la poesia

Els anys vint es publicaren els seus primers poemes, que suposaren una reacció contra el simbolisme i el revelaren com un autor preocupat per problemes metafísics Després de l’establiment del règim comunista 1944, fou bandejat per la crítica oficial fins els anys seixanta, en què hom el rehabilità Entre les seves obres cal esmentar Prozorec ‘Una finestra’ 1926 i el recull Stichotvorenija ‘Poesies’, 1926

Compilà material lingüístic i folklòric i publicà reculls de contes, de proverbis i de cançons És autor del Diccionari de la gran llengua russa viva 1863-66, amb més de 200 000 mots

En la seva obra conflueixen la complexitat tècnica i la riquesa lèxica elaborada pels “Bards de la Noblesa”, per una banda, i la tradició dels bards populars per l’altra Desenvolupà noves formes mètriques, així com una major llibertat formal que influí en generacions posteriors de poetes gallesos Excellí en els poemes amorosos i en les descripcions de la natura

Influït per Willem Bilderdijk, es féu calvinista 1822 Antiliberal convençut, defensà l’ordre antic a Bezwaren tegen den geest der eeuw ‘Objeccions contra l’esperit del segle’, 1823 Publicà també Hagar 1848 i De Chaos en het Licht ‘El caos i la llum’, 1850

En principi es dedicà a la pintura, activitat que posteriorment combinà amb la de redactor de diverses revistes i la d’escriptor Destacà com a introductor i difusor de les avantguardes europees a Polònia La seva obra mateixa és molt influïda per Apollinaire i els futuristes, especialment Marinetti, amb qui compartí la fascinació per la civilització tècnica i l’apropament cinematogràfic a la poesia Posteriorment fou molt influït per la poesia popular Entre altres obres cal esmentar Zielone oko ‘L’ull verd’, 1920, Pastorałki ‘Càntics pastorals’, 1925 i Robespierre 1927