Resultats de la cerca

Vida i obra Fill de Jaume Pi i Sunyer Es graduà d’enginyer el 1908 a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona, una escola que s’integrà, amb la Mancomunitat, a la Universitat Industrial de Catalunya 1914-24 Dirigí l’Escola Municipal d’Arts i Oficis de Sants i l’Escola Superior d’Agricultura 1916 de la Mancomunitat S’especialitzà en temes de caràcter econòmic i d’altres de relacionats amb la seva activitat professional i docent El 1925 fou secretari de la Federació de Teixits i Filats de Catalunya i el 1928 secretari i tècnic del Comitè Regulador de la Indústria Cotonera…

Era fill d’Andreu Avellí Pi i Arimon El 1846 presentà a la Societat Barcelonesa d’Amics del País un projecte de manicomi que li valgué el títol de soci de mèrit El 1850 ingressà a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Fou un dels promotors de la construcció d’un manicomi dependent de l’Hospital de la Santa Creu, i el dirigí Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i d’un gran nombre de societats científiques catalanes i estrangeres Fou cervantista i botànic i publicà obres sobre temes diversos, com Noticia histórica del estado actual de la botánica en las islas…

Doctor en lletres i professor, successivament a les universitats de Barcelona i Màlaga Participà en la Caputxinada 1966 i fou expulsat de la Universitat de Barcelona per motius polítics La seva obra rebé la influència de Jaume Vicens i Vives, de qui fou alumne Participà activament en moviments cristians de barri i en grups d’esquerra, com ara a les Forces Socialistes Federades, grup fundat el 1962 Entre altres obres sobre la ideologia i els moviments socials i polítics dels segles XIX i XX, publicà L’era industrial a Espanya 1961, Rodes de molí 1964, Federalismo y revolución Las ideas…

Fou catedràtic de gramàtica a la Universitat de Barcelona del 1572 al 1576 Amb els humanistes Pere Sunyer, Joan Dorda i Antoni Pi, impulsà la producció dramàtica llatina per a la formació dels estudiants Escriví la comèdia Claudius Barcelona 1573, segurament un exercici escolar, i uns versos llatins d’elogi publicats a Terra dialogus 1574, diàleg escolar de Pere Sunyer

De família camperola, de molt jove s’afilià a Estat Català Es traslladà a Barcelona el 1925 Escriví a “Estat Català” i a “La Nació Catalana” Publicà Catalunya poble dissortat 1933, en collaboració amb JCasals i Freixes, Catalunya, Pi i Margall i el catalanisme 1934 i, amb el pseudònim de Ramon de les Borges Blanques, La solució Cambó 1946, escrits en els quals mostra el seu ideari catalanista radical

Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona Cap al 1865 se n'anà a l’Amèrica del Sud, on exercí la docència Tornà a Castelló cap al 1874, entrà al partit federal de Pi i Margall i fou president de la Lliga de Contribuents, diputat provincial i regidor Escriví nombrosos articles en català a la premsa valenciana, sobre temes econòmics, històrics i lingüístics, i amb la seva fortuna personal subvencionà diverses iniciatives culturals

Era beneficiat del Pi de Barcelona des d’abans del 1730 Anà a Madrid cap al 1736, on fundà i dirigí amb Martínez Salafranca el Diario de los Literatos de España , que, a desgrat de la protecció del rei Felip V i del ministre José de Campillo, fou molt combatut a causa de la seva posició crítica i polèmica sols sortí dos anys 1737-39 Continuà a Madrid, on escriví sobre temes de crítica literària El 1756 fou nomenat membre de l’Academia Española

Estudià dret, filosofia i història Ocupà la càtedra d’història d’Espanya de la Universidad Central 1858 Militant del partit demòcrata, des del 1863 dirigí “La Democracia”, on defensà les posicions econòmiques liberals d’un sector del republicanisme espanyol, enfront de les tendències socialitzants i federalistes, patrocinades per Pi i Margall, director de “La Discusión” Separat de la càtedra 1865 a causa d’un article de caire antimonàrquic, el conflicte universitari i polític que suscità la seva depuració s’inserí en els moviments que portaren a la Revolució del Setembre de 1868…

Es llicencià en dret, milità a la Unió Socialista de Catalunya i collaborà a Justícia Social – Octubre Dirigí la revista Vida Nova 1902-03 Publicà la novella breu Fugint del llot 1904, els poemaris  Visions meves  1910 i  Poemes de la Guerra Gran 1914-1920  1921, i també obres de divulgació lingüística per a l’aprenentatge del català, com ara el Vocabulari jurídic català 1934 i els llibrets 34 regles per escriure correctament la llengua catalana 1931, sovint reeditat, Tots els verbs catalans 1953 i Gramàtica popular de la llengua catalana 1953 Traduí al català algunes novelles de Victor…

Exercí com a metge, però també es dedicà a la illustració tipogràfica en publicacions com Mediterrània  i Vida Així mateix, és autor de diversos exlibris Dirigí la revista catalanista de Berga Lo Pi de les Tres Branques  1898 Quant al teatre, l’interès pel món clàssic el portà a fundar el Quadre Dramàtic del Teatre Grec, on estrenà les seves traduccions d’Aristòfanes, Èsquil, Eurípides i Sòfocles També fou traductor d’autors francesos Eugène Brieux i Paul-Ernest Hervieu Escriví algunes comèdies de to popular amb ingredients propis del costumisme burgès, sempre en collaboració…