Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Naim Frashëri
Literatura
Escriptor albanès.
Fou periodista i autor de poesies èpiques Querbelaja i líriques, de caire nacionalista
Anton Aškerc
Literatura
Poeta èpic eslovè.
Fou ordenat sacerdot el 1880, però, racionalista i lliurepensador, deixà el sacerdoci després de la publicació de Balada in romance ‘Balades i Romanços’, 1890 i es convertí en portaveu de l’anticlericalisme al seu país D’entre les seves obres, d’estil vigorós i objectiu, destaquen Lirske in epske poeźije ‘Poesies èpiques i líriques’, 1896 i Nove Poezije ‘Noves poesies’, 1900
Petar Preradović
Literatura
Poeta croat.
General de l’exèrcit imperial austríac, començà primer a escriure en alemany, però a partir del 1844 prengué consciència de la seva llengua i el seu país, influït pel naixent nacionalisme croat, i esdevingué amb la seva poesia lírica Prvijenci , ‘Primícies’, 1846 Nove pjesme, 'Cants nous’, 1851, amb les obres èpiques Pvrvi ljudi , ‘Els primers homes’, poema filosòfic i religiós i les obres dramàtiques Marko Kraljević, 1851, on glorifica l’heroi llegendari serbi, un dels més eminents poetes croats, que destacà entre els seus contemporanis per la riquesa de sentiments i la…
José Eustasio Rivera
Literatura
Escriptor colombià.
Mestre a l’Escola Normal Superior de Bogotà, fou inspector d’ensenyament a Tolima Doctor en dret, fou diputat i figurà en les delegacions colombianes que anaren a Mèxic 1921, al Perú 1924 i a Cuba 1928 Morí en plena joventut, de resultes d’una hemiplegia S'inicià com a poeta modernista de tendència parnassiana els seus sonets Tierra de promisión 1921 constitueixen un monument a la natura colombiana Fou autor d’una única però gran novella, La Vorágine 1924, fresc de la selva amazònica de ressonàncies èpiques, que tingué una gran influència en la novella llatinoamericana posterior
cicle
Literatura
Conjunt de tradicions èpiques sorgides entorn d’una mateixa època o d’un personatge històric i llegendari.
Conreat primerament pels poetes dels darrers temps clàssics que completaren l’obra d’Homer Troia, fou continuat a l’edat mitjana, d’on sortiren els tres cicles més importants el que gira entorn de les fetes de Carlemany i els seus vassalls cicle carolingi, el que tracta dels fets d’armes i d’amor dels cavallers del rei Artús i dels personatges que s’hi relacionen matèria de Bretanya i el que reconstrueix els fets dels herois clàssics, com Enees, Alexandre, etc Roma
llegenda
Història
Literatura
Narració, oral o escrita, d’aparença més o menys històrica, però en realitat amb una major o menor proporció d’elements imaginatius.
És generalment relacionada amb una persona o un grup humà, o amb un monument, un lloc o un territori Acostumen a agrupar-se en cicles entorn d’un centre d’interès protagonista, esdeveniment, etc Poden ésser religioses, profanes o mixtes, segons el tema que desenvolupen També poden ésser populars de formació més o menys espontània o inconscient, erudites o fruit d’una combinació d’elements de tots dos orígens Poden haver estat inicialment erudites i haver aconseguit després una àmplia popularitat Contenen quasi sempre un nucli merament històric, al voltant del qual s’ha format una excrescència…
mongol
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Grup de llengües d’una determinada —i relativament exigua— família lingüística (parlades per uns tres milions de mongols) pertanyent a la branca altaica de les llengües uraloaltaiques.
El mongol és constituït per llengües de la branca occidental i llengües de la branca oriental Entre les primeres, cal assenyalar els dialectes calmuc, l’oirat i el dialecte mogul de l’Afganistan, que conserva unes característiques arcaiques considerables A la branca oriental, hom troba cinc subdivisions principals Es destaquen, però, els dialectes buriats, que també se subdivideixen, atenent a criteris geogràfics, en dues branques, septentrional i meridional Un altre grup important és format pels dialectes khalkha, parlats a la Regió Autònoma de la Mongòlia Interior a la Xina Occidental es…
literatura aragonesa
Literatura
Literatura escrita en llengua aragonesa durant l’edat mitjana, o en els parlars dialectals d’Aragó en els temps moderns.
Durant la seva època d’independència o d’unió amb Catalunya té una literatura pròpia que arrenca molt probablement amb llegendes èpiques autòctones que, com la de La campana de Huesca , han arribat a través de les prosificacions fetes pels cronistes posteriors La influència de les literatures castellana, provençal i catalana s’hi deixà sentir tot seguit Així, hi ha un bon nombre de texts castellans copiats per escrivans aragonesos, que hi introduïren aragonismes a l’atzar o bé que els traduïren en bona part Aquest és el cas del Poema de Roncesvalles , de la Razón de amor , de la…