Resultats de la cerca

Es distingia de l'epitalami, que hom solia cantar davant la cambra nupcial, només per la terminologia

Autor de novelles i narracions Les seves obres — Homes nostàlgics 1934, Música de cambra, Platja de Cassandra 1967— es distingeixen pel rigor de l’anàlisi psicològica i pel lirisme d’algunes descripcions

Membre i, després, “príncep” de la Cambra de Retòrica de la seva ciutat És autor del poema èpic Het leven en dood van Jesus Christus ‘Vida i mort de Jesucrist’, 1694 La seva obra dramàtica més coneguda és De gecroonde Leerse ‘La bota coronada’, on introdueix la figura de Carles V Adaptà al neerlandès Le Cid de Corneille

La seva obra se centra principalment en les experiències de gallesos expatriats Y Staffel Ddirgel ‘La cambra secreta’, 1969 i la seva continuació Rhandir mwyn ‘La dolça contrada’ descriuen un grup de quàquers gallesos perseguits que a l’estiu s’exilien a Pennsilvània Altres novelles seves descriuen la vida de joves galleses trasplantades a les grans ciutats industrials angleses

La seva pintura, expressió plàstica de l’esperit de la Generació del 98, és de temàtica predominantment paisatgística, i tècnicament voreja l’impressionisme Destaca la qualitat dels seus gravats, influïts per Goya Escriví novella, teatre i contes, gairebé tots centrats en el País Basc, però literàriament és conegut sobretot per l’obra Gente del 98 1952, recull d’articles que aparegueren al “Diario de Madrid” el 1935 L’any 1926 fundà el teatre de cambra El Mirlo Blanco, del qual fou director i on dugué a terme diverses activitats

Ultra la seva activitat teatral, amb peces com The Tender Husband 1703, The Lying Lover 1704, etc, sota la influència del moralisme purità, es dedicà sobretot a la tasca del periodisme i inicià, en collaboració amb JAddison, una sèrie de publicacions periòdiques The Tatler 1709, The Spectator 1711-12, The Guardian 1713 i The Englishman 1713-16, aquests dos darrers, de caràcter accentuadament polític Féu costat al partit whig i fou membre de la Cambra dels Comuns 1713 Fou també director del teatre de Drury Lane 1715 Hom el considera com un dels iniciadors del periodisme modern

Durant la Primera Guerra Mundial fou internat, per error, al camp de detenció de la Ferté-Macé Aquesta peripècia li serví per a escriure la novella The Enormous Room ‘La cambra immensa’, 1922 Aquell mateix any publicà el primer llibre de poemes, Tulips and Chimneys , influït, com tots els seus, per les experiències dadaistes, però adaptades a una mentalitat ordenada i irònica Entre els seus llibres cal remarcar Is Five 1926, Vi Va 1931, No Thanks 1935, 1×1 1944 i Χαίρε 1950, en tots els quals es mostra preocupat per l’amor i per la mort i, formalment, per una consecució plàstica…

Fill d’Eisuke Yoshiyuki, també escriptor Inicià els estudis en el departament de literatura anglesa de la Universitat de Tòquio, que no acabà, i formà un grup literari amb Shono Junzo, Yasuoka Shotaro i Miura Shumon Es consagrà com a escriptor amb Genshoku no machi ‘La ciutat de colors fonamentals’, 1952, Tanima ‘La vall’, 1952 i Shuu ‘Xàfec’, 1954, a les quals seguiren Shofu no heya ‘La cambra de putes’, 1958, Suna no ue no shokubutsugun ‘Grup de plantes sobre la sorra’, 1963, Anshitsu ‘Habitació fosca’, 1969 i altres obres En totes elles cercà la comprensió de l’autèntica…

Comerciant de mitges i membre d’una cambra de retòrica, les seves primeres obres teatrals encara foren escrites sota les directrius d’aquestes associacions Estudià llatí i s’acostà als cànons del teatre clàssic Traduí Sèneca, Sòfocles i Eurípides El 1637 fou inaugurat el teatre d’Amsterdam amb una obra seva Els termes de què tractà són generalment bíblics, sobretot després de la seva conversió al catolicisme ~1640 La força de la seva dramatúrgia està en la gran sonoritat de la versificació barroca Conreà la poesia lírica i la sàtira, a causa de la qual fou molt temut De les seves…

Format a la Universitat de Pisa, fou enginyer de la Mancomunitat de Catalunya i catedràtic de l’Escola Superior d’Agricultura Publicà diversos estudis i un diccionari d’agricultura, així com —en collaboració— un diccionari de zootècnia Fou director del Collegi d’Art Major de la Seda i, a la postguerra, treballà per la recuperació d’aquest sector tèxtil Fou secretari general de la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona 1929 i, després, delegat de l’INLE a Catalunya i les Balears Traduí al castellà i prologà el Diario de Galeazzo Ciano 1946, amb el pseudònim de Fabio Congost El…