Resultats de la cerca

Vida i obra El 1756 professà en l’orde dels dominicans, i estudià als convents d’Ontinyent i Oriola filosofia i teologia Llegí arts a Ontinyent i fou mestre d’estudiants al convent de Sant Onofre, de València En el camp de la literatura de creació, Galiana és importantíssim, atès que reprèn la novellística al País Valencià en llengua catalana amb la seva obreta Rondalla de rondalles , que assolí un èxit rotund des del moment de la seva primera edició, el 1768 València, Benet Montfort, i de la qual es feren vuit edicions fins el 1884 i està considerada l’obra en prosa catalana més important…

D’ell es conserva la producció més extensa de tota la literatura trobadoresca si bé la música s’ha perdut 119 composicions vàries pervingudes amb el nom de Cerverí de Girona i uns Proverbis , en 1197 quartetes amb el de Guillem de Cervera , molt coneguts i citats En la seva obra troben ampli ressò fets històrics la revolta dels barons contra Jaume I, l’assassinat de l’infant Ferran Sanxis, l’empresonament de l’infant Enric de Castella, els projectes de partició dels regnes, la croada a Terra Santa, fet que la converteix en un document capital per a comprendre l’ambient i la…

Entre les més conegudes hi ha la d'Oberammergau, a Baviera Als Països Catalans, ja en dates molts reculades hi ha petits drames en llatí sobre la resurrecció que originaren aviat peces breus en llatí i català o en català sol, alguna de les quals s’ha conservat fragmentàriament Al s XIV hi ha notícies de representacions de la Passió, i confirmen la seva popularitat dos fragments contemporanis, escrits en un català bastant aprovençalat, conservats a Mallorca i al Rosselló No es conserven texts passionístics del s XV, bé que hi ha referències com més va més abundoses de representacions de la…

Durant els avalots de l’any 1391 perdé béns i família Viatjà per terres de Castella, on féu amistats, i s’establí a Saragossa com a preceptor de la família de la Cavalleria i com a redactor de les cartes comunals de l’aljama El 1414, durant la disputa de Tortosa, es convertí al cristianisme, però continuà escrivint versos en hebreu Bescanvià poemes i cartes ritmades amb tots els poetes de l’època Es conserva d’ell una part d’un diccionari de rims i unes 400 obres poètiques, una petita part de les quals és de contingut religiós

El 1835, amb motiu de l’exclaustració passà a Itàlia Havent tornat, inicià a Vila-real Plana Baixa la restauració de l’orde fou nomenat comissari provincial 1865-78 i més tard provincial de Catalunya 1887 El 1859 contribuí a la fundació de les terciàries franciscanes de la Immaculada Fou director de la Revista Franciscana 1873-89 Publicà, entre altres obres, una Historia de la Iglesia en España 1856

Estudià teologia a Barcelona i ingressà a la Companyia de Jesús el 1754 Expulsada aquesta 1767, s’establí a Ferrara Itàlia, on publicà Riflessioni imparziali sopra l’umanità degli spagnoli nell’ Indie 1780, obra en la qual defensava l’obra colonitzadora castellana a Amèrica contra les opinions de Bartolomé de Las Casas i de l’Abbé Raynal Fou traduïda al castellà a Madrid 1782 i a Cervera pel seu germà Josep de Nuix i de Perpinyà , 1783 Germans seus foren també Francesc de Nuix i de Perpinyà mort vers el 1804, primer baró de Perpinyà, i Rafael de Nuix i de Perpinyà Torà 1741 —…

El manuscrit Curiositat Catalana recull set poemes seus dos sonets —un dels quals, O tu que de Cervera a Barcelona , elogi de Vicent Garcia, hom atribuí normalment a aquest i també a Joan de Boixadors—, quatre dècimes i un romanç, i se'n coneixen dos més, també manuscrits Fou citat per Vicent Garcia i molt elogiat per Baptista Mirambell

Estudià dret a Cervera i ingressà a l’Oratori de Sant Felip Neri de Barcelona Publicà Compendio de la vida de san Francisco de Sales 1764, De vita Augustini Carusi 1765, De vita et scriptis Petri Fontidonii Segoviensis comentarius 1777 i traduí de l’italià al castellà la biografia del bisbe de Palerm Andreu Gasc 1765, i del francès, un tractat piadós 1767

Fou catedràtic de la Universitat de Cervera Durant la primera guerra Carlina dirigí el diari de l’exèrcit carlí Publicà l’opuscle Carlos V, rey legítimo de las Españas 1837 i aplegà els seus articles a El Restaurador Catalán , de Berga, en un volum 1840 En acabar la guerra, s’exilià a França El 1843 publicà a Montpeller Noticia de la última guerra civil de Cataluña

Estudià al seminari de Barcelona, a Cervera i a Tarragona i s’ordenà el 1837 Fundà la Revista Católica 1844 i publicà obres piadoses i apologètiques com La Revolución, el gobierno y las monjas 1850 Fou catedràtic als seminaris de Barcelona i Tarragona Bisbe de Vic 1854, inicià la reforma parroquial i la publicació del Boletín Oficial del Obispado el 1857 fou traslladat a la diòcesi de Barcelona