Resultats de la cerca

Estudià medicina, possiblement a Alcalá de Henares, i exercí a Linares i a Baeza Publicà Examen de ingenios para las ciencias 1575, obra que tracta d’aspectes anatòmics, fisiològics i psicològics de la persona humana Hipòcrates, Plató, Aristòtil i Tomàs d’Aquino figuren entre les seves fonts Inclosa en l’índex de llibres prohibits 1581, fou, però, repetidament impresa, amb el text reformat, i traduïda arreu d’Europa influí en alguns aspectes del Quixot

Escriví poesies, narracions i drames que revelen la influència exclusiva dels escriptors romàntics Traduí el Gaül del fals Ossian, i la seva obra més destacada és la novella Celeste 1874

Soldat a Cuba, Weyler l’empresonà dos anys per uns articles periodístics En tornar-ne estigué hospitalitzat a Manresa, i conreà el periodisme polític a Saragossa Publicà la tetralogia autobiogràfica Del cautiverio 1903, Del hospital 1906, Del cuartel y de la guerra 1906 i Del periódico y de la política 1907 Residí a París i a Madrid, on fou redactor d’"El Imparcial” i milità a Acción Republicana, el partit d’Azaña Candidat fracassat a diputat a corts, reflectí aquesta experiència en la notable novella El juez que perdió su conciencia 1925 Unes altres obres narratives, dins la tònica de…

Estudià filologia hispànica a la Universidad de Navarra i a la Universidad Autónoma de Madrid Ha traduït al castellà Virginia Woolf, Martin Amis, Samuel Beckett, Don DeLillo, Henry James, Edgar Allan Poe, Ernest Hemingway i Evelyn Waugh L’any 2008 rebé el Premio Nacional d’aquesta disciplina per la traducció de Vida de Samuel Johnson de James Boswell, projecte al qual havia dedicat sis anys de treball El 2009 publicà el seu únic llibre com a autor, La coz en el tintero Poemas 1988-2008

Exercí la medicina a Aldude Collaborà en diverses revistes i fou membre de l’Acadèmia de la Llengua Basca Publicà Burruchkak ‘Espigues’, 1910, collecció d’assaig, i Beribilez ‘En automòbil’, 1931 Escriví en baix navarrès occidental, modalitat dialectal que consagrà literàriament

La cançó de gesta genuïna era divulgada pels joglars ambulants que recitaven o cantaven davant tota mena de públics, des dels elevats de corts i castells fins als heterogenis de fires o peregrinacions Principalment se centrava en moments gloriosos o en personatges famosos del passat d’un país i, així, esdevenia el que hom podria anomenar història del poble , en la qual té cabuda la fantasia, la imaginació i, fins i tot, la deformació de la realitat, normalment producte de la llegenda Al costat de la tasca dels historiadors o annalistes més o menys erudits que refeien el passat en llibres…