Resultats de la cerca

Ingressà en el cos diplomàtic, viatjà per tot Europa i Amèrica i residí diverses temporades a Madrid, on ocupà també càrrecs polítics diputat, senador i sotssecretari d’estat Conreà tots els genères literaris, des de la traducció fins a la crítica, especialment estudis sobre literatura, crítica literària, assaigs sobre religió, filosofia, estudis sobre política i història la narració breu, el conte, el teatre i, sobretot, la novella, gènere al qual s’incorporà tardanament i en el qual excellí d’una manera notable Fou contrari a la novella naturalista i defensà la tesi que la novella és una…

Derivada de l’oriental, en fou un transsumpte fins al s XI Després conjugà amb aquestes aportacions foranes trets personals que, tot i perdurar la influència oriental, li donaren fisonomia pròpia en el marc de la literatura àrab En la poesia hi hagué dues tendències, moltes vegades cultivades per un mateix autor la clàssica i la popular La poesia clàssica , que seguí els motlles de la poesia clàssica àrab d’Orient, tingué una sola forma estròfica, la cassida Mal coneguts els dos segles inicials de formació, apareix ja perfecta al s X, en què visqué Ibn Darrāǧ al-Qastallī 1030, panegirista d’…

Maula dels omeies i descendent de la noblesa visigòtica, fou cadi de Còrdova i mestre d’ibn al-Faraḍī Autor de la Ta'rīh iftitāḥ al-Andalus ‘Història de la conquesta d’Al-Andalus’

Després de debutar amb l’obra teatral Adiós muchachos 1998, ha centrat la seva producció en la novella, gènere en el qual pren com a referents autors com ara Juan Goytisolo i Virginia Woolf El ruido del mundo 1998, La malamemoria 1999, El vano ayer 2004, que obtingué el 2005 el premi Rómulo Gallegos, 2005, Otra maldita novela sobre la guerra civil 2007 i El país del miedo 2008, guardonada el 2009 amb el premi Fundación José Manuel Lara És també autor de l’assaig Kosovo La coartada humanitaria 2001

S'inicià amb alguns llibres de poemes d’estil neopopularista A la rueda, rueda, 1929 i es convertí, amb l’adveniment de la Segona República, en propagandista literari de la ideologia tradicionalista i monàrquica, cosa que li proporcionà alguns èxits sonats, força discutibles El divino impaciente, 1933 Cisneros, 1934 Durant la guerra civil de 1936-39 presidí a Burgos la Comisión de Cultura y Enseñanza de la Junta Técnica 1936-38 i continuà, amb Poema de la bestia y el ángel 1938, la mateixa tasca propagandística, ara a favor de la Cruzada , per a la qual reivindicà un sentit transcendent i…

Es donà a conèixer amb l’obra teatral Los verdes campos del Edén Premio Nacional de teatre 1963 i premi Ciutat de Barcelona de teatre 1965, a la qual seguiren Los buenos días perdidos 1972, Anillos para una dama 1973, fantasia històrica sobre la dona del Cid Las cítaras colgadas de los árboles 1974  Por qué corres, Ulises 1975, recreació personal del mite de l’Odissea  Petra regalada 1980  La Truhana 1992  Los bellos durmientes 1994  Café cantante 1997  Las manzanas del viernes 2000, i Inés desabrochada 2003, entre d’altres El seu teatre reivindica la funció decisiva del text dramàtic i es…

Autor de composicions de tema paisatgístic Poesía de la Sierra, 1908 Poesías del mar, 1909 Poemas del pinar , 1912 i de sarsueles La Revoltosa , 1897, en collaboració amb José López Silva i Chapí i del llibret de La vida breve 1913, de Falla

Menà una vida bohèmia i fastuosa, i foren secretaris seus Blasco i Ibáñez i Tomás Luceño En les seves obres —hom en compta més de 300—, condicionades per la urgència de l’elaboració i pel públic, poc exigent, predomina la intriga i l’acció algunes són de tema històric El bastardo y el rey, 1851 El pastelero de Madrigal, 1862 El conde-duque de Olivares, 1870 i unes altres, de tema actual Los desheredados, 1865 María, 1868 La sangre del pueblo, 1869 També escriví un volum de Poesías 1835, a la manera de Zorrilla

Signà els seus escrits costumistes amb el pseudònim d' El Solitario Després d’un curt exili a Gibraltar 1824 per motius polítics, exercí com a advocat i fou conseller d’estat i senador Polemitzà amb Gallardo i fou amic de Valera, amb qui mantingué una interessant correspondència epistolar Els seus articles, publicats des del 1830 a “El Correo Literario y Mercantil” i des del 1831 a “Cartas Españolas” i aplegats sota el títol d' Escenas andaluzas 1847, l’acrediten com un minuciós observador de les formes de vida i dels tipus populars Publicà també un volum de Poesías 1831 i una novella…

Professà en un orde religiós, on adoptà el nom de Pedro de Jesús Els seus sonets, salms i panegírics matisen les formes italianitzants sense arribar al cultisme cal destacar-ne La fábula de Genil Per a la història literària és important l’antologia Las flores de poetas ilustres 1605, acurada mostra de la poesia vigent en vida de l’autor També publicà una novella, El perro y la calentura 1625, influïda per Quevedo