Resultats de la cerca

Estudià filologia hispànica a la Universidad de Navarra i a la Universidad Autónoma de Madrid Ha traduït al castellà Virginia Woolf, Martin Amis, Samuel Beckett, Don DeLillo, Henry James, Edgar Allan Poe, Ernest Hemingway i Evelyn Waugh L’any 2008 rebé el Premio Nacional d’aquesta disciplina per la traducció de Vida de Samuel Johnson de James Boswell, projecte al qual havia dedicat sis anys de treball El 2009 publicà el seu únic llibre com a autor, La coz en el tintero Poemas 1988-2008

Publicà, entre altres obres, la sèrie Euskariana , obres de gènere molt divers sobre temes bascs, una Gramática de los cuatro dialectos literarios de la lengua euskera 1884, estudi científic de la llengua en contraposició al corrent purista de l’època, la novella històrica Don García Almoravid 1899 El 1918 fou cofundador de l’Euskaltzaindia

Conreà la pintura d’història Mort de Sòcrates , 1855 i el retrat Sarasate, al conservatori de València El comte de Ripalda, al Museu de Belles Arts de València, però destacà més per la seva tasca pedagògica fou catedràtic i després director 1871 de l’Escola de Belles Arts de l’Acadèmia per la seva humanitat i el seu fi humorisme gaudí de bona reputació entre els seus deixebles, entre els quals sobresurt Emili Sala Esporàdicament es dedicà al periodisme sobre temes artístics, a la poesia satírica i a la caricatura

Catedràtic d’història moderna a la Universitat de València i de filosofia de la història a la de Madrid, fundador i director de la revista Arbor 1944 i membre destacat de l’Opus Dei, publicà diverses obres de tema polític inspirades per una ideologia reaccionària en la línia de Menéndez y Pelayo España sin problema 1949, Teoría de la Restauración 1952, La fuerza creadora de la libertad 1958 Una ulterior evolució cap a postures liberals, expressades a través del diari Madrid , que dirigí 1966-68, l’enfrontà amb el règim franquista, el qual clausurà el diari i el forçà a exiliar-se 1971 Des de…

De petit fou captivat, juntament amb la seva mare portats a Barcelona, els comprà un cavaller anomenat Ferran, que els féu batejar i adoptà el noi L’any 1520 prengué l’hàbit dominicà Fou prior del convent de Barcelona, del de Saragossa i del de València, i novament del de Barcelona, i provincial 1550-1559 Publicà una Vita sancti Raimundi de Penyafort, i és autor del primer Officium sancti Raimundi

De jove es guanyà la vida amb ocupacions diverses fotògraf, periodista, xofer, futbolista, agent de viatges i aviador El 1968 en ocasió d’una trobada amb Salvador Dalí per a un reportatge, esdevingué assistent personal del pintor durant dotze anys, i en fou l’home de confiança per a una gran diversitat de tasques, entre d'altres, l’establiment de la primera botiga d’objectes dalinians Finalment, el 1981 trencà amb el matrimoni Dalí per causes poc conegudes, bé que continuà difonent l’obra i la figura del pintor a través de l’organització d’exposicions, l’edició de catàlegs i altres activitats…

Jesuïta des del 1725, fou destinat a Pamplona, on residí fins el 1767 —any de l’expulsió dels jesuïtes—, que anà a Itàlia Seguidor del moviment iniciat per Larramendi i orador de fama, tenia un gran domini de la llengua, i escriví obres religioses, de les quals destaca Jesusen Amore-Negueei dagotzen cembait otoitz-gai ‘Algunes meditacions sobre l’amor i el sofriment de Jesús’, 1759-60

Feu estudis eclesiàstics a Pamplona, Lleida i, sembla, a Salamanca Ordenat de sacerdot a Tarba, exercí de rector durant quaranta-quatre anys a Sara El seu domini de la llengua es reflectí en la seva oratòria i, sobretot, en la seva única obra, Gero ‘Després’, 1643, tractat asceticomístic reeditat cinc vegades, que interessa per la riquesa idiomàtica, basada en la parla de Lapurdi, i per la influència que exercí en el desvetllament literari del segle XVII d’aquella regió basca L’obra és una peça fonamental per a la reestructuració de l’idioma literari

Fundà les revistes La Restauración València, 1843 i El Pensamiento de Valencia València, 1857, òrgans d’expressió del carlisme al País Valencià Fou diputat a corts en diverses ocasions 1858, 1865 per València i per Pamplona, i senador del regne per Guipúscoa Destacà com a orador i polemista És autor de diverses obres, entre les quals cal esmentar La cuestión dinástica 1889, de caràcter polèmic Va pertànyer al consell privat del pretendent de la corona d’Espanya, Carles VII, que li concedí el títol de comte de Santa Eugènia Fou membre de l’Academia de la Lengua i de l’Academia de…

Filla de l’editor Josep Janés Estudià a la Universitat de Barcelona, es llicencià en Filosofia i Lletres a la de Pamplona i feu estudis de Literatura Comparada a la Sorbona París Ha conreat diferents gèneres literaris, però s’ha consolidat sobretot com a poeta, on destaca pel tractament de la temàtica amorosa i per fórmules de superació del realisme Entre els seus llibres de poesia més significatius hi ha Las estrellas vencidas 1964, Límite humano 1973, Vivir 1983, Creciente fértil 1989 i Arcángel de sombra 2000 Ha publicat també diferents novelles entre les quals Los caballos…