Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
barrufet | barrufeta

Els barrufets, de Peyo
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Nom donat, en la versió catalana, als personatges de còmic creats pel dibuixant belga Peyo (pseudònim de Pierre Culliford; Brussel·les 1928—1992).
Els barrufets són una mena de gnoms de color blau, el llenguatge dels quals presenta la particularitat d’utilitzar un únic verb ‘barrufar’ per a totes les accions Anomenats schtroumpfs en la versió original belga, aparegueren per primer cop el 23 d’octubre de 1958 en la revista Spirou com a personatges secundaris de La flauta de sis forats , aventura protagonitzada per Jan i Trencapins, inventats pel mateix dibuixant Posteriorment, el seu gran èxit els ha fet protagonistes de successives aventures, que han estat traduïdes a nombrosos idiomes, i també han donat lloc a produccions…
Olimpi
Literatura
Cristianisme
Bisbe i escriptor eclesiàstic, d’origen hispànic, segons Gennadi de Marsella, que podia haver estat bisbe de Barcelona.
Intervingué en la sentència dictada pel sínode romà del 313 contra Donat de Cartago Sant Agustí n'apreciava la doctrina i els escrits, que, però, s’han perdut
recontador de noves
Literatura
Recitador de notícies i relats exemplars, sagrats i profans, que actuava entre públics diversos, majorment populars.
Aquest nom els fou donat per Ramon Llull en el Blanquerna i hom ha de relacionar aquesta designació amb la poesia narrativa i amb l’activitat dels joglars Es podrien identificar amb els joglars que recitaven o contaven poemes de matèria novellesca —romanç, conte, ventura— i àdhuc de matèria moral i doctrinal, enfront dels joglars que cantaven matèria heroica —cançons de gesta— i poesia lírica
Aule Corneli Cels
Literatura
Escriptor romà.
És autor de De artibus , obra en la qual recollí enciclopèdicament els coneixements del seu temps El sisè llibre, De arte medica , és l’únic conservat totalment Fou el primer text mèdic donat a la impremta Florència, 1478 i tingué una influència extraordinària en la medicina dels segles següents Constitueix l’aportació mèdica més important — exceptuant l’obra de Galè — de la cultura llatina
Alexandre de Villedieu
Gramàtica
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Cristianisme
Pedagog escolàstic, escriptor, professor de gramàtica i franciscà.
Doctor de la Universitat de París Autor del Doctrinale Puerorum , 1209, llibre on exposà tota la gramàtica llatina en 2 645 versos hexàmetres i que substituí les gramàtiques usades fins aleshores, el Donat i el Priscià Serví com a text-guia per a ensenyar la gramàtica durant 300 anys Introduït als Països Catalans, perdurà fins als primers anys del segle XVI, que fou substituït per la gramàtica d’Antonio de Nebrija
José Carlos Llop
Literatura
Escriptor en llengua castellana.
Ha publicat les novelles El informe Stein 1995 i El mensajero de Argel 2005 i diferents llibres de poesia, entre els quals Drakul lettre 1983, La naturaleza de las cosas 1987, La tumba etrusca 1991 i En el hangar vacio 1995 Ha donat a conèixer diversos volums dietarístics com La estación inmóvil 1990, Champán y sapos 1995 i Arsenal 1996 i s’estrenà com a poeta en català a Quartet 2002
Claudi Peiròt
Literatura
Poeta occità.
Capellà, fou prior de Pradinas, a Roergue 1748-65 El 1774 havia publicat La prima roergassa la refeu i hi afegí cants sobre les altres estacions i la tornà a publicar el 1781 Quatre sasons o Georgicas patoesas Celebració de la natura i pintura realista de la condició camperola, aquesta obra descriptiva i pràctica tècnica obtingué molt d’èxit Peiròt havia donat una veu al poble i quan arribà el moviment revolucionari, per tant, s’hi trobà d’acord
Leopold Ritter von Sacher-Masoch
Literatura
Nom amb què és conegut Zoë von Rodenbach, escriptor austrogalitsià.
Fou professor d’història a Lemberg i periodista a Budapest, Leipzig i Mannheim Les seves novelles evoquen d’una manera pessimista la vida familiar, com en Die geschiedene Frau ‘La dona divorciada’, 1870 Cal esmentar també les narracions sobre la vida de diversos grups ètnics de la seva terra, Galítsia Galizische Geschichten ‘Històries galitsianes’, 1876 El comportament eròtic de molts dels seus personatges ha donat lloc a la creació del terme masoquisme , derivat del nom de l’autor
escola siciliana
Literatura
Moviment poètic en vulgar que es desenvolupà durant el segle XIII a la cort de Frederic II i dels seus fills.
El nom li fou donat per Dant De vulgari eloquentia i es justifica tant per l’origen de molts dels seus poetes com pel llenguatge, bàsicament sicilià, bé que ennoblit per la influència de les cultures provençal i llatina Són notables Odo della Colonne, Guido delle Colonne, Pietro delle Vigna, Giacomino Pugliese, Iacopo d’Aquino, etc Llur poesia, si bé no manca de motius personals, s’inspira en la lírica provençal, tant en la forma com en el contingut temàtica de l’amor cortès
satura
Literatura
Forma dramàtica romana, l’origen de la qual, segons Livi, es relaciona amb les formes de la dansa amb acompanyament de flautes d’os dels ludiones, cridats de l’Etrúria per a la celebració dels jocs romans del 364 aC.
A l’espectacle ofert pels ludiones , els joves romans afegiren expressions jocoses en forma de vers, creant un gènere que mesclava cant, so i dansa i que fou anomenat satura , mot relacionat potser amb satur ‘ple’ o amb lanx satura , un plat que contenia les primícies de tota una sèrie de fruits i que era ofert als déus Amb tot, és incert que satura fos la denominació de la forma dramàtica primitiva o el nom donat per la tradició erudita, a la qual es remuntà Livi
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina