Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Joan Crisòstom Petit i Julià
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Liberal, prengué part en accions militars a Sagunt i a Alacant 1823 contra el règim absolutista, fou governador de Sòria durant la regència d’Espartero i, acusat d’estar connectat amb el pronunciament de Pantaleó Boné a Alacant 1844, morí perseguit Fundà el periòdic La Tribuna , collaborà sota el pseudònim Delio al Diario Mercantil de Valencia , publicà Poesías 1829, la novella històrica Un sueño , els opuscles Acción de Chiva de 1836 i Sucesos de Valencia en los días 4, 5 y 6 de agosto de 1835 i una Memoria sobre la antigua Numancia
Procle
Literatura
Cristianisme
Escriptor grec i pare de l’Església.
Patriarca de Constantinoble 434-446 Orador eloqüent, combaté el nestorianisme S'han conservat d’ell una sèrie d’homilies, algunes sota el nom de Joan Crisòstom
Nil d’Ancira
Literatura
Cristianisme
Monjo i escriptor, dit l’Asceta i també el Sinaïta, perquè la llegenda el feu, erròniament, monjo del Sinaí.
Deixeble de sant Joan Crisòstom, fundà un monestir prop d’Ancira Escriví diversos tractats ascètics i un gran nombre de cartes La seva festa se celebra el 12 de novembre
Gaudenci de Brescia
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Bisbe de Brescia 397, fou amic d’Ambròs de Milà Fou enviat per l’emperador Honori I i pel papa Innocenci I a Constantinoble a intercedir a favor de Joan Crisòstom, perseguit per la cort Deixà vint-i-un sermons deu dels quals catequesis mistagògiques, escrits en un estil simple i clar, amb influències clàssiques Foren presos estenogràficament i revisats per ell La seva festa se celebra el 25 d'octubre
literatura bizantina
Literatura
Nom donat al període medieval de la literatura grega, que hom sol circumscriure entre el regnat de Justinià (527) i la caiguda de Constantinoble (1453).
Hom pot incloure-hi també el període anterior, dominat per la literatura patrística patrologia, especialmente el seu segle d’or ssIV-V Hi destaquen els alexandrins Atanasi 295-373 i Ciril d’Alexandria 380-444 els capadocis Basili el Gran ~ 329-379, Gregori de Nazianz 330-390 i Gregori de Nissa ~ 334-394 els antioquens i palestinencs Ciril de Jerusalem ~ 315-387, Diodor de Tars ~ 330-392, Epifani de Salamina ~ 315-403, Joan Crisòstom ~ 344-407, Teodor de Mopsuèstia ~ 350-428, Procle de Constantinoble mort el 444, Teodoret de Cir ~ 393- ~466 Hom sol dividir la literatura pròpiament…
oratòria
Literatura
Art d’expressar-se, de parlar en públic (en una reunió, en una assemblea), en tant que és estudiada en la seva actuació pràctica, en les seves manifestacions històriques, en la seva evolució a través d’èpoques determinades en diversos pobles o en els diversos oradors.
A l’antiguitat clàssica, a Grècia es desenvolupà aviat, relacionada amb l’estructura de la polis, amb les assemblees lliures i els tribunals populars Els primers testimonis indirectes es troben en les obres dels historiadors del segle V aC Heròdot i, sobretot, Tucídides, que intercalen discursos en les seves descripcions Posteriorment, mentre Lísies, amb la seva sobrietat, fixa l’oratòria judicial, Isòcrates, Demòstenes i Èsquines abracen amb llur activitat tots els gèneres oratoris, en creen els models definitius i posen les bases de la futura gran eloqüència romana Encara…