Resultats de la cerca

Diplomàtic i director d' El Tiempo 1939-43, conreà la novella El Cristo de espaldas , 1952 Siervo sin tierra , 1954 Caín , 1969, etc, l’assaig El nuevo príncipe , 1973 i el conte El almirante niño , 1972, etc

Canonge de Santiago, publicà la Historia de la Iglesia de Santiago de Compostela , obra fonamental de la historiografia gallega Conreà la novella històrica en gallec A tecedeira de bonaval ‘La teixidora de Bonaval’, 1894, O castelo de Pambre 1895 i O niño de pombas ‘El nen de les colomes’, 1905

Fundador de l’Institut d’Estudis Psicosomàtics Dedicà part de la seva activitat al conreu de l’assaig, de temàtica actual i d’una gran qualitat literària Entre les seves obres cal esmentar Patología psicosomática 1954, Mito e realidade da terra nai 1957, Entre el silencio y la palabra 1960, Niño, familia y sociedad 1960, El hombre como encuentro 1968, Rebelión y futuro 1971, Biología y psicoanálisis 1972, Fronteras vivas del psicoanálisis 1975 i altres

Dins un realisme preocupat per la tècnica i l’estil, destacà com a autor de narracions Lima, hora cero, 1954, recull que inclou el conte El niño junto al cielo  i Kikuyo , 1955 i, sobretot, per la seva novella No una, sino muchas muertes 1957, obres amb les quals inicià l’anomenat “realisme urbà” al Perú No tornà a publicar fins el 2007, amb la novella El narrador de historias , a la qual seguí, 999 palabras para el planeta Tierra 2009

Redactor del diari “La Mañana”, pertangué al grup literari “Los Diez” Fou director general de biblioteques i ministre d’educació pública Preocupat de jove per l’adotzenament de la seva societat, s’inicià escrivint teatre Teatro escogido, 1947 Destacà com a novellista subjectivista de delicada agudesa El niño que enloqueció de amor, 1915 i dins el realisme psicològic en un to entre impressionista i clàssic El hermano asno , 1922 Mitificà el tipus d’heroi popular xilè, el "huaso" , a Gran señor y rajadiablos 1948

Llicenciat en filosofia i lletres 1959, des del 1965 fou catedràtic de llengua i literatura castellanes en diversos instituts de l’Estat espanyol Publicà reculls de poemes de to elegíac i existencial Hombre naciente 1955, Profecías del agua 1958, premi Adonais 1957, Como si hubiera muerto un niño 1961, premi Boscán 1960, Estar contigo 1973, premi Juan Ramón Jiménez 1974,   En la noche, Màlaga 1976, Primer y último oficio 1979, Premio Nacional de literatura 1980, a més d’algunes antologies Memorial de la noche , 1976 Las invisibles redes , 1989

Emigrà molt jove a l’Argentina, on es distingí com a periodista i narrador en castellà Poeta imaginista i avantguardista, publicà Romances galegos 1928, Poema en catro tempos 1931 i Cancioneiro 1956 La seva prosa, d’un llenguatge fluid i popular, ha representat una renovació en la novellística gallega contemporània Cal destacar-ne les novelles A esmorga 1959, Os biosbardos 1963 i Xente ao Lonxe 1970 i els reculls de peces teatrals Farsas pra títeres 1973 i Teatro pra xente 1974 En castellà ha publicat, entre d’altres, La catedral y el niño 1956 i Los miedos 1963

Estudià periodisme i fou ambaixador de Mèxic a Holanda i Suïssa, president del PEN Club Internacional des del 1997 i fundador i director de l’Instituto Michoacano de Cultura Amb el seu primer llibre, Antes del reino 1963, es revelà com un artesà de formes pures, lluny de les actituds fàcilment eloqüents, predominants en la poesia del seu país Altres obres són Los espacios azules 1965, Mirándola dormir 1967, Ajedrez navegaciones 1970, Perséfone 1973, Quemar las naves 1975, El poeta niño 1978, Imágenes para el fin del milenio i Nueva expulsión del paraíso 1990 i Tiempo de ángeles…

Des de jove residí a Madrid, on intervingué com a periodista en el liberalisme revolucionari, fins que, desenganyat, es decantà cap a un conservadorisme cada cop més extremat i es retirà temporalment de la política Aleshores exercí com a crític teatral, publicà nombrosos contes i la novella El final de Norma 1855 El 1860 escriví un Diario de un testigo de la guerra de África i, l’any següent, De Madrid a Nápoles , on reflectí les seves impressions de viatger De retorn a Madrid fou elegit diputat a Corts i membre de l’Academia Española En aquesta època escriví les millors novelles El sombrero…

D’ideologia liberal, prengué part en la primera guerra Carlina amb el grau de comandant, i fou elegit diputat diverses vegades Ja de jove s’establí a Madrid, on obrí una impremta Les seves novelles, les primeres que seguien el Romanticisme postulat per Victor Hugo i Eugène Sue, aparegueren en fulletons i assoliren un gran èxit María, la hija del jornalero 1845 —traduïda al francès 1846 amb un pròleg de Sue, i a altres llengües—, La marquesa de Bellaflor o el niño de la inclusa 1846, Pobres y ricos o la bruja de Madrid 1849, etc En la mateixa línia escriví drames com El primer…