Resultats de la cerca

Es donà a conèixer amb el conte Rashōmon 1915, el qual seguiren, entre d’altres, Hōkyōnin no shi ‘La mort d’una cristiana’, 1918, que tracta de les comunitats cristianes del s XVI al Japó, Aru ahō no isshō ‘La vida d’un beneit’, 1923 i, el més popular dels seus contes, la faula satírica Kappa 1927, que traspua, però, una visió amarga i pessimista de la crisi cultural japonesa al començament del s XX Se suïcidà

D’esperit mordaç, cínic i anticlerical, sobresortí en el camp del dibuix, especialment en la seva collaboració des del 1858 fins al 1871 en la revista Fliegende Blätter , i en les històries explicades en sèries de dibuixos acompanyats de versos satírics, veritable precedent de les bandes dibuixades, com Max und Moritz 1865 i Die fromme Helene ‘La piadosa Helena’, 1872, acollides molt favorablement La prosa, irònica i intimista, donà llibres com Eduards Traum ‘Somni d’Eduard’, 1891

Després d’un sojorn a París, creà a Buenos Aires el “Salón Literario”, i donà —a través de diversos escrits, com el Dogma socialista 1838— un caràcter i una ideologia a la Generació del 37 Implicat en l’intent fallit de derrocar el règim de Juan Manuel de Rosas, s’exilià a Montevideo Publicà Elvira, o la novia del Plata 1832, Los consuelos 1834, Rimas 1837 i La guitarra 1842, i obres teòriques, com Manual de enseñanza moral

Germà de Miquel Roger i Crosa Participà a Barcelona en la fundació del Centre Escolar Catalanista i, membre de la Unió Catalanista, participà en l’assemblea de Manresa 1892 El 1917 fou diputat de la Lliga per la Bisbal Donà nombroses conferències Collaborà a La Renaixença i a La Ilustració Catalana Publicà Els tipus socials de la producció surotapera 1911-12 i Gènesi de la monarquia catalana 1914 altres escrits seus foren recollits a Lectura Popular

Es donà a conèixer amb la novella Coños 1995, llibre que sorprengué per la seva audàcia imaginativa i per un sorprenent ús del llenguatge La seva obra novellística ha continuat amb Las máscaras del héroe 1996, La tempestad 1997, premi Planeta, Las esquinas del aire 2000 i La vida invisible 2003, que fou guardonada amb el Premio Nacional de Narrativa També ha publicat el llibre de relats El silencio del patinador 1995 i recopilacions dels seus articles

Fou professor d’història a Lemberg i periodista a Budapest, Leipzig i Mannheim Les seves novelles evoquen d’una manera pessimista la vida familiar, com en Die geschiedene Frau ‘La dona divorciada’, 1870 Cal esmentar també les narracions sobre la vida de diversos grups ètnics de la seva terra, Galítsia Galizische Geschichten ‘Històries galitsianes’, 1876 El comportament eròtic de molts dels seus personatges ha donat lloc a la creació del terme masoquisme , derivat del nom de l’autor

Donà a conèixer els seus poemes i articles de crítica a les revistes Oc i Reclams Bé que visqué sempre en un gran aïllament, la seva poesia, escrita en una llengua molt pura, és una confrontació de l’experiència de l’autor amb els mites angulars de la humanitat i el consagra com a autèntic creador literari, el més important de la literatura gascona entre les dues guerres El 1961 hom aplegà una selecció dels seus escrits a Omatge a Andrèu Pic

Estudià jurisprudència a Londres i es donà a conèixer com a poeta amb Odes and Epistles 1806 i els poemes satírics Corruption i Intolerance 1808 Anà a Itàlia i fou amic de Byron, mort el qual contribuí a fer conèixer la seva obra La poesia de Moore, romàntica, desenvolupa una temàtica oriental Lalla Rookh, 1817 i una altra de caire patriòtic militant, fonamentada en el poble i la tradició irlandesa Irish Melodies , 1808-34, algunes de musicades per ell mateix amb notable èxit

Estudià hidrologia i fou enginyer durant la Segona Guerra Mundial A partir del 1955 es dedicà principalment a la literatura El 1968 guanyà un premi de l’estat per Sol’onaja Pad ‘La República salina’ Altres novelles importants són Tropy Altaja ‘Camins a l’Altai’, 1962, el conte Na Irtyse ‘A l’Irtys’, 1962, sobre la collectivització en un poble siberià i Juznoamerikanskij variant ‘La variant sud-americana’, 1973, sobre les relacions extramatrimonials d’una dona científica decebuda pel seu matrimoni

Viatjà per Europa i mantingué correspondència amb Marx A Pis’ma iz Pariža ‘Cartes de París’, publicades a la revista Sovremennik ‘El contemporani’ els anys 1847-48, donà a conèixer els nous corrents ideològics occidentals Entre els seus estudis crítics cal destacar Staraja i novaja kritika ‘L’antiga i la nova crítica’, 1856, Zamečatelnoje des’atiletije ‘El meravellós decenni’, 1880, on parla de la literatura russa dels anys trenta, i Aleksandr Sergejevič Puskin v aleksandrovskuju epokhy ‘AS Puškin a l’època alexandrina’, 1874