Resultats de la cerca

Començà escrivint teatre Les šumit ‘El bosc remoreja’, 1937, Jermakovy lebedi ‘Els cignes de Jermakov’, 1942, Ivan da Mar'ja 1942 És autor de llibres de divulgació científica per a nens Kem byt' ‘Qui ésser’, 1946, Skazka o strane Terra-Ferro ‘Conte del país Terra-Ferro’, 1959, Skaz pro gaz ‘Conte sobre el gas’, 1960 El tret característic de Perm'ak fou la combinació de la fantasia i la tradició populars amb els elements socials del seu temps Autor de novelles Skazka o serom volke ‘Conte del llop gris’, 1960, Staraja ved’ma ‘La vella bruixa’, 1961, Gorbatyj medved’ ‘L…

Els seus escrits es mouen dins l’àmbit del realisme socialista La seva obra més coneguda és Železný kruh ‘El cercle de ferro’, 1927-32 Cal esmentar també Chceme žít ‘Volem viure’, 1933, Rytíri a lapkové ‘Cavallers i bandolers’, 1940, obra històrica sobre l’època de Venceslau IV, i Česká Bouré ‘La tempesta bohèmia’, 1948, drama sobre la revolta hussita

Prengué part en la guerra de 1914-18, enrolat a les legions txecoslovaques, a Rússia, que ell evocà en Zelezny vlk ‘El llop de ferro’, 1920 Autor de nombrosos contes i novelles, amb una gran força dramàtica i capacitat d’invenció Entre les seves obres es destaquen Svatý Václav ‘Sant Venceslau’, 1912, peça dramàtica, i Velblood uchem jehly ‘El gos de la segona companyia’, 1923, narració per a infants

Exponent del “realisme crític” rus, és un dels primers escriptors realistes marxistes que exposa obertament la vida del treball a Rússia Dels seus contes es destaquen Gorod v stepi ‘La ciutat en l’estepa’, 1912 i Železnyj potok ‘El torrent de ferro’, 1924 Collaborà amb MGor'kij en la creació de la Unió d’Escriptors de l’URSS, i és considerat com un dels clàssics del realisme socialista

Es formà a l’estranger, i fou un dels fundadors del grup literari Kuznica ‘La forja’ El tema central de la seva obra és l’exaltació de les fàbriques, de la lluita de classes i dels treballadors, i tendeix a l’hiperbolisme de Majakovskij Mona Lisa 1918, Zavod vesennij ‘Fàbrica primaveral’, 1919, Železnyje cvety ‘Flors de ferro’, 1919, Elektrifikacija ‘Electrificació’, 1922, Černaja pena ‘Escuma negra’, 1921 i K sorevnovaniju ‘A l’emulació’, 1930

Llicenciat en ciències de la informació 1982 Collabora habitualment en diversos mitjans de comunicació i ha dirigit i presentat programes de divulgació cultural a la ràdio És autor dels llibres de poesia Elegia de Grumers 1978, Magazine 1983, Instamàtic 1990, Tebeo 1992,  Material de calendari 1993, Sota la volta de ferro 2000, Les terrasses d’Avalon 2008, premi Cavall Verd-Josep Maria Llompart 2009 i Les barques de la boira 2011, premi Ciutat de Palma-Joan Alcover de poesia en català, als quals s’han d’afegir diversos recopilatoris i el CD Tres suites i escaig 1999, en què l’…

Treballà en diversos oficis i viatjà molt a The Son of the Wolf ‘El fill del llop’, 1900 parla de la febre de l’or, i a The Call of the Wild ‘La crida del salvatge’, 1903 i White Fang ‘Ullal blanc’, 1906, de la seva actitud davant la vida A The Iron Heel ‘El taló de ferro’, 1907 fou influït per Nietzsche, i The People of the Abyss ‘La gent de l’abisme’, 1903, influïda per Marx, reflecteix la vida dels suburbis de Londres The Seawolf ‘El llop de mar’, 1904 i South Sea Tales ‘Contes de la mar del sud’, 1911 són narracions sobre la seva vida a la mar

Les experiències de la infantesa, passada al camp, i l’endarreriment espiritual gairebé medieval de la pagesia de certes regions d’Hongria són els temes predominants d’una gran part de les seves obres D’aquesta temàtica cal destacar el conte Sötétség ‘Obscuritat’, 1922, la novella Atyai hajlék ‘Casa paterna’, 1927 i també el drama Földindulás ‘Terratrèmol’, 1939 L’avançada del feixisme i el perill d’afebliment de la consciència nacional el mogueren a escriure novelles històriques A vas fiai ‘Els fills del ferro’, 1936, Boldog Margit ‘La beata Margarida’, 1937 i Julianus barát ‘El…

Fou un dels fundadors de la revista universitària “Curial” 1949 Es doctorà el 1956 amb un estudi sobre Ramon Vidal de Besalú Catedràtic de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Barcelona 1965-81, féu edicions de texts de Teresa de Jesús i de Joan Boscà, entre d’altres autors Publicà Assaigs sobre la literatura catalana 1968 , Les excellències de la llengua catalana 1967, l’antologia poètica Un segle de poesia catalana 1968, obra que havia iniciat Jaume Bofill i Ferro, el volum IV de la Història de la literatura catalana dirigida per Martí de Riquer 1972, premi…

Des del 1895 fou catedràtic d’història universal a Bucarest Fundà una Universitat Popular a Văleni 1908 i diverses institucions científiques Estudiós de la història del seu país, s’interessà també per la història dels imperis Otomà i Bizantí, per les croades i per la dominació catalana a l’Orient En l’aspecte polític, fou diputat de Iaşi 1907 i president del senat 1939 Fou assassinat per la Guàrdia de Ferro a la qual era contrari Escriví nombroses obres històriques, entre les quals cal remarcar Istoria romînilor ‘Història dels romanesos’, 1936-39 en deu volums i Contributions…