Resultats de la cerca

Des de jove residí a Madrid, on intervingué com a periodista en el liberalisme revolucionari, fins que, desenganyat, es decantà cap a un conservadorisme cada cop més extremat i es retirà temporalment de la política Aleshores exercí com a crític teatral, publicà nombrosos contes i la novella El final de Norma 1855 El 1860 escriví un Diario de un testigo de la guerra de África i, l’any següent, De Madrid a Nápoles , on reflectí les seves impressions de viatger De retorn a Madrid fou elegit diputat a Corts i membre de l’Academia Española En aquesta època escriví les millors novelles El sombrero…

Graduat per l’Escola Oficial de Periodisme 1943, inicià la seva carrera professional en la secció d’esports del diari “Informaciones”, on treballà fins el 1945 Posteriorment fou corresponsal de l’agència EFE a Tetuan i del diari “Informaciones” a París De 1964 a 1980 fou redactor de la revista “Triunfo”, on assumí la direcció de “Tiempo de historia” 1974-78 També collaborà en les publicacions “Sol de España”, de Màlaga, i en els setmanaris “Sábado Gráfico”, i “Hermano Lobo” i posteriorment com a crític de teatre, columnista i editorialista per al diari “El País”, fins a la seva mort, a més de…

Fou lector d’espanyol a la Universitat d’Hamburg 1920-32 i professor a la de Madrid fins el seu exili 1937 El 1946 s’installà definitivament als EUA A més dels Estudios sobre Lope 1951, s’especialitzà en novella castellana del s XIX Introducción a la novela del siglo XIX 1955, Alarcón 1955, Valera o la ficción libre 1955, Costumbrismo y novela 1960, Pereda o la novela idilio 1961 i Galdós 1968-69

Liberal, patí la repressió del 1823 Elegit membre de l’Academia Española 1847, fou director de l’Escuela Normal 1854-62 i de la Biblioteca Nacional 1862-75 Escriví drames històrics en vers Gracián Ramírez 1831, Los amantes de Teruel 1837, un gran èxit escènic, La jura de Santa Gadea 1845, etc També conreà la comèdia — La redoma encantada 1839—, el sainet — La visionaria 1840— i la poesia — Fábulas 1843— Traduí obres de Voltaire i Molière i féu edicions crítiques de Lope de Vega, Tirso de Molina, Alarcón i Calderón

Resident a Barcelona des del 1941, el 1953 fou cofundador de la revista universitària Hidra , amb S Giner, J Solé i Tura i altres Deixeble de Martí de Riquer , es llicencià a la Universitat de Barcelona en filosofia i lletres el 1958 i més tard s’hi doctorà en filologia romànica A la dècada dels anys seixanta fou professor de literatura hispànica a les universitats de Durham i Sheffield Anglaterra, i també a les nord-americanes de Brown 1968-69, Ohio i Harvard Des del 1970 fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on esdevingué catedràtic el 1988, i el 2006 fou nomenat professor…

D’ascendència noble, menà una vida atzarosa i inquieta entre València, Nàpols i Madrid Des del 1592 assistí, amb el nom de Secreto , a l’Acadèmia dels Nocturns de València, en la qual participà amb vint-i-cinc poesies i quatre discursos Prengué part en les justes poètiques organitzades per Bernat Català de Valeriola 1600 i en les celebrades amb motiu de la canonització de Ramon de Penyafort 1602 Fou procurador general del duc de Gandia Carles de Borja 1601-07 i capità de la fortalesa calabresa de Scigliano 1607-09 El 1616, amb l’intent de fer reviure l’Acadèmia dels Nocturns, fundà a València…

Hom la sol dividir en tres etapes La primera, anomenada època colonial, va des de la descoberta fins a la primera meitat del s XIX i les obres que s’hi inclouen tenen un caràcter essencialment castellà, encara que hi ha senyals aborígens en obres d’historiadors indígenes, com ara la Historia chichimeca de Fernando de Alva Ixtilxóchitil 1568-1648, escriptor d’estirp reial hom hi inclou també la producció, més aviat castellana, que parla de la descoberta i conquesta de Mèxic, des d’Hernán Cortés a Bartolomé de Las Casas En aquesta època, Mèxic donà escriptors prou valuosos com ara Juan Ruiz de…

Més específicament, hom circumscriu aquest terme a la literatura en castellà produïda dins l’Estat espanyol mentre que considera a part les literatures argentina, mexicana, colombiana, etc produïdes dins l’àrea de parla castellana de l’Amèrica Llatina Edat mitjana La literatura medieval castellana tingué unes característiques molt definides, originades per la situació política especial de la Reconquesta, per l’existència d’uns forts corrents de transmissió oral i joglaresca, per la coexistència amb estructures culturals orientals, principalment àrabs, i per una forta influència francesa a…

Durant un segle i mig fou una literatura eminentment colonial, escrita per anglesos, de la mateixa manera que el país era un conjunt de colònies Al s XVII els temes literaris són bàsicament descriptius, de temes econòmics, de polèmica religiosa i, bé que foren adoptades formes poètiques, en definitiva la temàtica no s’apartà de discussions entre puritans, anabaptistes i calvinistes, i l’únic poeta líric fou Edward Taylor 1644-1729 El s XVIII, bé que aparegueren llibres d’erudició i de filosofia, hom pot dir que és un segle dominat per la política, dins la qual tenen un paper de relleu…

Literatura catalana Amb l’arribada de la tardor es van esdevenir els fets més rellevants de l’any literari català Amb un mes escàs de diferència, van morir dues de les personalitats més destacades de la cultura i la literatura catalana de la segona meitat del segle XX El 30 de setembre va morir el pedagog, escriptor i crític literari Joan Triadú i el 27 d’octubre desapareixia el lingüista i filòleg Joan Solà Triadú, nascut a Ribes de Freser el 1927, va exceqir en la investigació i l’ensenyament de la llengua i la literatura catalanes Figura essencial del panorama educatiu, va ser l’impulsor…