Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Juan Valera y Alcalá Galiano
Literatura
Escriptor andalús.
Ingressà en el cos diplomàtic, viatjà per tot Europa i Amèrica i residí diverses temporades a Madrid, on ocupà també càrrecs polítics diputat, senador i sotssecretari d’estat Conreà tots els genères literaris, des de la traducció fins a la crítica, especialment estudis sobre literatura, crítica literària, assaigs sobre religió, filosofia, estudis sobre política i història la narració breu, el conte, el teatre i, sobretot, la novella, gènere al qual s’incorporà tardanament i en el qual excellí d’una manera notable Fou contrari a la novella naturalista i defensà la tesi que la novella és una…
Juan Cunha
Literatura
Poeta uruguaià.
La seva obra poètica inicial palesa una certa influència de García Lorca i de CVallejo El tema central i més sostingut és el de la nostàlgia per la infància perduda, el desarrelament dels llocs estimats i la trobada amb la ciutat De la seva producció cal citar El pájaro que vino de la noche 1929, Guardián oscuro 1937, Cuaderno de nubes 1945, 6 sonetos humanos 1948, En pie de arpa 1950, Cancionero de pena y luna 1953, Hombre entre luz y sombra 1954, Pequeña antología 1957, Gestión terrestre 1959, A eso de la tarde 1961, Pastor perdido 1966 i Palabra cabra desmandada 1971
José Régio
Literatura
Poeta i narrador portuguès.
El seu veritable nom era José Maria dos Reis Pereira Fou un dels fundadors de la revista Presença La seva poesia, com As encruzilhadas de Deus 1936, O filho do Homem 1961 i Música Breve 1970 s’acosta a la temàtica de Kierkegaard pel que té d’expressió de l’enfrontament de l’Home i l’Absolut La seva novella Jogo da cabra cega 1934 és una de les obres cabdals de la narrativa portuguesa contemporània Posteriorment publicà la summa novellesca A velha casa , integrada per Uma gota de sangue 1945, As raízes do futuro 1947, Os avisos do Destino 1953, As monstruosidades vulgares 1960 i…
Miquel Arimany i Coma

Miquel Arimany i Coma
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura
Poeta, escriptor i editor.
Conreà la novella Eduard 1955 i Una taca de sol 1968 la poesia D’aire i de foc 1959, Cançons per a no cantar 1978, Petit poema de Catalunya 1978, Paisatges de Catalunya 1979 i De foc i d’aire 1980, que aplegà a Poesia 1938-83 1985, a més de l’inèdit Poema de Crist l’assaig Maragall 1860, 1911, 1961 1964, Per un nou concepte de la Renaixença 1965, I els catalans també 1965, premi JYxart, L’avantguardisme en la poesia catalana actual 1972, Aspectes de nova observació en l’obra poètica de Jacint Verdaguer 1986 Publicà la biografia Símbol vivent, biografia de Rafael Tasis 1967, l’obra de teatre…
Magí Verdaguer i Callís
Filosofia
Literatura
Humanista.
Germà de Narcís Verdaguer Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1874 i del 1875 al 1919 fou catedràtic de retòrica i poètica i de psicologia, lògica i filosofia moral als instituts de Maó, Cabra Còrdova, Tarragona i Palma En 1918-19 dirigí també l’Escola Normal de Palma Feu publicacions escolars com Resumen de fonología y morfología de las lenguas latina y castellana 1888, Sumario de retórica y poética o Literatura preceptiva 1889 i Preceptiva literaria 1907 Fou membre de l’Esbart de Vic i collaborà amb el poema Desconhort a La garba muntanyesa 1879 i…
,
retrat literari
Literatura
Descripció dels trets exteriors i dels costums i trets morals d’una persona.
Reuneix, doncs, les característiques pròpies de la prosopografia i de l'etopeia Hom anomena sovint retrat la descripció en què predomina un dels dos aspectes, o àdhuc exclou totalment l’altre El retrat és pràcticament emprat en tots els gèneres literaris i ja des d’antic destaquen noms com Ovidi sobretot en Les Metamorfosis , Lucà i especialment Sallusti, amb un retrat exemplar de Catilina El retrat fou prefixat rígidament en els tractats de retòrica medieval quant a la descripció dels seus elements, l’ordre, etc i d’allí passà a les literatures en vulgar Retrats retòrics es troben en el…