Resultats de la cerca

Generós Sacerdot, doctor en teologia Reuní una interessant biblioteca i una collecció numismàtica Participà en diversos certàmens valencians entre el 1606 i el 1619 amb composicions en castellà, portuguès, italià i llatí Al del 1606, en honor de Lluís Bertran, presentà una composició en català, Lluís, la raó ho demostra El 1612 fou secretari del certamen literari de València, i guanyà el segon premi en el del 1668 Diverses composicions seves es publicaren en els reculls dels certàmens i d’altres figuren entre els preliminars d’edicions de l’època des del 1607, entre les quals un sonet al rei…

Fou catedràtic de filosofia Demanà ajuda als anglesos en la guerra contra Napoleó, i sofrí exili en períodes d’absolutisme ocupà càrrecs d’ambaixador, diputat, ministre i cap de govern Presidí l’Academia Española Home liberal i eclèctic, evolucionà des del neoclassicisme vers el Romanticisme moderat De les seves obres dramàtiques es destaquen La viuda de Padilla 1814, Edipo 1829, Aben Humeya París, 1830 i La conjuración de Venecia 1834 escriví, a més, Poesías 1833 i la novella històrica Isabel de Solís, reina de Granada

Autor de poesia i novella Tú eres la paz , 1907 El amor catedrático , 1907 i teatre Canción de cuna , 1911 Don Juan de España , 1921 dramàtic i superficial, dirigí l’editorial Renacimiento i fou un dels principals promotors i directors teatrals hispànics estrenà en castellà obres de BBShaw, Pirandello, etc Traduí Maeterlinck i Rusiñol, amb el qual havia collaborat en la redacció d' Els savis de Vilatrista 1907 i Aucells de pas 1908

Els seus primers contes daten del 1944 i foren seguits d’un relat extens molt important, Los aborígenes 1960, on configurà hàbilment els aspectes contradictoris de certes classes polítiques i socials del seu país Publicà després els reculls de contes Los días por vivir 1960, Cordelia 1961 i La máscara 1977 La seva primera novella fou El paredón 1962, a la qual seguiren La otra mitad 1966, Con las primeras luces 1966 i El color que el infierno me escondió 1980 Retornà al conte amb Los prados de la conciencia 1968 i Vida o muerte 1971 Conreà també la crítica teatral

Fou un dels fundadors, a València, del Partido Republicano Radical Socialista 1931 El 1936 fou elegit diputat per Izquierda Republicana Ocupà diversos càrrecs polítics, entre els quals el de director general de Camins 1936, sotssecretari del Ministeri de Propaganda 1937 i ambaixador del govern espanyol a l’exili a Iugoslàvia, on es refugià el 1939 Collaborà a La Semana Gráfica i El Mercantil Valenciano Escriví La barca vella 1925, amb Ferran Miranda, poema dramàtic sobre el qual es basà el film homònim de Luis Rodríguez Alonso 1926

Vida i obra Ingressà en l’orde dominicà a instàncies de Vicent Ferrer, com afirma en una poesia dedicada a fer l’elogi d’aquest La seva producció s’inicià, vers el 1453, amb unes Laors de la creu escrites per concórrer a un certamen literari barceloní a favor de la projectada croada contra Constantinoble Estigué molt vinculat al príncep Carles de Viana, al qual, quan fou empresonat al castell de Morella febrer del 1460, adreçà una lletra consolatòria en retòrica i solemne prosa Un any després escriví unes violentes cobles, de fet un autèntic sirventès, contra els defensors joanistes del…

Casada amb Rafael Sánchez Ferlosio Es donà a conèixer amb la novella curta El balneario 1954, descripció encertada d’ambients amb una prosa clàssica i acurada, i obtingué el premi Nadal 1957 amb la novella Entre visillos Altres obres són Las ataduras 1960, collecció de relats, i les novelles Ritmo lento 1963, Retahílas 1974, A rachas 1976 edició ampliada el 1986, El cuarto de atrás 1978, evocació màgica de la infantesa i les seves pors, Nubosidad variable 1992, retrat del món femení amb l’estratègia d’un joc de miralls i dos tipus de frustracions amoroses femenines, La Reina de…

Sabater i fonedor d’ofici, entre el 1908 i el 1915 collaborà en les publicacions  El Obrero Balear , Es Puput i Sa Llonja Després de residir a Buenos Aires i a Barcelona 1915-17, fundà i dirigí el setmanari Foc i Fum 1918-36, de to satíric, anticaciquista i anticlerical Excomunicat el 1918, la seva animadversió a Joan March el portà a enfrontar-s’hi en un plet que, en perdre’l, l’obligà a marxar a Barcelona 1919 Fruit d’aquest exili foren unes Memòries d’un desterrat en vers Escriví una gran quantitat de monòlegs i diàlegs anticlericals i de to esquerrà i de llenguatge gruixut…

Fill d’un valencià, fou artífex de la independència del seu país A setze anys fou condemnat a sis anys de presidi, que li foren commutats per l’exili a Espanya, on estudià lletres i dret i escriví texts polítics Viatjà per Europa i Amèrica en el curs de diversos exilis i deportacions fundà la “Revista Venezolana” i dirigí “Patria”, de Nova York Representà consularment l’Argentina, l’Uruguai i el Paraguai a Nova York, ciutat des de la qual preparà activament la insurrecció cubana Redactà amb Máximo Gómez les Bases del partido revolucionario cubano Participà en el desembarcament de Playitas i…

Molt popular, escriví un gran nombre de poesies Canzoniere , 1710, d’un valor artístic modest, però no mancades d’una certa musicalitat Autor de comèdies i de tragèdies, hi introduí el doble heptasíllab, anomenat martelliano , que volia ésser l’equivalent de l’alexandrí francès La seva obra més coneguda és el poema escrit en hendecasíllabs Femia sentenziato 1724