Resultats de la cerca

Caigué presoner a Cusima i participà en la revolució del 1905 És autor de novelles sobre el camp Lišnij , ‘El sobrer’, 1913, els mariners Ženščina v more , ‘La dona del mar’, 1918 i la guerra civil Zub za zub , ‘Dent per dent’, 1922 L’obra més important, la novella històrica Cusima , pinta l’heroisme del mariner rus i la inèpcia del comandament tsarista Fou premi Stalin el 1941

Collaborà activament a la revista Ariel , publicà els llibres de poesia Poemes 1947, Testimoni del silenci 1952 i Seguint el temps 1956 Amb Diari del captaire 1955 donà una visió personal de París Publicà també la novella La columna trencada 1958 Allunyat un temps de l’activitat literària, hi retornà amb les novelles juvenils Això va passar a Gualba 1976 i Històries de la terra de tots els temps 1983

Exercí la carrera judicial Publicà les novelles I la pau 1953 i El salze a la sendera 1953 i el recull de contes Cor al nu 1956 El 1944 fundà amb Xavier Casp l’editorial Torre, de València, que donà a conèixer la major part dels escriptors valencians de postguerra Posteriorment derivà a posicions anticatalanes i de secessionisme lingüístic En defensa de la llengua valenciana , 1977 De la meua catacumba , 1984, etc

Després d’uns primers anys difícils, es donà a conèixer com a escriptor a partir del 1925 amb Ken nan jo nan ‘Problemes amb espases i dones’, que fou seguida per Naruto hicho ‘Un arxiu secret de Naruto’, 1926-27 Altres obres seves són la novella històrica Miyamoto Musashi 1935-39, Shin Heike monogatari ‘La història de Heike’, 1950-57 i Shihon taihei-ki ‘Un llibre privat de la història de la guerra’, 1958-61

El 1935 emigrà als EUA, on fou periodista i després professor universitari Als temes de l’adolescència s’afegeixen sovint en la seva obra històries de l’emigració de les classes més pobres Després de Páscoa Feliz 1932, el 1956 publicà la narració Saudades para Dona Genciana , a la qual seguiren Léach 1959, A escola do Paraíso 1960, Gente de terceira classe 1962, É proibido apontar 1964 i O milagre segundo Salomé 1975

Vinculat a la cort buwàihida, és autor de diverses epístoles molt detallistes segons la moda de l’època, bé que la seva fama prové d’ésser el creador del gènere maqāma La Maqāma de Badī'al-Zamān, sobrenom que significa “el prodigi del temps”, és una dura crítica de la vida social del seu temps, i, a través d’al-Ḥarīrī, el qual la donà a conèixer a Occident, influí notablement en la picaresca castellana

Formà part de la bohèmia de Lima el 1851 aparegué una primera collecció dels seus poemes, Albores y destellos , reeditada novament el 1871 conjuntament amb Diamantes y perlas , el text que li donà fama També escriví La estrella del Perú 1862 i Misterios de la tumba 1883 El seu pare Felipe Santiago de Salaverry Lima 1805 — Arequipa 1836, president de la República, fou afusellat a Arequipa per Santa Cruz, a causa d’una insurrecció

Advocat d’idees liberals ocupà diversos càrrecs, des del 1854, a la diputació provincial de València i en fou president 1888-91 Fou senador 1870 i participà en la fundació de la Compañía Valenciana de Navegación, de la qual fou secretari, i de la Institució per a l’Ensenyament de la Dona En la joventut, publicà la collecció de llegendes Las galas del Turia i les novelles Raquel i Telim-Almanzor o los moriscos valencianos

Romàntic i revolucionari, viatjà per Europa i lluità activament contra la tirania de Juan Manuel de Rosas al seu país D’aquesta època 1839-51 són les cançons polítiques de Paulino Lucero Enderrocat Rosas, publicà a Buenos Aires “Aniceto el Gallo” 1853-59, periòdic satíric que ell escrivia íntegrament El 1872 aparegué el conjunt de la seva producció i donà a conèixer el llarg poema Santos Vega, la seva obra més important

En són exemples els Complants a la lamentable presa de Constantinoble , obra anònima catalana del s XV, en 40 estrofes, i també el poema en anglès antic Complaint of Deor s IX, en el qual el poeta es lamenta perquè ha perdut el favor del seu senyor Amb el Romanticisme el gènere ressorgí i donà obres de la categoria de La complanta d’en Guillem 1872 de Manuel Milà i Fontanals, i de les Complaintes 1885 de Jules Laporte