Resultats de la cerca

Llicenciat en dret a Santiago, exercí a Madrid, on practicà també —amb la firma Don Pío — una crítica taurina força original Assolí els seus èxits més grans amb la novella de costums estudiantils La casa de la Troya 1915 i amb Currito de la Cruz , d’ambient taurí

Autor de diversos reculls de versos en francès, no aconseguí gaires èxits fora del grup d’Action Française, al qual pertanyia El millor de la seva obra resta escrit en occità Lo Rebat sus l’autura 1926, L’autura enviblada 1930 i els Jòcs dau desei mai dau desaire 1934 Sap extreure de la natura nombrosos símbols subtils i establir una perfecta correspondència entre la seva ànima i el món

Intervingué en la política del seu temps i ocupà càrrecs administratius importants governador civil de Barcelona el 1868, secretari de la presidència i ministre d’ultramar el 1883 Bé que escriví algunes obres de teatre, es destacà com a poeta i, juntament amb Campoamor —ambdós representants del prosaisme poètic—, obtingué èxits assenyalats Anticatalanista furibund, el 1886, en ocasió d’un discurs pronunciat a l’Ateneo de Madrid, atacà grollerament Catalunya Els seus insults foren replicats en el Diario de Barcelona pel seu director Mañé i Flaquer i per Valentí Almirall

Fou advocat i polític Tots els seus llibres han estat èxits de vendes arreu del món i la majoria han estat duts al cinema Ha publicat, entre d’altres, A Time to Kill 1987, The Firm 1989, The Pelican Brief 1992, The Client 1993, The Chamber 1994, The Rainmaker 1995, The Runaway Jury 1996, The Partner 1997, The Street Lawyer 1998, The Testament 1999, Skipping Christmas 2002, The Summons 2002, The King of Torts 2003, The Bleachers 2003, The Last Juror 2004, The Broker 2005, The Innocent Man 2006, Playing for Pizza 2007 i The Appeal 2008

Estudià dret, i entrà a la Companyia de Jesús 1873 Amic i deixeble de Fernán Caballero , la seva obra tendí cap a un realisme d’intenció moralitzadora Els contes que publicava a la revista El Mensajero del Corazón de Jesús donaren lloc a diversos reculls de Lecturas recreativas 1884-87, on, juntament amb la crítica de la bona societat de l’època, que havia de motivar també les novelles Pequeñeces 1890, un dels èxits més sorollosos de l’època, i Boy 1910, s’observava la tendència al pintoresquisme i a la reconstrucció històrica d’influència romàntica, visible igualment en novelles…

Aconseguí els seus primers grans èxits literaris el 1881, amb dos volums de contes que tracten de la vida dels pagesos i pastors del nord d’Hongria Foren molt populars també les novelles Szent Péter esernyője ‘El paraigua de sant Pere’, 1895 i A fekete város ‘La ciutat negra’, 1911 Aguditzà la crítica social a les novelles Különös házasság ‘Unes noces estranyes’, 1900 i A Noszty fiú esete Tóth Marival ‘El cas del noi Noszty amb Maria Tóth’, 1908 Contribuí a l’èxit de la seva obra el seu estil variat Escriví en un to colloquial, amarat d’humor jovial, amb tocs de lirisme

Se n'anà de jove a l’Amèrica del Sud i hi visqué vicissituds i èxits Estrenà per al teatre i fou alhora actor A la postguerra espanyola, lligat al món oficial, publicà un conjunt de novelles Marcos Villarí , publicada ja el 1925 i traduïda al català, Pitusín 1941, La vida encadenada 1945, Karu-Kinká 1946, La llanura muerta 1947, Patapalo 1949, Tamara 1953 i Los muertos no se cuentan 1961, sobre la Guerra Civil de 1936-39 També les curioses memòries Mis primeros caminos 1961, La cara y la cruz del camino 1963 i Mis últimos caminos 1965 Estrenà teatre en català Anna Maria 1952 i El…

S'inicià amb alguns llibres de poemes d’estil neopopularista A la rueda, rueda, 1929 i es convertí, amb l’adveniment de la Segona República, en propagandista literari de la ideologia tradicionalista i monàrquica, cosa que li proporcionà alguns èxits sonats, força discutibles El divino impaciente, 1933 Cisneros, 1934 Durant la guerra civil de 1936-39 presidí a Burgos la Comisión de Cultura y Enseñanza de la Junta Técnica 1936-38 i continuà, amb Poema de la bestia y el ángel 1938, la mateixa tasca propagandística, ara a favor de la Cruzada , per a la qual reivindicà un sentit…

Resident des d’infant a València, estudià piano, psicologia i sociologia Fou molt actiu en els moviments estudiantils coordinador general del Bloc d’Estudiants Agermanats BEA de la Universitat de València 1996-98, representant dels estudiants al claustre i a la junta de govern de la Universitat de València i membre del Consell Escolar Municipal de la ciutat de València 1996 Collaborador habitual del diari Última Hora , Ibiza y Formentera des de l’any 1999 i director de la collecció “Poesia Precintada” de l’editorial Res Publica, els seus poemaris el situaren en un lloc destacat entre els…

Fill natural d’un noble i d’una pagesa Apassionat, voluble, inestable en la seva actitud política i religiosa, acabà suïcidant-se Escriví la novella fulletonesca Mistérios de Lisboa 1854, inspirant-se en Sue i en Balzac, però obtingué els èxits més grans en la novella passional, centrada en la vida de la noblesa provinciana o de la burgesia de Porto, on defensà els drets de la passió, d’acord amb els tòpics més exaltats del Romanticisme popular, anticlerical i fustigador dels interessos de classe La seva capacitat pel sarcasme i per la tendresa, la tendència fulletonesca, la…