Resultats de la cerca

Fou periodista i director del Petit Toulosain És autor del poema La croux de l’inoundaciou 1875 i dels reculls Les grilhs 1885, Les cants del soulelh 1891 i La muso silvestro 1896 Combinació de poesia popular i d’un cert refinament, procedent de Victor Hugo, la seva producció és escrita en un llenguatge vigorós i pur

Membre del Partit Comunista, viatjà per Rússia, lluità a la guerra espanyola de 1936-39 i fou afusellat pels ústaixes Fundà la revista literària Zaštita Čovjeka 1928 i escriví una obra literària extensa i variada, d’intenció clarament política i social Cal destacar-ne Stihovi ‘Poemes’, 1919 i la novella Slatan Mladič ‘El jove d’or’, 1928

Catedràtic a Brusselles de literatura neerlandesa i història de l’art, conreà l’assaig, la crítica, la novella i la investigació literària i artística La seva personalitat influí sobre la vida cultural de Flandes, sobretot abans de la Primera Guerra Mundial Foren decisives les seves obres Kritiek der Vlaamsche Beweging ‘Crítica del moviment flamenc’, 1895 i Vlaamsche en Europeesche Beweging ‘Moviment flamenc i europeu’, 1900 També escriví Les lettres neerlandaises en Belgique depuis 1830 1906, Van Gezelle tot Timmermans ‘De Gezelle a Timmermans’, 1923, Van de catacomben tot El Greco 1946 i…

És autor de l' Ensayo sobre la invasión turca de Ciudadela de Menorca en 1558 por el Bajá Mustaphá Piali y causas que la motivaron

Format a la Universitat de Pisa, fou enginyer de la Mancomunitat de Catalunya i catedràtic de l’Escola Superior d’Agricultura Publicà diversos estudis i un diccionari d’agricultura, així com —en collaboració— un diccionari de zootècnia Fou director del Collegi d’Art Major de la Seda i, a la postguerra, treballà per la recuperació d’aquest sector tèxtil Fou secretari general de la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona 1929 i, després, delegat de l’INLE a Catalunya i les Balears Traduí al castellà i prologà el Diario de Galeazzo Ciano 1946, amb el pseudònim de Fabio Congost El seu llibre…

Fou funcionari de governació a Barcelona i Alacant on fundà, amb Pere Carratalà, la revista literària El Duende , 1858 Republicà, fou alcalde d’Elx 1865 i patí un llarg empresonament Participà en les juntes revolucionàries del 1868 i en les guerrilles que actuaren a Oriola arran de la Revolució de Setembre Fou autor de la memòria Elche y la tempestad 1853, del drama en vers Las siete palabras del Redentor en la cruz 1850, en collaboració amb Francesc Antoni Botella, així com de diversos poemes i fulls solts polítics

Professor de la Universitat de Girona des del 1986 i doctor 1990 en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, s’ha especialitzat en història de les idees lingüístiques i en història social del català modern i contemporani destaquen els seus estudis sobre història de la consciència d’unitat/diversitat de la llengua catalana i les relacions d’aquesta amb els territoris occitans Ha treballat en la definició de la llengua literària de l’edat moderna i contemporània i en els seus problemes interns d’unificació i de diversificació Ha obtingut una distinció per a la…

Amic de Virgili i d’Horaci, rebé d’August l’encàrrec de publicar l’ Eneida després de la mort de Virgili Hom conserva alguns fragments del poema De morte ~40 i de la tragèdia Tiestes 29

Hom ignora totes les dades referents a la seva vida, bé que probablement visqué durant els regnats d’August i de Tiberi És autor d’un poema didàctic, Astronomica , interromput al cinquè llibre, que tracta de temes de cosmologia, de cosmogonia i, sobretot, d’astronomia

Consagrà la seva vida al servei del seu país Deixeble d’APerbòsc, creà el Colètge d’Occitania 1927, per on han passat molts escriptors occitans, i dirigí la revista Lo Gai Saber Escriví una Gramatica occitana 1943 i nombrosos estudis sobre escriptors occitans, com Filadèlfa de Gèrda, August Forès, etc