Resultats de la cerca

Suposat autor de la monumental sàtira menipea anomenada Satiricó , sol ésser generalment identificat amb un aristòcrata romà —citat per Tàcit— que fou procònsol a Bitínia i se suïcidà després d’haver participat en la conspiració de Pisó 66 dC Hom li atribueix el sobrenom d' Àrbitre potser per la fama d’àrbitre de l’elegància, arbiter elegantiae , que tingué a la cort de Neró, bé que hi ha autors que dubten que aquest i l’autor del Satiricó siguin la mateixa persona Per tant, la seva obra i la seva mateixa personalitat, per manca de dades precises, constitueixen un…

Dels orígens fins el segle XVI Bé que els texts rúnics fan creure en l’existència d’una literatura sueca més primitiva, similar a la d’Islàndia, tanmateix hom no en té materials fins al segle XIII, amb el dominicà Petrus de Dacia 1235-89, que estudià a París i es feu famós per la seva Vita Christinae Stumbelensis, i al segle XIV, que apareixen, en llatí, les Revelationes de la mística Brígida , i, en suec, una sèrie de traduccions de texts eclesiàstics, una florida de cròniques rimades, balades populars, adesiara foranes, cançons i reculls de lleis, etc La Reforma aportà la traducció de la…

En l’aspecte de l’art —tot i que quan s’aplica al català el mot té un sentit més ampli— sol designar només els corrents de l’art occidental —especialment arquitectònics i decoratius— coneguts en altres països com a Art Nouveau, Modern Style, Jugendstil, Stile Liberty, Sezessionstil, Style 1900, Style Nouille, etc És un estil derivat bàsicament del prerafaelitisme i el simbolisme, caracteritzat pel predomini de la corba sobre la recta, la riquesa i el detallisme de la decoració, l’ús freqüent de motius vegetals, el gust per l’asimetria, l’esteticisme refinat i el dinamisme de les formes Hom en…