Resultats de la cerca

Primerament es dedicà a la literatura infantil L’obra posterior reflecteix cruament la realitat del seu poble S'hi destaquen la tetralogia novellística Noce i dnie ‘Les nits i els dies’, 1932-34, el recull de narracions Znaki życia ‘Els signes de la vida’, 1938 i la novella històrica Stanisłav i Bogumił 1945, sobre la Polònia del s XVII

Rebé la influència del seu pare, Richard LEdgeworth, home culte i diputat d’Edgeworthstown Irlanda Té obres d’interès pedagògic Letters to Literary Ladies 1793 i On Practical Education 1798 Escriví també Castle Rackrent 1800, sobre la vida dels camperols irlandesos, i Leonora 1806, de tendència romàntica, inspirada en l’amor de l’autora pel comte suec Edelcrantz, que conegué a París 1802 A la mort del seu pare la seva producció literària disminuí Memoirs of RL Edgeworth 1820 i Helen 1834

Llicenciada en filologia germànica per la Universitat de Lisboa, exercí la docència a l’ensenyament secundari Formà part de la Societat Portuguesa de Neurologia i Psiquiatria, i els anys 1973-78 presidí l’Associació Portuguesa d’Escriptors Després de la dictadura ocupà càrrecs culturals al govern adjunta al secretari d’estat de Cultura 1979 i agregada cultural a Cap Verd 1988-90 El 1980 i el 1987 fou lectora de portuguès al King’s College de la Universitat de Londres Literàriament la seva obra se situa en un experimentalisme lingüístic influït per J Lacan, J Genette o J Kristeva Cal esmentar…

Enrolat a l’exèrcit a 15 anys, arribà a oficial, però en desertà i anà a la Xina El 1790 tornà a Lisboa i formà part de l’acadèmia neoclàssica Nova Arcàdia fins que en fou expulsat, entre d’altres raons, a causa de la seva vida bohèmia i de les sàtires que escrivia i recitava Irreverent amb la monarquia i la religió, especialment a Carta a Marília o Pavorosa ilusão da eternidade 1797, fou perseguit per la inquisició, la qual l’empresonà i més tard el reclogué per a reeducar-lo Fou una gran figura de la Illustració i, en certa manera, un preromàntic Així, a l’obsessió per la mort i als clamors…

Fundadora de la revista “Cuadernos de Poesía”, la seva obra es caracteritza per l’exquisidesa de la forma i la modernitat de les seves formulacions poètiques en una trajectòria que començà a Tierra mojada 1953 i que continuà, entre altres llibres, a Marta y María 1976, El coleccionista 1979, Ex libris 1984, Compás binario 1984 i La pared contigua 1989 El 1991 aplegà el conjunt de la seva obra poètica en l’obra titulada La señal

La seva poesia se situà dins l’anomenat intimisme postmodernista, i evolucionà de la desesperació amarga Versos 1920-1938 , 1938 cap a la serenitat contemplativa Juegos de agua , 1947 En la seva novella Jardín hom hi pot trobar les claus del seu món creatiu També publicà Bestiarium i La novia de Lázaro 1991, i el 1992 li fou concedit el premi Cervantes

Residí a Roma del 1506 al 1543, i, a causa de la vida dissoluta que menà, contragué una malaltia greu Ultra en les obres escrites en italià La nimfa Tiberina , fou elegantíssim en l’ús del llatí, llengua que emprà en les seves elegies polítiques, religioses i amoroses

Es llicencià en dret 1955 i en pedagogia 1957 Fundà una llar d’infants i el 1962 publicà el seu primer llibre de narracions, Os Pregos na Erva El 1965, fugint de la dictadura de Salazar, s’installà a Bèlgica on fins a mitjan anys vuitanta, que tornà a Portugal, fundà i dirigí a la localitat d’Herbais una escola experimental que acollia infants de nacionalitats diverses, molts d’ells afectats per problemes psíquics Aquesta experiència i l’isolament, així com les nomboses lectures especialment dels místics medievals, Spinoza, Emili Dickinson i Fernando Pessoa marcaren la seva producció…

Visqué la infantesa i l’adolescència a Lleó i es donà a conèixer com a poeta en els volums Sitio de tarifa 1972 i Cumpleaños lejos de casa 1973 Com a novellista, s’inicià amb Novela de Andrés Choz 1976, per continuar amb títols com El caldero de oro 1981,  La orilla oscura 1985, premi de la Crítica,  El centro del aire  1991,  Las visiones de Lucrecia 1996, premi Miguel Delibes,  Los invisibles 2000,  El heredero 2003,  La sima 2009,  El río del Edén 2012, Premio Nacional de narrativa 2013,  Musa Décima 2016 i La novela posible 2022 Posteriorment, algunes de les seves novelles les agrupà en…

Estudià filosofia i lletres, es donà a conèixer com a periodista en la revista “Cuadernos para el Diálogo”, collaborà en diferents diaris i revistes literàries, i exerceix, encara, com a crític literari fi i elegant Fou director editorial de Tauros i Alfaguara, feina que deixà el 1988 per dedicar-se en exclusiva a la creació literària La seva primera novella, El Mercurio 1967, anunciava una vocació experimental i avantguardista que continuà a Antifaz 1970, El pasajero de Ultramar 1976 i La noche en casa 1977 Influenciat pel cinema i lector atent de Camus, la seva narrativa evolucionà cap a un…