Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Roland Penrose
Art
Pintura
Literatura
Pintor, poeta, crític i historiador de l’art.
Estudià a la Universitat de Cambridge Del 1920 al 1936 residí a París, on féu coneixença amb literats i artistes surrealistes que l’influïren molt Pintures, dibuixos, objectes i collages componen la seva obra, si bé el seu treball de més interès és la introducció de la imatge pròpia del collage com a element plàstic en la composició pictòrica Home de gran capacitat organitzativa, fou un rellevant promotor de l’art contemporani d’ençà de l’any 1936, en què organitzà a Londres la Internacional Surrealist Exhibition En esclatar la guerra civil de 1936-39 residí a Catalunya, on collaborà amb Ch…
Henriëtte Roland Holst
Literatura
Poetessa holandesa.
Començà sota la influència filosòfica de Spinoza i evolucionà cap a una poesia de compromís social Membre de diversos partits polítics, collaborà en la revista De Nieuwe Tijd ‘Temps nous’, de crítica contra el socialisme de partit Preocupada per problemes socials, es decantà, al final de la seva vida, cap a una orientació socioreligiosa Entre les seves obres es destaquen Sonnetten en verzen in terzinen geschreven ‘Sonets i versos escrits en tercets’, 1896, De nieuwe geboort ‘El renaixement’, 1906, De vrouw in het woud ‘La dona a la selva’, 1912, Uit de diepte ‘Des de la profunditat’, 1946…
Adriaan Roland Holst
Literatura
Poeta holandès.
Començà escrivint una poesia que ultrapassa l’experiència vital i s’inclina al misticisme La Primera Guerra Mundial i la filosofia de Spengler li inspiraren visions d’un pessimisme total Tota la seva obra canta, d’una manera tètrica i grandiosa, amb accents gairebé de monotonia exorcitzadora, tot allò que la humanitat ha perdut o renegat Entre les seves obres es destaquen Voorbij de wegen ‘Més enllà dels camins’, 1920, Een winter aan zee ‘Un hivern vora el mar’, 1937 i els quatre volums de la seva Obra completa 1948
literatura valona
Literatura
Literatura conreada en való.
Durant l’època medieval aparegueren els primers texts en való a mitjan segle XII, de caràcter religiós o cronístic El començament del segle XVII assenyala un conreu molt actiu de la literatura valona en dialecte liegès, sobretot en poesia Cal destacar els Sonnet Lidjwès 1622 i els pasquèyes pasquins, poemes sobre aspectes de la vida popular o la història local Aquest conreu augmentà durant el segle XVIII, i gràcies a l’èxit de l’òpera còmica a Lieja, hom escriví nombrosos llibrets Li voyadje di Tchaudfontaine , 1757, per exemple La poesia reeixí especialment al segle XIX, amb autors com ara…
Rita Lejeune
Literatura
Filòloga belga.
El 1928 obtingué el doctorat en filosofia i lletres a la Universitat de Lieja, on fou una de les primeres dones que hi estudià Posteriorment amplià estudis a l’École Pratique des Hautes Études de la Sorbona, on fou alumna d' Alfred Jeanroy i Mario Roques i per la qual es diplomà en 1935, el 1939 començà a impartir classes a la Universitat de Lieja sobre literatures romàniques especialment la valona, la provençal, la francesa medievals i el felibritge , matèria de la qual el 1954 fou nomenada Professora Ordinària Editora i autora d’un gran nombre de textos i estudis, hom pot esmentar La…
literatura neerlandesa
Literatura
Literatura desenvolupada en neerlandès.
Bé que una gran part de la literatura neerlandesa medieval es produí a les províncies flamenques i brabantines, superiors econòmicament i políticament, després de la guerra dels Vuitanta Anys les províncies holandeses, més tolerants i més lliures, heretaren el cos econòmic i cultural brabantí Convergiren en un moviment literari clàssic la tradició de les “cambres de retòrica” i els ideals del Renaixement Breero, poeta líric popular, introduí formes noves de la comèdia, PC Hooft experimentà una literatura de tendència italianitzant cercle de Muiden i J van den Vondel conreà el drama bíblic…
cançó de gesta
Literatura
Poema narratiu, medieval, en llengua romànica, centrat en fets històrics amb gran profusió d’elements llegendaris, els quals, en alguns casos, arriben a dominar.
La cançó de gesta genuïna era divulgada pels joglars ambulants que recitaven o cantaven davant tota mena de públics, des dels elevats de corts i castells fins als heterogenis de fires o peregrinacions Principalment se centrava en moments gloriosos o en personatges famosos del passat d’un país i, així, esdevenia el que hom podria anomenar història del poble , en la qual té cabuda la fantasia, la imaginació i, fins i tot, la deformació de la realitat, normalment producte de la llegenda Al costat de la tasca dels historiadors o annalistes més o menys erudits que refeien el passat en llibres…
literatura flamenca
Literatura
Literatura escrita en llengua neerlandesa a la part septentrional de Bèlgica.
De tradició oral molt antiga, té texts escrits abans del s XII Henric van Veldeke Durant quatre segles foren escrites obres molt diverses i d’una altra qualitat poesia cortesana Joan I de Brabant, 1253-94, mística Hadewijch, s XIII i popular, novelles Karel en de Elegast, Roelantslied, Walewein, Van den Vos Reynaerde, Beatrijs , etc i obres didacticosocials Jacob van Maerlant, 1235-1300 La prosa mística culmina en l’obra de Joannes Ruusbroec 1293-1381 Als s XIV i XV predominà el teatre Esmoreit, Marieken van Nieuwmeghen i Elckerlyc del qual l' Everyman anglès és una traducció Les lluites…
crítica literària
Literatura
Examen justificatiu de l’obra literària amb dues finalitats principals, la seva explicació i la seva valoració, de manera que la segona procedeixi implícitament de la primera.
En aquesta activitat intervenen criteris normatius —idees prèvies sobre què ha d’ésser la literatura— i una tasca d’erudició que proporciona les dades materials bàsiques Però el que defineix la crítica és l’anàlisi dels elements que componen l’obra Aquesta anàlisi té aspectes de caràcter científic —estudi de les circumstàncies biogràfiques, històriques, socials, etc, que han fet que l’obra fos escrita d’una manera determinada— i és una aportació decisiva del segle XIX, on la crítica abandonà l’apriorisme que constituïa anteriorment la seva base hi és ineludible, però, un cert grau de…
ciència-ficció
Cinematografia
Literatura
Gènere literari i cinematogràfic basat en ingredients de caràcter extraordinari però racionalitzables per la imaginació, i centrat generalment en el desenvolupament de les possibilitats atribuïdes a la tècnica i a la ciència.
Els seus límits es confonen sovint amb els de la literatura fantàstica fantàstic i alguns dels seus productes poden arribar a ésser inclosos en qualsevol dels dos apartats així, per exemple, en diverses narracions de Lovecraft El gènere s’anà establint a la segona meitat del s XIX, amb Jules Verne, HG Wells, etc, i, al s XX, amb Edgar Rice Burroughs, Abraham Merritt, etc El 1926 Hugo Gernsback, que encunyà el terme, contribuí a la seva consolidació en fundar als EUA la revista Amazing Stories , especialitzada en narracions de ciència-ficció El gènere adquirí una gran popularitat entre el gran…