Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Vicent Gaos i González-Pola
Literatura
Poeta i crític, professor de literatura castellana en diverses universitats nord-americanes.
La seva obra poètica — Arcángel de mi noche 1944, Sobre la tierra 1945, Luz desde el sueño 1947, Profecía del recuerdo 1956, llibres aplegats en el volum Poesías completas 1959, Un montón de sombra 1972— reflecteix una evolució formal, des de la utilització d’estrofes clàssiques, com el sonet i la silva, fins a la incorporació del vers lliure, parallela a una progressiva complexitat temàtica Els seus estudis crítics han estat recollits en els volums La poética de Campoamor 1955, Poesía y técnica 1955, Temas y problemas de literatura española 1959, Claves de la literatura española 1971 Traduí…
literatura paraguaiana
Literatura
Literatura en llengua castellana conreada al Paraguai.
Neix sota la preponderància del Modernisme Alejandro Guanes i Eloy Farina Núñez en són els primers noms notables Les dues generacions modernistes giren entorn de les revistes Crónica 1913-15 i Juventud 1823-25, i els poetes més destacats són Guillermo Molinas Rolón, Leopoldo Ramos Giménez i Pablo Max Ynsfrán Interès a part pel seu caire de poeta popular i pel seu bilingüisme guaraní i castellà té Manuel Ortiz Guerrero Aquest bilingüisme havia afectat en general el desenvolupament de la literatura paraguaiana amb el Modernisme comencen els primers signes d’expressió nacional, i és a partir de…
el Barroc
Galileu Galilei (1564-1642)
© Fototeca.cat
Art Barroc
Literatura
Època de la cultura europea, i de les terres de colonització europea, tradicionalment caracteritzada per l’estil artístic barroc; comprèn des de la fi del segle XVI fins al començament del segle XVIII.
Evolució del concepte No és gaire clara la procedència del mot barroc Benedetto Croce l’ha fet derivar de baroco, terme mnemotècnic que els escolàstics idearen per a designar una complicada figura de sillogisme Segons Croce, barroc era “una de les variants d’allò que és lleig i repulsiu”, artísticament parlant Hom el creu també provinent del portuguès barrõco , que significa ‘perla irregular, defectuosa’ D’altres el fan derivar de l’italià parruca o perruca , amb les ondulacions i els enjoiaments de la qual hom el compara Sembla que fou Benvenuto Cellini qui l’aplicà per primera vegada a l’…