Resultats de la cerca

Germà de Manuel Machado Ruiz , hom sol adscriure'l a la Generació del 98, perquè la seva obra constitueix la versió lírica dels temes, de l’actitud espiritual i de la consciència dels homes que la formaren Estudià a la Institución Libre de Enseñanza, es doctorà en lletres a Madrid i assistí als cursos de Bergson a la Sorbona Catedràtic de francès als instituts de Sòria 1907 —on es casà amb Leonor Izquierdo, que morí al cap de poc temps—, Baeza 1912, Segòvia 1919 i Madrid 1931, durant la guerra civil es refugià a València i a Barcelona, i pel gener del 1939 s’exilià Començà a…

Germà d' Antonio Machado Ruiz , a París assimilà el simbolisme, que incorporà als seus primers reculls Alma , 1902 Caprichos, 1905 i, més tard, a Phoenix 1936 A Alma, museo y cantares 1907 trencà parcialment amb el simbolisme, emprà un llenguatge més colloquial —tendències accentuades a El mal poema 1909 i Canciones y dedicatorias 1915— i inicià la línia d’andalusisme folkloritzant Cante hondo , 1912 Sevilla y otros poemas , 1920 Escriví teatre en collaboració amb el seu germà Antonio Julianillo Valcárcel 1926, Juan de Mañara 1927 i La Lola se va a los puertos 1929, de caràcter popular, i…

En les seves primeres obres reflecteix encara la influència romàntica Helena 1876, A mão e a luva ‘La mà i el guant’, 1875, Iaiá Garcia 1878 A partir de Memórias póstumas de Brás Cubas 1881 mostra una preocupació creixent per l’anàlisi de caràcters i pel paisatge físic i social de Rio Quincas Borba 1891, Dom Casmurro 1899, Essaú e Jacó 1904

Doctor en filosofia i lletres A part edicions crítiques Ferrandis d’Herèdia, Gaspar Gil Polo, Moratín, Machado, etc, publicà Los límites del modernismo, El cancionero antequerano en collaboració amb Dámaso Alonso i Eduardo Escalante El hombre y la obra 1967

Durant la intervenció nord-americana fou president del Partido Liberal, i més tard vicepresident de la república 1909-13 Fundador del Partido Popular, arribà a la presidència el 1921 Durant la dictadura de Machado formà part de l’oposició Escriví, entre altres treballs, Cuba autonómica 1889 i Lexicografía antillana 1914

Residí a Espanya 1892-99, i ensenyà literatura i història a Buenos Aires La seva poesia, inspirada en RDarío, Lugones i Antonio Machado, tracta de temes quotidians Las iniciales del misal 1915, Versos de Negrita 1920, Sonetos 1929, Seguidillas 1936, San José de Flores 1943 i Parva 1949 Vida 1957, en prosa, és un recull d’apunts i impressions

Professor de literatura a les universitats de Puerto Rico i Austin Texas, cofundador i director de la revista Literatura , publicà, entre altres títols, Las secretas galerías de Antonio Machado 1958, Galdós, novelista moderno 1960, El último Juan Ramón 1968, Técnicas de Galdós 1980, assaig definitiu sobre l’estil narratiu galdosià, i El modernismo visto por los modernistas 1980, estudi i selecció dels texts “històrics” d’aquest moviment

Fou secretari i crític literari de la revista Insula des de la seva creació 1946 De la seva obra poètica cal esmentar Otoño en Málaga y otros poemas 1955, Luz del tiempo 1963 i Poesía 1942-1962 1964 Com a crític literari publicà Poesía española del siglo XX 1960, La poesía de la generación del 27 1970, Heterodoxos y prerrománticos 1975 i biografies de FGarcía Lorca 1962, Antonio Machado 1976 i Vicente Aleixandre 1977 Fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi

Es caracteritzà pel seu classicisme i per un perfecte domini de la tècnica Publicà Abril 1935, La casa encendida 1949, Rimas 1951, Segundo abril 1972, Canciones 1973, Diario de una resurrección 1979, La carta entera 1980 i Poesía reunida 1983 que inclou gran part de la seva obra, entre d’altres En el camp de la investigació és autor de Cervantes y la libertad 1960, Pasión y muerte del Conde de Villamediana 1964, El sentimiento del desengaño en la poesía barroca 1966, Antonio Machado 1978, etc Fou membre de la Real Academia Española

La seva poesia s’inscriu dins una lírica humana i intimista publicà, entre d’altres, els reculls La luz a nuestro lado 1964, Con los cinco sentidos 1970, Huésped de un tiempo sombrío 1948 El extraño 1955, De aquí no se va nadie 1968, premi Ausías March Entre cañones me miro 1981 Una muchacha mueve la cortina 1983 Los caminos cortados 1990 Generación del 98 1999 i Cuaderno de San Bernardo 2003 Com a crític és autor, entre altres treballs, de Vicente Aleixandre 1970, Antonio Machado, ejemplo y lección 1975 i La poesía aprendida 1975, recull d’articles sobre literatura castellana…