Resultats de la cerca

Fou secretari de Ferran d’Aragó i de Borja, duc de Vilafermosa Traslladat a Madrid, ho fou de l’emperadriu Maria d’Àustria i, més tard, cronista del Regne d’Aragó Secretari, també, del comte de Lemos, Pedro Fernández de Castro, del qual fou superintendent, l’acompanyà al Regne de Nàpols, on fundà una acadèmia Preocupat per la perfecció de les seves obres, no en volgué imprimir cap, i fins i tot manà de cremar-les abans de morir El seu fill, Gabriel Leonardo de Albion, reuní les que pogué salvar amb les del seu oncle Bartolomé Leonardo de Argensola i les edità a Rimas 1634 Partidari que els…

Ordenat sacerdot 1588 i rector de Vilafermosa Alt Millars, fou capellà de l’emperadriu Maria d’Àustria Amic del comte de Lemos, l’acompanyà al Regne de Nàpols, on exercí càrrecs polítics Retornat a Saragossa, fou nomenat canonge, i des del 1615, cronista del Regne d’Aragó Horacià fervorós, defensà una poesia didàctica i propugnà la imitació dels clàssics, sense caure en una imitació servil Una part dels poemes foren impresos amb els del seu germà a les Rimas 1634 i una altra part ha romàs oblidada fins a una època recent De temàtica bastant uniforme, abunden els satírics, de correcció elegant…

Es donà a conèixer pels reculls de poesia Maya 1911, Los Atormentados 1914 i Las rosas de Engaddi 1915, adscrits al Modernisme Però es destacà, sobretot, pels seus relats “psicozoològics”, influïts pel superrealisme, en els quals descriu la manera d’ésser de les persones a través de determinats animals El hombre que se parecía a un caballo 1914 i El trovador colombiano 1914 Ha escrit també novelles d’intenció política, com La oficina de Paz de Orolandia 1925, Ecce Pericles 1946, El mundo de los Maharachias 1938 i Viaje a Ipanda 1939, en les quals posa de manifest més desplegament de fantasia…

Autèntic renovador de la poesia basca, tant a nivell temàtic com formal, començà dins d’un fort hermetisme, però a finals dels anys 50, influït pel bertsolarisme, es tornà més populista A aquesta darrera etapa pertany la sèrie Bazkaitarra ‘Biscaí’, 1959-60 Després seguí Maldan Behera ‘Costa avall’, 1960, considerada com la seva obra mestra Amb Harri eta herri ‘Pedra i poble’, 1964,la seva poesia esdevingué més social, i en aquesta mateixa tendència continuà amb Euskal harria ‘La pedra basca’, 1967, Harrizko herri au ‘Aquest poble de pedra’, 1971 i Azken harria ‘Última pedra’, 1979 Intentà…

De formació autodidàctica, visqué amb austeritat, dedicada a l’estudi i a l’acció de reforma social Llevat d’uns anys passats a Madrid, mai no sortí de Galícia i de la muntanya santanderina, bé que féu contribucions a congressos penitenciaris celebrats a Estocolm, Roma i Petersburg, i publicà treballs a revistes científiques estrangeres Vídua el 1855 de l’advocat i escriptor Fernando García Carrasco, amb el qual s’havia casat el 1847, es reclogué amb els seus fills a Potes Santander, aleshores racó quasi inaccessible, on escriví dos dels seus treballs més coneguts La Beneficencia…

Professor d’humanitats a l’Estudi General de Barcelona, regentà la càtedra de gramàtica els cursos 1525-26 i 1544-45, i la de filosofia moral el curs 1541-42 Fou mestre de llatí d’Ignasi de Loiola 1524-25 El curs 1532-33 fundà a Barcelona una escola d’humanitats privada juntament amb Martí Ivarra , Cosme Mestre i Arnau de Sant Joan, amb un pla d’estudis i uns texts emprats que no diferien gaire dels de l’Estudi General on tots quatre eren professors i compartien la càtedra Bibliografia Madurell, JM i Dalmases, C de 1968 “Jeroni Ardèvol, maestro de san Ignacio, y las enseñanzas de las…

Un dels màxims representants de la literatura decadent, tractà temes escabrosos assenyaladament a la novella Sanin 1907, que tingué molta difusió a Europa, i en la qual creà una atmosfera de perversió i nihilisme cínic El 1917 emigrà a Varsòvia, on, amb Filosofov, dirigí la revista contrarevolucionària Za svobodu ‘Per la llibertat’

Li han estat atribuïts l’ Etiòpida i La destrucció d’Ílion , poemes èpics que expliquen el setge de Troia des del punt on s’atura la Ilíada

Residí força temps en els regnes de la corona de Catalunya-Aragó, i ocupà un càrrec a la catedral de Toledo Escriví unes Vidas de San Isidoro y San Ildefonso , una Atalaya de las Crónicas , de caràcter històric, i el Corbacho o Reprobación del amor mundano , que és la seva obra més coneguda és dividida en quatre parts la primera, contra la luxúria, la segona, contra les dones, i la tercera i la quarta parlen de la disponibilitat dels homes envers l’amor El Corbacho és una obra de caràcter satíric que incorpora a la literatura castellana un doll de llengua viva, popular i colloquial,…

Res no és sabut de la seva vida, tret del seu nom i càrrec, que ell mateix diu en la seva obra, la qual reflecteix també la seva extraordinària cultura i erudició El Libro de Buen Amor del qual només es conserven tres còpies manuscrites, mancades d’alguns fulls fou redactat el 1330 i retocat en versió definitiva el 1343 És una obra heterogènia, composta d’elements en aparença aïllats, però que s’estructuren al voltant d’una línia unitària, accentuada pel to general d’ironia i tècnica paròdica Aquesta línia és una suposada autobiografia amorosa de l' Arcipreste , que constitueix la part…