Resultats de la cerca

Capellà, fou prior de Pradinas, a Roergue 1748-65 El 1774 havia publicat La prima roergassa la refeu i hi afegí cants sobre les altres estacions i la tornà a publicar el 1781 Quatre sasons o Georgicas patoesas Celebració de la natura i pintura realista de la condició camperola, aquesta obra descriptiva i pràctica tècnica obtingué molt d’èxit Peiròt havia donat una veu al poble i quan arribà el moviment revolucionari, per tant, s’hi trobà d’acord

Contribuí a la restauració de la grafia occitana clàssica La seva obra, impregnada dels ideals laics de la Tercera República Francesa, manifesta influències romàntiques i parnassianes Lo Terrador ‘El terrer’, 1895, La cançon occitana 1908, Lo Romancero occitan 1914, Las oras cantairas 1931

Estudià el felibritge, en el qual prengué part, i la relació d’aquest amb els Països Catalans Publicà Les précurseurs des félibres 1888, La naixença del rei en Jaume Premièr 1888 i Le félibrige à Majorque 1890

Visqué molt de temps a Londres Autor de nombrosos assaigs en francès, descobrí tardanament la llengua de la seva terra publicà Ac digas pas 1954 i Encaminament catar 1955 Pòstumament aparegué Encaminament II 1960 Aquests texts evoquen el surrealisme i es caracteritzen per un to sovint èpic i per una llengua autèntica, d’una gran rudesa

Consagrà la seva vida al servei del seu país Deixeble d’APerbòsc, creà el Colètge d’Occitania 1927, per on han passat molts escriptors occitans, i dirigí la revista Lo Gai Saber Escriví una Gramatica occitana 1943 i nombrosos estudis sobre escriptors occitans, com Filadèlfa de Gèrda, August Forès, etc

Protegit del comte Ramon V de Tolosa, ho fou més tard de Barral dels Baus, vescomte de Marsella, i també d’Alfons I de Catalunya-Aragó Mort aquest, s’adreçà a la cort dels Montferrat o Monferrato i viatjà per Palestina, Itàlia, l’Europa central i Malta Conseller dels grans personatges del seu temps Bonifaci I de Monferrato, Alfons VIII de Castella, formà part del seguici de Constança d’Aragó a Hongria i és possible que acompanyés Ricard Cor de Lleó fins a Xipre en ocasió de la tercera croada, posseeix una personalitat poètica inconfusible i original, plena d’enginy i d’agudesa Hàbil en la…

Fou el promotor d’una Federació Internacional d’Acció Llatina que havia d’englobar els diversos pobles que parlen un llenguatge derivat del llatí El seu ideari és contingut a L’idée latine 1950-51És autor d’un Lexique français-occitan 1970 i Lexique occitan-français 1972

La seva obra és encara força popular, sobretot Lo sermon del curat de Cucuchan Publicà La cançon de la lauseta , faules i contes en vers 1876, Lo lutrin de Lader , narració heroicocomica en prosa 1877, en la línia de Boileau i amb la verbositat de Rancher

Conreador sobretot de la poesia, publicà diversos reculls, com els Sòmnis dau matin 1940, Sòmnis de la nuòch 1942, La pietat dau matin 1963, que influïren profundament sobre la generació poètica apareguda després del 1945 Amb Vèrd Paradís 1961 i Vèrd Paradís II 1974, expressà tot el seu saber poètic amb mots del vell llenguatge popular que sabé introduir en ritmes encantadors Dóna així, també, a la prosa occitana un dels seus models més purs Posteriorment publicà, en poesia, Lo Maucòr de l’unicòrn 1992 i D’aicí mil ans de lutz 1995 i, en prosa, Lo corbatàs roge 1997 Fou un dels fundadors de l…

Viticultor i autodidacte, els seus poemes realistes Aquarela , 1946 Branca tòrta , 1964 denoten influències lorquianes Escriví més de vint obres teatrals, amb les quals propugnà les reivindicacions pageses La font de Bones-Gràcias 1955, etc En el camp de la narrativa publicà Los macarèls 1974, Set pans 1977, La batalha dels teules 1979, etc