Resultats de la cerca

De formació autodidàctica, visqué amb austeritat, dedicada a l’estudi i a l’acció de reforma social Llevat d’uns anys passats a Madrid, mai no sortí de Galícia i de la muntanya santanderina, bé que féu contribucions a congressos penitenciaris celebrats a Estocolm, Roma i Petersburg, i publicà treballs a revistes científiques estrangeres Vídua el 1855 de l’advocat i escriptor Fernando García Carrasco, amb el qual s’havia casat el 1847, es reclogué amb els seus fills a Potes Santander, aleshores racó quasi inaccessible, on escriví dos dels seus treballs més coneguts La Beneficencia, la…

D’origen humil, de molt jove s’establí a Madrid, on es donà a conèixer amb articles de costums que publicà en periòdics, com La América , La Prensa , La Época i El Laberinto , del qual fou director, juntament amb Ferrer del Río Ocupà càrrecs administratius i formà part del seguici reial en alguns viatges, que narrà en la Crónica del viaje de sus majestades a las islas Baleares, Cataluña y Aragón 1861 Més entitat tenen els llibres Doce españoles de brocha gorda 1846, rèplica al recull costumista Los españoles pintados por sí mismos 1844, i Ayer, hoy y mañana 1853, on l’autor es proposa de…

Autora de novelles Tierra adentro 1944, Premio Nacional de Novela i Tierra inerme 1961, Premio Casa de las Américas i d’obres de teatre Sobresortí, però, amb obres adreçades al públic infantil i juvenil L’any 1988 rebé el Premio Nacional de Literatura 1988

Estudià literatura llatinoamericana a la Universitat de l’Havana i començà a escriure articles en revistes i diaris el 1980 i, posteriorment, també reportatges, guions, documentals, etc Bé que publicà la seva primera novella el 1988 Fiebre de caballos , la fama li arribà amb les novelles policíaques protagonitzades per l’inspector Mario Conde, iniciades amb la tetralogia  Cuatro estaciones Pasado perfecto , 1991 Vientos de cuaresma , 1994 Máscaras , 1997, premi Café Gijón, i  Paisaje de otoño , 1998, premi Hammett, a les quals seguiren Adiós Hemingway 2001, La neblina del ayer 2005, premi…

A partir del s XV l’absentisme de la noblesa gallega, la castellanització de l’Església i l’adopció del castellà en els formularis dels escrivans relegaren el gallec a la condició de llengua rural Al s XVIII començà la recuperació s’hi destaca el pare Martín Sarmiento, autor de notables estudis lingüístics sobre el gallec Durant la guerra contra Napoleó i les guerres civils del s XIX hom usà el gallec en pamflets Hom considera el poema A alborada, de Nicomedes Pastor Díaz, datat el 1828, l’obra inicial de Rexurdimento Els escriptors del renaixement inicial, coneguts com a precursores són…