Resultats de la cerca

Estudià a París, on fou redactor en cap de la revista Clarté i collaborà en L’Humanité i Philosophie El 1925 escriví, amb Louis Aragon, La révolution d’abord et toujours , manifest surrealista S'installà al Vallespir, on fou mestre d’escola 1926-58 Collaborà en Revista de Catalunya És autor de Catalogne, des Corbières à l’Ebre 1959 i d’assaigs, com Manolo 1932, La naissance du cubisme 1948, André Breton 1952 , Le myte du Greco 1961 i Trilogie surréaliste 1971

Fill d’un mestre de retòrica, triomfà de molt jove als concursos poètics Fou protegit per Domicià i es casà amb la filla de Claudi Apollinar Escriví, en cinc llibres, Silvae , recull de trenta-un poemes, improvisacions i peces de circumstàncies La seva obra fonamental és la Thebais ‘Tebaida’, poema èpic, en 12 llibres, sobre l’expedició dels Set contra Tebes L' Achilleis ‘Aquilleida’ és un poema inacabat sobre Aquilles Manca la totalitat de la seva obra dramàtica Influí sobre nombrosos poetes medievals

Organista i mestre de capella de l’església de Sant Feliu de Sabadell, publicà aplecs de nadales i música religiosa, i poesies seves a Balades i cançons 1931, Horitzons i rutes 1936, Rosa mística 1942, primer llibre publicat legalment en català després del 1939, Poemes de Nadal 1946, Fulles d’heura 1948, Geòrgiques eucarístiques 1952, etc, reunits en De primavera a reravera 1975, i els reculls de prosa Pas i repàs 1981 i El nostre pa de cada festa 1985

Participà, com a tècnic, en l’electrificació de l’URSS A Moscou publicà el primer volum de contes Epifanskije šl’uzy ‘Rescloses d’Epifania’, 1927 i Proiskhoždenije mastera ‘L’origen d’un mestre’, 1929 Escriví en nombroses revistes Hom pot considerar-lo membre del grup Pereval ‘El pas’ Defensor dels ideals de la revolució, criticà la burocràcia en Gorod Gradov ‘La ciutat de ciutats’, 1926 i Gosudarstvennyj žitel’ ‘L’habitant del govern’, 1929 Durament criticat, abandonà un quant temps les publicacions

Inicialment era una conversa entre un mestre i els seus deixebles sobre una qüestió filosòfica, i a partir del s II aC esdevingué una mena de predicació practicada pels filòsofs de l’escola cínica, que combinava la retòrica sàvia amb narracions exemplars i allegòriques, sentències i diàlegs ficticis Aquesta classe de diatriba es mantingué durant l’imperi Romà fou adoptada sobretot pels estoics i pels predicadors cristians Hom tornà a emprar aquest terme a partir del s XVI per a denominar obres de discussió literària o filosòfica

Filla d’un mestre d’ensenyança primària, començà a treballar a setze anys Quan ella en tenia vint, l’home que estimava se suïcidà llavors adoptà el nou nom, tret de Gabriele D’Annunzio i de Frederic Mistral Ocupà diversos càrrecs docents i consulars El 1945 rebé el premi Nobel de literatura Desolación primera edició, 1922 edició definitiva molt augmentada, 1954, Ternura 1924, Tala 1938 i Lagar 1954 són els seus llibres de poesia Fou una poetessa que treballà amb un llenguatge simple, viu i líric

De família pagesa, primer fou sastre i després un narrador prolífic, ple d’humor i bondat, que descriu la vida de la seva regió natal És autor, entre altres obres, de Schriften des Waldschulmeisters ‘Escrits del mestre d’escola del bosc’, 1875, Der Gottsucher ‘El cercador de Déu’, 1883, Jakob der Letzte ‘Jacob, el darrer’, 1888 i Martin der Mann ‘Martí l’home’, 1891 Enfront de la tècnica i de la vida urbana, Rosegger predica la fe religiosa i la vida tradicional al camp

Estudià a Al-Azhar i a Montpeller És autor del llibre Aforismes sobre els costums que recorda El llibre dels caràcters d’Ibn Hāzm Però la seva fama és deguda a les dues obres revolucionàries que publicà bé que hom les creu escrites o almenys directament inspirades pel seu mestre Muhāmmad 'Abduh , Tahrīr al-mar'a ‘Alliberament de la dona’, 1899 i Al-Mar'a al-ǧaadīda ‘La dona nova’, 1905, les quals defensen els drets de la dona criticant la tradicional estructura de la societat musulmana

Escriví un Epitome, o Bellorum Romanorum libri duo , de Tit Livi, famós a l’edat mitjana i a l’edat moderna, i potser és identificable amb l’autor d’un diàleg, Vergilius orator an poeta si això fos cert, Florus hauria estat africà i mestre, hauria fugit de Roma en temps de Domicià, on hauria tornat en temps d’Adrià, i s’hauria establert a Tarragona Han estat conservats poemes d’un Florus a qui alguns atribueixen el Peruigilium Veneris , potser també identificable amb l’historiador

Estudià a Salamanca i serví a Itàlia amb les tropes d’Alessandro Farnese, després d’haver estat captiu de pirates algerians i dels genovesos Ordenat de sacerdot, fou mestre de música a Madrid i gaudí d’un notable prestigi com a músic, poeta — Rimas 1591— i coneixedor del llatí La seva obra Vida del escudero Marcos de Obregón 1624, adscrita per la seva temàtica a la novella picaresca, fou molt divulgada a partir de la polèmica sostinguda a l’entorn de Gil Blas de Lesage, que en plagià alguns episodis sencers