Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Juli Vallmitjana i Colomines

Juli Vallmitjana i Colomines
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Pintura
Literatura
Escriptor, pintor i argenter.
Continuà l’ofici familiar d’argenteria S’inicià en la pintura a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, i el 1892 aconseguí una medalla a l’Exposició de Belles Arts i Indústries Formà part de l’anomenada Colla del Safrà, amb Nonell, Canals, Pitxot, Gual i Mir El 1896 regentà l’establiment termal de Caldes de Boí Alta Ribagorça, amb Nonell i Canals, per tal de trobar models nous entre la gent d’aquelles contrades El 1899 participà en la tertúlia de la cerveseria Els Quatre Gats Al començament del segle XX abandonà la pintura, però fins el 1906 no es decidí a escriure Durant aquest temps es…
, ,
Alfonso Rodríguez
Literatura
Cristianisme
Escriptor místic jesuïta.
Morts la muller i els fills, tancà el seu comerç de teixits de llana i reprengué, a la Universitat de València, els estudis d’humanitats 1568-70 Allà entrà a la Companyia de Jesús com a germà coadjutor el 1571 i fou enviat tot d’una al collegi de Monti-sion de Mallorca, on fou porter fins a la mort Entre els qui cercaren la seva direcció espiritual cal esmentar Pere Claver i el lloctinent Carles de Coloma i de Melo Cregué que Déu li havia revelat que el seu rector pare Joan Rico 1592-95 havia desmerescut davant seu perquè, essent valencià, havia predicat en castellà a l’església de la…
Enric Jardí i Casany
Historiografia
Literatura
Dret
Art
Assagista, historiador, advocat i crític d'art.
Fill d’ Enric Jardí i Miquel Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, formà part del grup clandestí Front Universitari Després fou lletrat de l’Ajuntament de Barcelona i també exercí d’advocat Vinculat a algunes filials de l’Institut d’Estudis Catalans, conreà simultàniament la crítica i la història de l’art, la biografia, sobretot de polítics contemporanis, i la història d’algunes institucions Des del 1948 fou redactor d’ Ariel , revista clandestina d’art i literatura Es dedicà als temes artístics, sobretot en els primers llibres, que, entre d’altres, inclouen Nonell i…
, ,
pseudònim
Literatura
Nom fals emprat per un autor en lloc del seu.
L’ús del pseudònim, als Països Catalans, cristallitzà sobretot al s XVII amb el Rector de Vallfogona Vicenç Garcia i els imitadors el Rector de Bellesguard J B Gualbes, el Rector dels Banys Joaquim Vives, el Rector de Pitalluga Manuel Vega, i altres També fou propi d’alguns erudits illustrats emprar diversos pseudònims Gregori Maians, per exemple, n'emprà almenys set i Antoni de Capmany cinc Alguns pseudònims arribaren a ocultar el nom real, com Alí Bei Domènec Badia Al s XIX proliferaren els de ressonàncies medievals o trobadoresques per influència del Romanticisme l’iniciador fou el poeta…
Eugeni d’Ors i Rovira
Eugeni d’Ors i Rovira
© Fototeca.cat
Filosofia
Literatura
Escriptor i filòsof.
Vida i obra Estudià dret a la Universitat de Barcelona i es doctorà a Madrid amb la tesi Genealogía ideal del Imperialismo Teoría del Estado Héroe 1905 El 1903 participà en el Primer Congrés Universitari Català, on intervingué amb una ponència que tractava de l’extensió dels ensenyaments especulatius, tot proposant la creació d’una facultat laica de teologia separada de la de filosofia, en una intervenció molt crítica amb la situació dels estudis filosòfics tradicionals dins l’àmbit català Abans havia collaborat publicant poemes, articles de pensament polític i de crítica literària i…
, , ,
expressionisme
Art
Cinematografia
Literatura
Música
Moviment artisticoliterari desenvolupat a Alemanya i en l’àmbit centreeuropeu entre el 1905 i el 1933.
Com a escola representa la consciència més evident d’un estat collectiu d’inseguretat i temor produïts pels canvis i esdeveniments que s’anaven succeint en el país Té lligams amb el barroc i el Romanticisme alemanys i és una mena de renovació del Sturm und Drang Ideològicament representa la voluntat de l’artista de dominar el món exterior, situant-lo en un quadre d’idees abstractes que, expressades, expliquin l’univers tot prescindint conscientment de l’anàlisi dels fets reals El nom donat a l’escola indica l’esperit que s’expressa en la deformació de figures i ambients, per a manifestar la…
premi
Art
Literatura
Sociologia
Reconeixement i recompensa al millor llibre, obra científica, acció, trajectòria, persona o entitat per part d’una comissió o jurat encarregat d’atorgar-lo.
Sota la denominació d’un mateix premi hom pot atorgar distincions en diversos camps cas dels premi Nobel o bé especialitzar-se en un de concret, com ara el premi Pritzker d’arquitectura 1922 o la medalla Fields 1936 de matemàtiques En general, la institució i concessió de premis va a càrrec d’institucions governamentals, d’acadèmies, fundacions o empreses Les funcions explícites i implícites dels premis depenen de molts factors, però l’estimulació de les aportacions en un camp de la ciència, l’art, la tècnica, etc, d’una banda, i la difusió pública d’una obra o d’un creador, de l’altra, en…
Modernisme
Interior del Palau de la Música Catalana de Barcelona, de Lluís Domènech i Montaner
© Fototeca.cat
Art
Literatura
Moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XIX i al començament del segle XX.
En l’aspecte de l’art —tot i que quan s’aplica al català el mot té un sentit més ampli— sol designar només els corrents de l’art occidental —especialment arquitectònics i decoratius— coneguts en altres països com a Art Nouveau, Modern Style, Jugendstil, Stile Liberty, Sezessionstil, Style 1900, Style Nouille, etc És un estil derivat bàsicament del prerafaelitisme i el simbolisme, caracteritzat pel predomini de la corba sobre la recta, la riquesa i el detallisme de la decoració, l’ús freqüent de motius vegetals, el gust per l’asimetria, l’esteticisme refinat i el dinamisme de les formes Hom en…